Un plat per al fo­ras­ter

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV -

que en la se­va mil·le­nà­ria his­tò­ria, els de Benifallet mai no s’ha­gin sen­tit trac­tats per nin­gú amb tant d’afec­te, no un afec­te im­pos­tat, em­ba­fa­dor, so­bre­pro­tec­tor i xim­plet, si­nó un afec­te dis­tant, sen­se èm­fa­si, amb sor­na i una mi­ca de conya ma­ri­ne­ra (flu­vi­al, en aquest cas): di­guem que Mas­fer­rer ha sa­but cap­tar la psi­co­lo­gia del po­ble, i ha sa­but en­trar-hi just per on ca­lia. I si ho sa­but fer amb la gent de Benifallet, se su­po­sa que ho sa­brà fer amb la dels al­tres po­bles.

Aquest pri­mer capí­tol con­té al­guns ins­tants ten­dres com el ball de ve­llets a ca­sa se­va, mo­ments ri­a­llers com la xer­ra­da amb el veí que sap cal­cu­lar a ull la ta­lla de sos­te­ni­dor de les ve­ï­nes (“aquí to­tes les do­nes te­nen les ma­me­lles gros­ses!”), o pas­sat­ges de­li­ci­o­sos com el dels dos nens que pes­quen des de la ri­ba de l’Ebre, en una es­tam­pa dig­na de Tom Sawyer i Huck­le­berry Finn. “Aquest riu és ca­sa me­va”, sen­ten­cia un d’ells. Pi­quen, la ca­nya es do­ble­ga. És un si­lur de la mi­da del nen! Ale­gria. El tre­uen, s’hi fo­to­gra­fi­en, el re­tor­nen al riu. Aques­tes bo­ni­ques imat­ges ves­per­ti­nes, no sé per què, em van com­mou­re: vaig pen­sar que uni­ri­en per sem­pre aquests nens en­tre ells i amb el riu...

So­ta el guiat­ge de la co­mi­ci­tat a peu de car­rer de Quim Mas­fer­rer, El fo­ras­ter pot­ser es­tà in­ven­tant un nou cos­tu­mis­me te­le­vi­siu sen­se pom­pes, so­lem­ni­tats, pa­ter­na­lis­mes ni fer la ros­ca, un cos­tu­mis­me que per fi mos­tri l’àni­ma ve­ri­ta­ble de la Ca­ta­lu­nya pro­fun­da, la que par­la de co­se­tes molt pe­ti­tes, que són les bo­nes.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.