“Sóc un vi­ci­ós de la te­le­vi­sió”

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV -

Al­fons Arús és tot ell co­mu­ni­ca­ció. Tant a la rà­dio, on va co­men­çar, com a la te­le­vi­sió, els seus pro­gra­mes s’han ca­rac­te­rit­zat per l’hu­mor i la na­tu­ra­li­tat. Aques­tes qua­li­tats han anat acom­pa­nya­des d’un ta­lent in­no­va­dor. Arús con lec­he va ser pi­o­ner a l’ho­ra de po­sar ri­a­lles a les ones per des­per­tar els oients. I a la te­le, va ini­ci­ar el bo­om dels en­re­gis­tra­ments ca­so­lans amb

Ví­de­os de pri­me­ra i tam­bé va ser el pri­mer que va pa­ro­di­ar el fut­bol amb For­ça Bar­ça! Ara fa dot­ze anys que una le­gió de “fo­ro­fos” –com ell els ano­me­na– el se­guei­xen a Aru­citys, a 8tv, on trac­ta els te­mes de què par­la la gent del car­rer: te­le­vi­sió, cor, suc­ces­sos, temps i es­ports.

... I va cap al pro­gra­ma nú­me­ro 2.500. Sí, crec que hi som a prop; jo no els comp­to ni els gra­vo, i tam­poc no els mi­ro des­prés, per­què em fa ver­go­nya. Però és un or­gull te­nir tan­ta au­di­èn­cia i ser el pro­gra­ma més ve­te­rà de la te­le­vi­sió, no­més su­perat per Sa­ber y ga­nar.

A 8tv, una te­le jo­ve i no es­ta­tal, es tre­ba­lla més re­la­xat o bé cal llui­tar més per acon­se­guir au­di­èn­cia? Al co­men­ça­ment vam ha­ver de llui­tar molt per­què la ca­de­na no ar­ri­ba­va a tot ar­reu, va can­vi­ar de nom –abans era Citytv i des­prés Td8–, i ca­da mi­nut que ens sin­to­nit­za­ven era com un mi­ra­cle. A les te­les grans hi ha con­ne­xió d’au­di­èn­ci­es i els pro­gra­mes ar­ros­se­guen l’au­di­èn­cia de l’an­te­ri­or, però nos­al­tres par­tí­em de ze­ro i hem ha­gut de ro­bar te­le­es­pec­ta­dors a poc a poc sen­se abai­xar mai la gu­àr­dia.

Quan un pro­gra­ma fun­ci­o­na com l’Aru­citys, cal in­tro­duir-hi can­vis o és mi­llor dei­xar-lo tal com es­tà? Sóc par­ti­da­ri de can­vi­ar co­ses però du­rant la tem­po­ra­da, fent cas de les opi­ni­ons i ori­en­ta­ci­ons del pú­blic. Sí que és cert que aquest se­tem­bre, en ini­ci­ar el curs, hem in­tro­du­ït du­es sec­ci­ons no­ves: es­ports i un but­lle­tí in­for­ma­tiu, que no en­tra a les ho­res, com es fa a la rà­dio, si­nó que en­tra quan es pro­du­ei­xen les no­tí­ci­es, com es fa als di­a­ris di­gi­tals.

La cor­te­le­ra, Suc­ces­sos, La te­le­tú­lia, Sem­pre mi­rant al cel..., qui­na és la se­va sec­ció fa­vo­ri­ta? A mi m’agra­da molt el fut­bol, i amb aques­ta no­va sec­ció m’he tret el rau-rau; però si he de que­dar-me amb una sec­ció, trio La

te­le­tú­lia, per­què sóc un vi­ci­ós de la te­le­vi­sió i crec que des del ma­teix mit­jà no hi ha gai­res es­pais que l’ana­lit­zin. Però a més, els nos­tres ter­tu­li­ans fan pin­ze­lla­des per en­se­nyar als te­le­es­pec­ta­dors com mi­rar-la.

Com a vi­ci­ós de la te­le­vi­sió, què li agra­da veu­re? Els pro­gra­mes de pro­duc­ció prò­pia, per­què pen­so que re­flec­tei­xen la sa­lut d’un pa­ís. Els ma­ga­zi­nes, els ta­lent show..., veig de qui­na ma­ne­ra s’apli­quen els ma­tei­xos for­mats en di­fe­rents pa­ï­sos.

Tor­nem a Aru­citys. Des de ca­sa sem­bla una xer­ra­da en­tre amics, però ima­gi­no que al dar­re­re hi ha una gran pre­pa­ra­ció. No hi ha guió, però sí que hi ha mol­tís­si­ma in­for­ma­ció re­co­pi­la­da. Jo tinc a la tau­la els pa­pers amb les no­tí­ci­es i les imat­ges del dia i, se­gons el meu cri­te­ri, en vaig co­men­tant una o una al­tra i do­no la pa­rau­la als col·la­bo­ra­dors, que in­for­men del fet amb mol­ta na­tu­ra­li­tat, pre­ci­sa­ment per aques­ta ab­sèn­cia de guió.

Aru­citys co­men­ça a les 14 h i s’aca­ba a les 17 h. Quan di­na, abans o des­prés? L’equip di­na abans, a les 13 h, però jo no, no­més es­mor­zo i a la nit so­po. Tinc ne­guit a l’es­tó­mac pel di­rec­te i si men­gés no em pro­va­ria gens bé. Te­le­cin­co i Antena 3 no per­me­ten que Aru­citys eme­ti imat­ges de pro­gra­mes seus. Sí, i de ve­ri­tat que no ho en­tenc, per­què nos­al­tres par­lem de te­le­vi­sió, des de l’afec­te i la de­vo­ció. No som des­troyers, com ho era el pro­gra­ma de La Sexta Sé lo que

hi­cis­teis, per exem­ple. Els nos­tres crí­tics te­nen la con­sig­na que po­den opi­nar, però sem­pre des del res­pec­te.

En les en­tre­vis­tes fa ser­vir l’hu­mor i la na­tu­ra­li­tat per por­tar al seu ter­reny els con­vi­dats. Sí, faig que s’hi tro­bin cò­mo­des, com si fos­sin al men­ja­dor de ca­sa, i lla­vors es re­la­xen i s’obren. Som una te­le pe­ti­ta i quan ve un con­vi­dat ja ha in­ter­vin­gut en to­tes les al­tres pro­mo­ci­o­nant el seu disc, pel·lí­cu­la o lli­bre, ai­xí que hem d’ata­car d’una al­tra ma­ne­ra i l’hu­mor és la me­va ar­ma. Però a

més, és que a mi no em surt de ser agres­siu.

En els més de tren­ta anys de pro­fes­sió, s’ha cre­at més amics o ene­mics? Amics! Els meus únics ene­mics han es­tat per­so­nes vin­cu­la­des al món del fut­bol, que si par­la­ves d’un can­di­dat pre­si­den­ci­a­ble, per exem­ple, rà­pi­da­ment in­ter­pre­ta­ven que es­ta­ves en con­tra de l’al­tre.

Els seus ini­cis van ser a la rà­dio. La tro­ba a fal­tar? Molt... Jo hi fe­ia Arús con lec­he, un pro­gra­ma des­per­ta­dor, i fins i tot ara em des­per­to a les cinc del ma­tí, en­ca­ra que po­dria dor­mir du­es ho­res més. No des­car­to tor­nar-hi al­gun dia. Sen­to en­ve­ja sa­na

“A LA TE­LE­VI­SIÓ AC­TU­AL, A LA TAR­DA EME­TEN PRO­GRA­MES D’ADULTS COM ‘ SÁL­VA­ME’ ( TE­LE­CIN­CO) I A LA NIT IN­FAN­TILS COM ‘ CRACKÒ­VIA’ ( TV3) O ‘ EL HORMIGUERO’( ANTENA 3)”

dels meus ex­com­panys Javier Cárdenas, el meu cu­nyat, que pre­sen­ta Leván­ta­te y Cárdenas, a Eu­ro­pa FM, i Ser­gi Mas, amb Mas Mor­ning 80, a M80.

Tam­bé va tre­ba­llar molts anys amb Jor­ge Sal­va­dor. Fa molt que no ens ve­iem, per­què viu a Ma­drid. M’ale­gro que El hormiguero tin­gui tant d’èxit. Pa­blo Mo­tos té mol­ta sort per­què el Jor­ge és bon com­pany, ges­tor i pro­duc­tor.

Li agra­da El hormiguero? M’agra­da, en­ca­ra que crec que és una mi­ca in­fan­til, per­què sa­ben que ho ve­uen molts nens. És una ten­dèn­cia de la te­le ac­tu­al. A la tar­da fan pro­gra­mes per a adults com Sál­va­me, i a la nit, in­fan­tils com Crackò­via o El hormiguero.

I què li sem­bla Crackò­via, vos­tè que va ser el pri­mer que va po­sar hu­mor al fut­bol? Els imi­ta­dors són molt bons i ho fan molt bé. A mi em sem­bla que els fal­ta una mi­ca de mala llet. El Po­lò­nia, del ma­teix equip però de te­mà­ti­ca po­lí­ti­ca, sí que en té.

MANÉ ESPINOSA

Ve­te­rà. Arús fa dot­ze anys que pre­sen­ta Aru­citys

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.