Gras­sos, i què?

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV - Josep Sandoval

En­tre el cli­xé del gras ale­gre i con­fi­at i l’al­tre del des­gra­ci­at pel seu as­pec­te, hi ha una fron­te­ra sub­til, mo­les­ta, im­per­ti­nent i fal­sa. Si tens so­bre­pès, com ara jo, no et vols veu­re re­flec­tit com un es­trany, acom­ple­xat i pen­dent de fal­sos es­tí­muls ser­vits per part d’al­tres hu­mans que en­tren en les ta­lles que mar­quen dis­se­nya­dors i fa­bri­cants. Pot­ser som mi­no­ria, però no es­pè­cie en ex­tin­ció, ni ens me­rei­xem un capí­tol a part de la ge­o­gra­fia hu­ma­na, en­ca­ra que s’en­tes­tin a ad­ju­di­car-nos aques­ta de­no­mi­na­ció d’ori­gen.

Tot ple­gat ve al cas per l’apar­tat d’Abre los ojos... ymi­ra de­di­cat a apri­mar-se en una me­na de Gras ger­mà, amb no­mi­na­ci­ons i tot. A aquest pas ai­xò de la glo­ba­lit­za­ció s’am­pli­a­rà a qual­se­vol que s’apar­ti de les re­gles es­ta­bler­tes per una so­ci­e­tat avor­ri­da, con­su­mis­ta i adot­ze­na­da, ma­ni­pu­la­da per pu­bli­cis­tes i po­lí­tics. Qual­se­vol dia apa­rei­xe­rà un Gras ger­mà amb per­so­nes te­nyi­des, un al­tre de re­llo­gats, un al­tre amb deu­tors a Hi­sen­da, un al­tre de ver­ges ma­jors d’edat. I ai­xí tot el que els pas­si pel cap. I si els col·lo­quen al pro­gra­ma que con­du­eix Emma García, molt mi­llor: sem­pre gua­nya­rà au­di­èn­cia.

Gras­sos tan­cats amb una so­la jo­gui­na: apri­mar-se, però per què? Doncs per tri­om­far en un món cru­el on ma­nen l’atur, la hi­po­te­ca, el dal­ta­baix po­lí­tic, la ci­èn­cia-fic­ció (mi­ra que pen­sar en uns Jocs Olím­pics, tal com es­tà la co­sa!), els en­ganys col·lec­tius, els im­pos­tos, la llum, el pa i l’aju­da so­ci­al. Tot ai­xò i cent mil co­ses més, en un es­tat ci­vil gras, que pin­ten més mala­ment a Te­le­cin­co. De què riu, el gras­so­net (in)fe­liç? D’ha­ver per­dut mig qui­lo? De no ha­ver-lo per­dut? D’es­tar no­mi­nat amb vis­ta a l’ex­pul­sió? Fa més grà­cia, veu­re plo­rar un gran ger­mà gras?

No­més fal­ta­ria que, en una d’aques­tes in­terac­ci­ons en­tre pro­gra­mes de la ca­sa, Mer­ce­des Milá apa­re­gués cri­dant­los, his­tè­ri­ca, com si fos­sin de­lin­qüents de Di­a­rio de..., el seu pro­gra­ma re­demp­tor, i els obli­gués a se­guir una di­e­ta se­ve­rís­si­ma per­què no tor­nin a la sec­ció de ta­lles es­pe­ci­als (es­pe­ci­als de què?). Per no em­bo­li­car més la tro­ca, feu el fa­vor d’in­clou­re gras­sos al Gran her­ma­no ha­bi­tu­al, com si fos­sin gais, oxi­ge­na­des, de­pi­lats, nans, em­pas­sa-sa­bres, meu­ques, xa­pers o qual­se­vol per­so­na que for­mi part de l’en­tra­mat

APRI­MAR-SE O NO: AQUEST ÉS EL PRE­TEXT PER OR­GA­NIT­ZAR UN PRO­GRA­MA ES­TIL ‘GRAN HER­MA­NO’ EN QUÈ TOTS ELS CON­CUR­SANTS TE­NEN SO­BRE­PÈS

i com­plex ma­pa de to­le­rants i pa­ci­ents (xim­ples?) ciu­ta­dans d’aquest lloc ano­me­nat món. I si no, que fa­cin grans­ger­mans de mi­làs, em­ma­gar­ci­es, be­le­nes­te­bans, je­su­lins, bàr­ce­nes (aquest per si ma­teix ja és plu­ral), da­vid­bis­bals o ana­bo­te­lles, ra­pe­res ben po­li­des que, en comp­tes de pren­dre ca­nyes a la pla­ça Mayor de Ma­drid, com fa tot­hom, hi de­gus­ten re­la­xing cups de ca­fè amb llet. I si es­teu gras­sos ja ho sa­beu, po­seu-hi sa­ca­ri­na, of cour­se.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.