Re­cor­da DA­LÍ

ART L’AR­TIS­TA VA COL·LA­BO­RAR AMB LA PAN­TA­LLA PE­TI­TA I AMB LA GRAN I ARA, EN EL 25è ANI­VER­SA­RI DE LA SE­VA MORT, LA TE­LE­VI­SIÓ LI RET HOMENATGE AMB L’EMIS­SIÓ DE DO­CU­MEN­TALS I DEL FILM ‘RE­COR­DA’, DE HITCH­COCK, EN QUÈ VA PO­SAR IMAT­GES ALS DE­LI­RIS ONÍ­RICS DE GR

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - PORTADA - Bar­ce­lo­na JOSEP PLAYÀ MASET

En aquests temps en què es fan en­ques­tes de tot, se­ria in­teres­sant que se’n fes una per di­fe­rents pa­ï­sos per es­men­tar el pri­mer re­cord que es te de Sal­va­dor Da­lí. A Fran­ça re­cor­da­ri­en aquell anun­ci te­le­vi­siu del 1968 amb un pri­mer pla del pin­tor di­ent: Je suis fou du cho­co­lat Lan­vin (“Es­tic boig per la xo­co­la­ta Lan­vin”), men­tre de­vo­ra­va una tau­le­ta de ca­cau (a YouTube l’anun­ci té prop d’un mi­lió de re­pro­duc­ci­ons). Als Es­tats Units, re­cor­da­ri­en els seus bi­go­tis erec­tes o els re­llot­ges tous del qua­dre Per­sis­tèn­cia

de la me­mò­ria que és al MoMA de No­va York. A Es­pa­nya, l’es­ce­na de l’ull tra­ves­sat per una na­va­lla d’Un chi­en an­da­lou, ro­dat amb Buñu­el. En al­tres pa­ï­sos par­la­ri­en del Crist de sant

Joan de la Creu... Són es­pe­cu­la­ci­ons que re­flec­tei­xen la po­pu­la­ri­tat de Da­lí i dels seus ele­ments ico­no­grà­fics quan es com­plei­xen 25 anys de la se­va mort, que es va pro­duir a Fi­gue­res el 23 de ge­ner del 1989.

Amb aquest mo­tiu, les te­le­vi­si­ons pre­pa­ren pro­gra­mes es­pe­ci­als, on con­vi­uen els do­cu­men­tals so­bre els as­pec­tes més po­lè­mics de la se­va vi­da (fal­si­fi­ca­ci­ons, es­càn­dols, tes­ta­ment, pro­vo­ca­ci­ons...) amb el re­pàs a les se­ves col·la­bo­ra­ci­ons amb el ci­ne­ma i la te­le­vi­sió.

De Da­lí en co­nei­xem la se­va fa­ce­ta com a pin­tor i, en­ca­ra que menys, la se­va obra es­cri­ta. Però el que li dó­na aques­ta enor­me po­pu­la­ri­tat és la se­va re­la­ció pri­vi­le­gi­a­da i pi­o­ne­ra amb la cul­tu­ra de mas­ses. És la que ex­pli­ca, per exem­ple, que l’any pas­sat les se­ves ex­po­si­ci­ons al Pom­pi­dou de Pa­rís i al Rei­na So­fia de Ma­drid es con­ver­tis­sin en rè­cords d’as­sis­tèn­cia amb 700.000 vi­si­tants ca­das­cu­na. Da­lí va fer els seus pri­mers passos a la prem­sa amb uns ar­ti­cles a la re­vis­ta Stu­di­um del seu ins­ti­tut de Fi­gue­res amb no­més 15 anys. Més tard va pu­bli­car po­e­si­es, as­sa­jos, ti­res cò­mi­ques i fins i tot pre­dic­ci­ons. Tam­bé va dis­se­nyar por­ta­des, va il·lus­trar ar­ti­cles seus o d’al­tres, va redac­tar el seu pro­pi di­a­ri ( Da­li News) i va dis­se­nyar di­ver­sos anun­cis. Va col·la­bo­rar amb El­sa Sc­hi­a­pa­re­lli en el món de la mo­da, va fer pu­bli­ci­tat per a per­fums, ca­mi­ses, jo­ies, cot­xes. Es van fer fa­mo­sos els

DA­LÍ NO NO­MÉS ÉS PIN­TOR I ES­CRIP­TOR, TAM­BÉ ÉS UN PI­O­NER DE LES PER­FOR­MAN­CES I ES VA MOU­RE BÉ EN EL CI­NE­MA, LES TE­LE­VI­SI­ONS I LA PU­BLI­CI­TAT

seus anun­cis per a les xo­co­la­tes Lan­vin, l’ai­gua Per­ri­er, el conyac Os­bor­ne i el di­ges­tiu Alka Selt­zer. Per a aquest úl­tim va gra­var el 1974 un es­pot en el qual s’aba­lan­ça­va so­bre la mo­del Na­ti Abas­cal per as­se­nya­lar l’efec­te an­ti­à­cid so­bre el seu cos. “Sí, és cert, es­ti­mo la pu­bli­ci­tat, per mil i una ra­ons, to­tes res­pec­ta­bles, però és un fet in­ne­ga­ble que la pu­bli­ci­tat m’es­ti­ma amb una pas­sió en­ca­ra més vi­o­len­ta que la me­va prò­pia”, va pro­cla­mar.

Da­lí va ar­ri­bar als Es­tats Units el 1934 i va edi­tar un fu­llet ti­tu­lat New York Sa­lu­tes Me. No ha­vi­en pas­sat tres anys i ja s’ha­via gua­nyat la por­ta­da de Ti­me. En aquest gran pa­ís va en­ten­dre que per tri­om­far ha­via d’es­tar per­ma­nent­ment en els mit­jans de co­mu­ni­ca­ció.

Es va acos­tar a Hollywo­od i el 1937 pre­pa­ra un guió per aHar­po Marx, en­ca­ra que el film mai no es va fer. Es va re­la­ci­o­nar amb Gre­ta Gar­bo, Shir­ley Tem­ple o Mae West i va col·la­bo­rar amb tres di­rec­tors de re­nom, Buñu­el, Hitch­cock i Dis­ney, en pro­jec­tes amb una sort ben di­fe­rent.

A la pan­ta­lla pe­ti­ta es va sen­tir més cò­mo­de, capaç de con­tro­lar mi­llor les se­ves ac­ci­ons i per­for­man­ces. El 1950 va ar­ra­sar a

What’s my li­ne?, un con­curs amb uns par­ti­ci­pants que du­ien una bena als ulls i ha­vi­en d’en­de­vi­nar qui era el fa­mós que te­ni­en da­vant amb pre­gun­tes que es po­di­en res­pon­dre amb un sí o un no. El joc con­sis­teix a anar de­li­mi­tant el per­so­nat­ge, des­car­tant àre­es a les quals no per­tany. El pro­ble­ma és que Da­lí res­po­nia sem­pre afir­ma­ti­va­ment quan li pre­gun­ta­ven si era ar­tis­ta, es­crip­tor, ac­tor, o si apa­rei­xia a te­le­vi­sió, si era no­tí­cia... El con­duc­tor trac­ta­va inú­til­ment d’en­ca­se­llar el per­so­nat­ge en un per­fil, tas­ca im­pos­si­ble trac­tant-se de Da­lí. A Es­pa­nya la se­va pre­sèn­cia al

no­do va ser cons­tant i en­tre les pe­ces me­mo­ra­bles de TVE hi ha l’en­tre­vis­ta de Jo­a­quín So­ler Ser­ra­no. Opor­tu­na­ment va si­tu­ar a l’en­tra­da del seu Te­a­tre-Museu de Fi­gue­res un Obe­lisc de la te­le­vi­sió, de l’ar­tis­ta Wolf Vos­tell.

GETTY IMAGES

CARLOS PÉREZ DE RO­ZAS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.