Sen­se por del SE­XE

SÈ­RI­ES COM ‘HOU­SE OF LI­ES’, A CA­NAL+, I ‘CA­LI­FOR­NI­CA­TI­ON’, A FOX, EN­TRE MOL­TES D’AL­TRES, HAN FET DE L’ERO­TIS­ME TE­LE­VI­SIU UNA DE LES SE­VES FOR­MES D’EX­PRES­SIÓ

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - PORTADA - SAL­VA­DOR LLOPART

Dos cos­sos nus que for­men un cer­cle ajus­tat. La bo­ca d’un on aca­ba l’es­que­na de l’al­tre. Els llen­çols, des­fets. De sob­te l’ho­me des­per­ta i, agi­tat, es de­di­ca a ves­tir la do­na molt de pres­sa, su­perant com pot les di­fi­cul­tats de la tas­ca. Els bra­ços van i vé­nen. Tam­bé les ca­mes. “No et fi­quis mai de la vi­da al llit amb la te­va ex”, afir­ma, mi­rant di­rec­ta­ment a cà­me­ra. El pa­io en qües­tió es diu Marty Ka­an i l’in­ter­pre­ta Don Che­ad­le, el pro­ta­go­nis­ta d’Ho­tel

Ru­an­da, un d’aquests grans ac­tors de cos me­nut dels qui un no hau­ria dit mai que es­tan tan en for­ma. Però el pe­tit gran Don és a la sè­rie, lluint mús­cul.

Ai­xí ar­ren­ca­va, sen­se por delsl cos­sos, el pri­mer capí­tol de la sè­rie Hou­se of li­es, co­mè­dia in­tel·li­gent i bri­llant so­bre... so­bre

VE DE LA PÀ­GI­NA AN­TE­RI­OR què? So­bre el món dels ne­go­cis cor­po­ra­tius, ni més ni menys.

Què? Un as­sump­te tan poc se­xi amb tant se­xe pel mig?

Pre­ci­sa­ment per ai­xò: el se­xe, que aju­da a ven­dre tan­tes co­ses, en el qual pensem fins i tot quan no pensem en res, ven trans­gres­sió. I es­pec­ta­cle. Ho ven tot, en re­a­li­tat. Fins i tot crí­ti­ca. El se­xe acon­se­gueix fer més di­rec­te, per sub­ver­siu, el qües­ti­o­na­ment de certs va­lors, com pas­sa a Hou­se

of li­es, sè­rie que avui ma­teix ar­ri­ba a la ter­ce­ra tem­po­ra­da (21 h) a Ca­nal+.

I és que les sè­ri­es, es­pe­ci­al­ment les nord-ame­ri­ca­nes, s’han om­plert de cos­sos. De cos­sos glo­ri­o­sos unes ve­ga­des, la ma­jo­ria. Cos­sos de gim­nàs com a Spar­ta­cus, Da Vin­ci’s de­mons o Ro­ma. O de cos­sos tris­tos, en molts menys ca­sos. S’han om­plert d’es­ce­nes de pa­re­lles, de tri­os, de mas­tur­ba­ci­ons i fel·la­ci­ons, com aque­lla pri­me­ra es­ce­na (so­mi­a­da) amb una pre­sump­ta re­li­gi­o­sa pel mig: l’es­ce­na que inau­gu­ra­va Ca­li­for­ni­ca­ti­on, la lle­gen­dà­ria, per trans­gres­so­ra, sè­rie de David Duc­hovny, que va ser pro­ta­go­nis­ta d’Ex­pe­di­en­teX. Sè­rie de dro­gues, al­co­hol i ad­dic­ció al se­xe que tam­bé tor­na a la te­le­vi­sió (a Fox) amb la fa­ma in­tac­ta.

Se­rà el prò­xim 9 de març quan ar­ren­ca­rà la si­se­na tem­po­ra­da de

Ca­li­for­ni­ca­ti­on, en­ca­ra que a una ho­ra cer­ta­ment com­pli­ca­da: la ma­ti­na­da de di­lluns, a la 1.25 h.

Les es­ce­nes erò­ti­ques, que en al­tre temps ni exis­ti­en, ara mar­quen el to en sè­ri­es com Ju­e­go de

tro­nos i Bo­ardwalk empire. Què en que­da­rà, de Los Tu­dor? Unes quan­tes bo­nes in­ter­pre­ta­ci­ons, se­gur. I el re­cord d’uns cos­sos glo­ri­o­sos. El se­xe és pre­sent en aquest joc de po­der que és Hou­se of cards, pro­du­ï­da per Net­flix.

Oran­ge is the new black –tam­bé de Net­flix, la com­pa­nyia que als Es­tats Units pen­ja la sè­ri­es com­ple­tes a in­ter­net, tots els capí­tols junts– ex­pli­ca la his­tò­ria d’una do­na a la pre­só: una his­tò­ria en la qual els nus fe­me­nins, molt abun­dants –de fet, to­ta la se­xu­a­li­tat–, són part in­te­grant de la mi­sè­ria quo­ti­di­a­na de la re­clu­sió. Una mi­sè­ria

cons­tant que evi­den­cia en­ca­ra més aquests cos­sos amun­te­gats a les cel·les, a les dut­xes, a tot ar­reu. Girls, per la se­va ban­da, par­la amb desim­bol­tu­ra –però sen­se en­al­tir-la, amb un punt d’iro­nia re­a­lis­ta– de la llui­ta per una se­xu­a­li­tat do­len­ço­sa de molts jo­ves per­duts (i amb es­càs fu­tur) a la gran ciu­tat.

Què hi fa tant de se­xe, a la pan­ta­lla pe­ti­ta?

Hi va ha­ver un temps en què el se­xe no exis­tia, si més no d’una ma­ne­ra ex­plí­ci­ta, per­què, si hem de ser francs, el mit­jà te­le­vi­siu sem­pre ha es­tat erò­tic per na­tu­ra­le­sa. Als anys cin­quan­ta les pa­re­lles hi dor­mi­en en llits se­pa­rats. Les cui­xes no van apa­rèi­xer fins als sei­xan­ta. Als se­tan­ta, Els

àngels de Char­lie van ser el mà­xim de l’atre­vi­ment.

Als vui­tan­ta i pri­mers no­ran­ta, per con­ti­nu­ar amb la cro­no­lo­gia, al­gu­na co­sa im­por­tant va co­men­çar a can­vi­ar. Fins i tot ho vam no­tar a Es­pa­nya. Sè­ri­es com La

ley de Los Ángeles o Hill Stre­et blu­es, i una mi­ca des­prés tam­bé

Policías de Nu­e­va York, sè­ri­es fun­da­ci­o­nals de Ste­ven Boch­co, el pi­o­ner, van co­men­çar a mi­rar el se­xe d’una al­tra ma­ne­ra: ge­ne­ral­ment com un as­pec­te de l’amor (com­par­tit o no).

Per­què al­gu­na co­sa es­ta­va can­vi­ant, efec­ti­va­ment, quan a La ley

de Los Ángeles, se­gons cons­ta als an­nals de la his­tò­ria te­le­vi­si­va, va apa­rèi­xer la pri­me­ra pa­re­lla les­bi­a­na. I el pri­mer pe­tó ho­mo­se­xu­al va ar­ri­bar amb Dawn­son cre­ce.

I des­prés va ar­ri­bar la te­le­vi­sió per ca­ble: la re­vo­lu­ció. Un ra­có

d’adults per a adults da­vant les ca­de­nes ge­ne­ra­lis­tes, mar­ca­des per la pres­sió de les as­so­ci­a­ci­ons per als va­lors, les lleis fe­de­rals i els es­tric­tes co­dis mo­rals per al pri­me ti­me, aquest ho­ra­ri que, al­menys als Es­tats Units, aca­ba a les deu de la nit. “Una co­sa és dis­cu­tir el se­xe i la vi­o­lèn­cia a la te­le­vi­sió en el con­text de les gu­er­res cul­tu­rals... I una al­tra de molt di­fe­rent és en­fron­tar-se a la qües­tió men­tre es­tàs as­se­gut da­vant la te­le amb el teu fill al cos­tat”, va dir en el seu mo­ment (2005) el lla­vors se­na­dor Ba­rack Oba­ma: pa­rau­les que re­cor­den els grups con­ser­va­dors que de­nun­ci­en la pro­mis­cu­ï­tat, di­uen, de­ci­dits a im­po­sar lleis per a la de­cèn­cia.

Sens dub­te, de­ci­dir què és de­cent o in­de­cent és un as­sump­te di­fí­cil, i es­mu­nye­dís com n’hi ha pocs. Can­vi­ant, se­gons el con­text so­ci­al i cul­tu­ral del mo­ment. Un cri­te­ri fill del seu temps. El Con­sell de l’Au­di­o­vi­su­al de Ca­ta­lu­nya (CAC) té en­co­ma­na­da la mis­sió a Ca­ta­lu­nya. Però aquí in­ter­vé poc, pràc­ti­ca­ment res, al­menys en as­sump­tes de se­xe. Per­què el se­xe, com a for­ma d’ex­pres­sió, en­ca­ra és una co­sa més prò­pia de les sè­ri­es es­tran­ge­res. En la fic­ció es­pa­nyo­la en ge­ne­ral, in­clo­sa la ca­ta­la­na, mol­tes ve­ga­des sem­bla que es dor­mi en llits se­pa­rats.

Dis­sab­te 21 h Nip/Tuck. Se­xo en Nu­e­va York. Lo­oking. Ro­ma. Girls. Spar­ta­cus. El di­a­rio se­cre­to de Han­nah.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.