Vís­ce­res fo­ra!

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV - Jo­a­quín Lu­na

Ca­da redac­ció ob­ser­va les se­ves ma­ni­es per­què tot mit­jà de co­mu­ni­ca­ció té àni­ma, trans­me­sa de ge­ne­ra­ció en ge­ne­ra­ció, i ali­men­ta­da per una su­ma de tra­di­ci­ons i hà­bits. Ai­xí, quan un equip o un es­por­tis­ta d’Es­pa­nya cau en una fi­nal es­por­ti­va, sem­pre es­pe­ro amb il·lu­sió veu­re a la por­ta­da de l’ABC de l’en­de­mà el seu tra­di­ci­o­nal “No pu­do ser”.

Quan als in­for­ma­tius de TVE es par­la d’una ope­ra­ció qui­rúr­gi­ca re­lle­vant, un avenç mè­dic o pro­gres­sos en qües­tió de tras­plan­ta­ments, em te­mo i es­pe­ro el pit­jor. Aga­fo el co­man­da­ment a dis­tàn­cia tant sí com no per­què sé per­fec­ta­ment que en qües­tió de se­gons apa­rei­xe­rà en un pri­mer pla l’anò­nim pa­ci­ent d’un qui­rò­fan sub­jec­te a una in­ci­sió des­co­mu­nal que dei­xa al des­co­bert vís­ce­res i òr­gans ba­te­gant. Coin­ci­deix. so­vint, amb l’ho­ra del di­nar o de so­par.

Acom­pa­nyar de­ter­mi­na­des in­for­ma­ci­ons mè­di­ques amb imat­ges és com­pli­cat i subs­ti­tuir-les amb grà­fics o re­cons­truc­ci­ons ci­en­tí­fi­ques ani­ma­des –co­sa que és el fet més ha­bi­tu­al a la te­le­vi­sió dels Es­tats Units o en aques­ta me­ra­ve­llo­sa te­le­vi­sió pú­bli­ca que és l’NHK ja­po­ne­sa– exi­geix per­so­nal es­pe­ci­a­lit­zat, ta­lent i ri­gor. És més cò­mo­de in­se­rir pas­sat­ges gra­vats de qui­rò­fans. Un mo­men­tet. Fins i tot po­dria do­nar-se el cas que hi ha­gi no­més du­es o tres se­qüèn­ci­es dis­po­ni­bles i es re­pe­tei­xin i els es­pec­ta­dors no ens n’ado­nem.

Di­gueu-me pere­pu­nye­tes, apren­siu o ma­ni­à­tic. Però em re­gi­ra l’es­tó­mac aquest en­tu­si­as­me un pèl gra­tu­ït per in­ter­ca­lar imat­ges més prò­pi­es d’un ca­nal mè­dic es­pe­ci­a­lit­zat que no pas d’un in­for­ma­tiu ge­ne­ra­lis­ta.

Aju­den aquests pri­mers plans a en­ten­dre la no­tí­cia en qües­tió? Ra­ra­ment. En­tor­pei­xen la di­ges­tió? A mi sí i tinc uns quants amics i fa­mi­li­ars que com­par­tei­xen aques­ta re­pul­sa. Con­ti­nu­a­ran en el fu­tur? Em te­mo que ani­rem a pit­jor per­què en nom de la re­a­li­tat, de re­flec­tir-la, i a cos­ta del bon gust anem cap a pro­gra­mes de te­le­vi­sió que es car­re­guen la in­ti­mi­tat, on la gent ac­cep­ta des­pu­llar-se fí­si­ca­ment i es­pi­ri­tu­al­ment. No hi ha fil­tres ni ta­lla­focs. És el con­cep­te de la “no­va edu­ca­ció” que tan bé re­flec­tia Be­lén Es­te­ban, jo­gui­na tren­ca­da de Te­le­cin­co: jo dic el que pen­so (ge­ne­ral­ment, so­bre els al­tres) i ho dei­xo anar per­què

QUAN A TVE IN­FOR­MEN D’UNA OPE­RA­CIÓ, UN TRAS­PLAN­TA­MENT O UN AVENÇ MÈ­DIC... PAL­PI­TA­CI­ONS D’ÒR­GANS A LA VIS­TA (I EN PRI­MER PLA)!

no sóc un hi­pò­cri­ta. Una ma­ne­ra rà­pi­da de de­mo­lir el con­cep­te de l’edu­ca­ció llau­rat du­rant se­gles per les grans ci­vi­lit­za­ci­ons.

Hi ha uns acu­dits, rà­pids i molt efec­tius, ano­me­nats “de qui­rò­fan”. Dis­tre­uen de la ten­sió de l’equip mè­dic en les ope­ra­ci­ons, però per la se­va bre­ve­tat tam­poc no ho fan més del comp­te. No sug­ge­rei­xo que s’in­ter­ca­lin acu­dits en els in­for­ma­tius. Però tam­poc no fa fal­ta tan­ta vís­ce­ra en viu i en di­rec­te.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.