‘Cos­mos re­lo­a­ded’

AR­RI­BA L’ES­DE­VE­NI­MENT DE L’ANY: EL RE­MAKE DE LA MÍ­TI­CA SÈ­RIE DI­VUL­GA­TI­VA DE CARL SA­GAN ‘COS­MOS’. EN TREN­TA ANYS LA CI­ÈN­CIA HA DES­CO­BERT MOL­TES CO­SES. CON­VÉ PO­SAR-SE AL DIA

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - POR­TA­DA - PE­DRO VA­LLÍN Ma­drid

Hi ha pre­gun­tes que in­qui­e­ten –“T’has re­cor­dat d’apa­gar el gas?”– i d’al­tres que, des de la pri­me­ra ve­ga­da que t’as­sal­ten, et re­gi­ren l’es­tó­mac, en­ter­bo­lei­xen les nits i ja mai no et dei­xen del tot: “On és el cos­mos?”. Per exem­ple. La im­men­si­tat de l’abis­me al qual ens llan­cen ha ter­ro­rit­zat l’ho­me fins al punt que en po­ques co­ses ha po­sat tant d’afany l’es­pè­cie com a ta­par o om­plir aquest fo­rat de co­nei­xe­ment. Els uns, amb his­tò­ri­es mi­ra­cu­lo­ses i pro­me­te­do­res. Els al­tres, es­tu­di­ant i di­vul­gant. I el mi­llor com­pen­di de res­pos­tes va ser Cos­mos, la mí­ti­ca sè­rie que l’as­tro­fí­sic Carl Sa­gan va con­duir el 1980. Per ai­xò, el seu re­torn a la pan­ta­lla pe­ti­ta és tot un es­de­ve­ni­ment.

L’he­ge­mo­nia de l’ano­me­na­da cul­tu­ra li­te­rà­ria en la in­ter­pre­ta­ció del món i de l’ho­me –en to­tes les se­ves dis­ci­pli­nes, des de la psi­co­lo­gia fins a la his­tò­ria, pas­sant per la li­te­ra­tu­ra o la fi­lo­so­fia– ha pro­vo­cat un dè­fi­cit de co­nei­xe­ment ci­en­tí­fic du­rant tot el se­gle XX, fins al punt de cre­ar una in­fi­ni­tat de malen­te­sos i llocs co­muns con­den­sats en fra­ses afor­tu­na­des –de més èxit si són fa­ta­lis­tes– que són as­su­mi­des com a ve­ri­tat re­ve­la­da en­ca­ra que no re­sis­tei­xin la mí­ni­ma pro­va.

L’únic an­tí­dot con­tra la su­per­xe­ria in­for­ma­ció con­tin­gu­da als seus gens o que la me­cà­ni­ca de l’evo­lu­ció de les es­pè­ci­es.

L’efi­cà­cia del pro­gra­ma –ti­tu­lat Cos­mos: un vi­a­je per­so­nal– re­si­dia en el ca­ris­ma de Sa­gan i en la se­va capa­ci­tat per con­ver­tir els con­cep­tes més es­quius –com el con­ti­nu es­pai-temps de­ri­vat de la te­o­ria de la re­la­ti­vi­tat– en un llen­guat­ge te­le­vi­siu com­pren­si­ble, atrac­tiu i emo­ci­o­nant, far­cit d’efec­tes es­pe­ci­als i dels en­vol­tants sons de la mú­si­ca del grec Van­ge­lis. Aquell nou pro­gra­ma unia l’agra­da­ble pes­si­go­lleig de la in­tel·li­gèn­cia amb l’èpi­ca es­pa­ci­al cons­tru­ï­da per les imat­ges evo­ca­do­res, la mú­si­ca fu­tu­ris­ta i la con­ta­gi­o­sa emo­ció que hi in­fo­nia Sa­gan.

La no­va pro­duc­ció és fruit de l’afany de la ví­dua del ci­en­tí­fic, Ann Druyan, pro­duc­to­ra d’aquell mo­ment fe­liç de la te­le­vi­sió, i tam­bé de l’as­trò­nom Ste­ven So­ter. Tots dos van par­ti­ci­par com a pro­duc­tors i co­guio­nis­tes al pro­gra­ma ori­gi­nal. Des de la mort de Sa­gan, han in­ten­tat cons­truir aquest re­make amb la com­pli­ci­tat de l’as­tro­fí­sic Neil deG­ras­se Ty­son, di­rec­tor del pla­ne­ta­ri Hay­den. Pe­rò cap ca­de­na no hi sem­bla­va in­teres­sa­da. Mas­sa am­bi­ció i mas­sa cos­tos de pro­duc­ció per a un pro­gra­ma de ci­èn­cia

‘COS­MOS’ TOR­NA AL MA­TEIX PE­NYA-SE­GAT ON SA­GAN VA DIR: “PER­DU­DA EN AL­GUN LLOC EN­TRE LA IM­MEN­SI­TAT I L’ETER­NI­TAT HI HA LA NOS­TRA PE­TI­TA LLAR”

no­vel·les­ca és la ci­èn­cia. L’as­trò­nom Carl Sa­gan (Bro­oklyn, 1934-Se­att­le, 1996), al mar­ge dels seus im­por­tants èxits en el desen­vo­lu­pa­ment del pro­gra­ma es­pa­ci­al de la NA­SA i l’es­tu­di dels pla­ne­tes, va acon­se­guir amb la se­va sè­rie Cos­mos ofe­rir llum a una so­ci­e­tat a la qual ha­vi­en per­su­a­dit que la tu­ber­cu­lo­si d’un rei an­tic era més de­ter­mi­nant per a la se­va sort que la pu­ra. Fins que el 2008, DeG­ras­se Ty­son va en­so­pe­gar amb Seth MacFar­la­ne –cre­a­dor de les sè­ri­es de Fox Pa­dre de fa­mi­lia y Pa­dre ma­de in USA– en un es­de­ve­ni­ment ci­en­tí­fic que va te­nir lloc a Hollywo­od. MacFar­la­ne es va mos­trar en­tu­si­as­mat amb la idea i es va ofe­rir a do­nar su­port fi­nan­cer i con­vèn­cer els exe­cu­tius de la Fox. Ai­xí va néi­xer Cos­mos: a spa­ce-ti­me odys­sey ( Cos­mos: una odi­sea en el es­pa­cio-ti­em­po), que s’es­tre­na si­mul­tà­ni­a­ment di­lluns que ve a la nit en 180 pa­ï­sos i 48 idi­o­mes, a tra­vés de to­tes les ca­de­nes de Fox iNa­ti­o­nal Ge­o­grap­hic Chan­nel (a Es­pa­nya, eme­tran el pri­mer epi­so­di de for­ma si­mul­tà­nia Na­ti­o­nal Ge­o­grap­hic Chan­nel, Nat Geo Wild, Fox, Fox Cri­me i Vi­a­jar). L’es­tra­tè­gia és acla­pa­ra­do­ra i inè­di­ta, atès que Fox mai no ha­via com­bi­nat els seus ca­nals de fic­ció i de do­cu­men­tals en un llan­ça­ment. I les xi­fres ata­ba­len: la sè­rie ori­gi­nal va ser vis­ta per més de 750 mi­li­ons de per­so­nes amb les se­ves mol­tes re­po­si­ci­ons i re­mun­tat­ges, al llarg de tren­ta anys, en 175 pa­ï­sos. L’es­tre­na pla­ne­tà­ria ide­a­da per Fox In­ter­na­ci­o­nal per a aquest re­make as­pi­ra a ar­ri­bar a 400 mi­li­ons de llars, sen­se comp­tar les nord-ame­ri­ca­nes, no­més amb l’emis­sió de l’epi­so­di inau­gu­ral di­lluns.

DeG­ras­se Ty­son, dei­xe­ble de Sa­gan, ha po­sat l’ac­cent so­bre la ne­ces­si­tat de man­te­nir els prin­ci­pis bà­sics del lle­gat Sa­gan: ri­gor i es­cep­ti­cis­me ci­en­tí­fics –“Per tro­bar la ve­ri­tat, si­gui qui­na si­gui, ne­ces­si­tem ima­gi­na­ció i es­cep­ti­cis­me. No te­mem es­pe­cu­lar, pe­rò dis­tin­gi­rem les es­pe­cu­la­ci­ons dels fets”, de­ia Sa­gan fa 34 anys– bar­re­jats amb es­pec­ta­cu­la­ri­tat au­di­o­vi­su­al –Alan Sil­ves­tri es fa càr­rec de la par­ti­tu­ra, McFar­la­ne de l’ani­ma­ció i Bran­non Bra­ga dels efec­tes es­pe­ci­als–. Hi hau­rà una po­sa­da al dia de mol­tes de les te­o­ri­es llan­ça­des pel pro­gra­ma ori­gi­nal en els seus tret­ze epi­so­dis, ja que avui el cos­mos és més gran pe­rò dis­po­sem d’un ma­pa, el sis­te­ma so­lar és més pe­tit i molt més cone­gut, l’evo­lu­ci­o­nis­me bi­o­lò­gic ha pro­gres­sat ge­o­mè­tri­ca­ment en el

des­xi­fra­ment del com­por­ta­ment hu­mà i la fí­si­ca sub­a­tò­mi­ca..., bé, la fí­si­ca sub­a­tò­mi­ca con­ti­nua do­mi­na­da pel prin­ci­pi d’in­cer­te­sa.

Pe­rò la sè­rie no vol ser un sim­ple re­pàs del que s’hi de­ia el 1980. DeG­ras­se Ty­son es­tà con­ven­çut que avui hi ha una po­bla­ció molt més edu­ca­da. En una en­tre­vis­ta re­cent, l’as­tro­fí­sic as­se­gu­ra­va que la ci­èn­cia, mer­cès a la bo­na for­ma­ció de les no­ves ge­ne­ra­ci­ons, ja és part del mains­tre­am cul­tu­ral, com ho pro­va, se­gons el seu pa­rer, l’èxit suc­ces­siu de te­le­sè­ri­es de fic­ció com els tres CSI, Bo­nes o Big band

the­ory –en­tos­su­di­des, les du­es pri­me­res, a subrat­llar la capa­ci­tat de la ci­èn­cia per ofe­rir cer­te­sa, i la ter­ce­ra, a ex­pli­car que, a més, és di­ver­ti­da– i tam­bé de pel·lí­cu­les de gran èxit ba­sa­des en la ci­èn­cia i les se­ves pa­ra­do­xes, com és el cas de Gra­vity (2013), Mi­no­rity re­port (2002),

Mo­on (2009), Ho­ri­zon­te fi­nal (1997), i fins i tot la tri­lo­gia de Re­torn al fu­tur –que és cinc anys poste­ri­or a l’emis­sió de Cos­mos–, per es­men­tar-ne unes quan­tes d’una llis­ta im­men­sa.

“El cos­mos és tot el que és, o el que va ser, o el que se­rà al­gu­na ve­ga­da. La con­tem­pla­ció del cos­mos ens com­mou. És com un for­mi­gueig a la co­lum­na ver­te­bral o en la veu, una fe­ble sen­sa­ció, com el re­cord llu­nyà de cau­re des de dalt (...) Per­du­da en al­gun lloc en­tre la im­men­si­tat i l’eter­ni­tat hi ha nos­tra pe­ti­ta llar ter­res­tre”.

Ai­xí par­la­va Sa­gan, a la vo­ra d’un es­car­pat pe­nya-se­gat, en el bap­tis­me de Cos­mos, do­nant cos a l’es­tre­mi­do­ra evi­dèn­cia de l’es­pai-temps com una re­a­li­tat al­ho­ra mu­da­ble i im­mar­ces­ci­ble.

Aquell llu­nyà epi­so­di fun­da­ci­o­nal, ti­tu­lat En la ori­lla del

océ­a­no cós­mi­co, tin­drà el seu cor­re­lat en la po­sa­da de llarg d’aques­ta se­qüe­la, amb un pri­mer epi­so­di que es ti­tu­la

Plan­ta­dos en la Vía Lác­tea i que ar­ren­ca­rà amb Neil deG­ras­se Ty­son a la vo­ra del ma­teix pe­nya-se­gat per re­me­mo­rar la fi­gu­ra del des­a­pa­re­gut Sa­gan i ofe­rir-nos les du­es pri­me­res res­pos­tes: on som i quan. Pe­rò ai­xò és no­més el co­men­ça­ment del vi­at­ge.

NA­TI­O­NAL GE­O­GRAP­HIC CHAN­NEL / FOX

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.