Ian­quis so­vi­è­tics

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV - Sergi Pà­mi­es

L’es­tre­na de la se­go­na tem­po­ra­da de The ame­ri­cans als EUA és una bo­na ex­cu­sa per re­cu­pe­rar la pri­me­ra tem­po­ra­da (en DVD) i sub­mer­gir-se en un ar­gu­ment pro­me­te­dor. Anys vui­tan­ta. Una pa­re­lla d’agents so­vi­è­tics viu als Es­tats Units, ins­tal·lats com una fa­mí­lia con­ven­ci­o­nal, amb dos fills, ac­ti­vats com a cèl·lu­la hi­perac­ti­va d’in­fil­trats. En la pràc­ti­ca, el pre­text de l’es­pi­o­nat­ge per­met al­ter­nar les tra­mes d’in­tri­ga i els con­flic­tes de pa­re­lla. Som a l’èpo­ca de Re­a­gan, amb mo­ments de des­glaç en la guer­ra fre­da però tam­bé d’ex­plí­ci­tes ame­na­ces que van es­tar a punt d’ac­ti­var una guer­ra ca­len­ta.

La ver­sem­blan­ça de la his­tò­ria és re­la­ti­va i re­cor­da una pel·lí­cu­la de fi­nals dels vui­tan­ta que es de­ia Es­pí­as sin iden­ti­dad, en la qual Ri­ver Pho­e­nix in­ter­pre­ta­va un ado­les­cent que des­co­bria que els seus pa­res eren uns agents so­vi­è­tics pro­vi­si­o­nal­ment de­sac­ti­vats. La in­ten­ció de The ame­ri­cans és co­brir més as­pec­tes del con­flic­te i el re­sul­tat mi­llo­ra els de la pel·lí­cu­la, en­ca­ra que mai no acon­se­gueix ar­ros­se­gar-nos del tot, pot­ser per­què la ver­sem­blan­ça dels es­pi­es és re­la­ti­va

L’ES­PEC­TA­DOR RE­CO­NEIX LA BO­NA IN­TEN­CIÓ DELS GUIO­NIS­TES: DES­CRIU­RE UNA RE­A­LI­TAT FA­MI­LI­AR BA­SA­DA EN L’EN­GANY I LES IDEN­TI­TATS SO­BRE­PO­SA­DES

i les re­cons­truc­ci­ons en for­ma de flash­back co­me­ten l’er­ror de fer ser­vir els ma­tei­xos ac­tors (Mat­tew Rhys i Ken Russell), ja si­gui com a jo­ves ide­a­lis­tes en­si­nis­trats per per­ver­sos pig­ma­li­ons es­ta­li­nis­tes o com a pa­res ma­durs fal­sa­ment nor­da­me­ri­cans. Uns pa­res que, a més a més, te­nen la mala sort de viu­re just al cos­tat d’un agent de la CIA es­pe­ci­a­lit­zat en con­tra­es­pi­o­nat­ge (l’in­tèr­pret del per­so­nat­ge de l’agent és el gran No­ah Em­me­rich, que quan veu un es­pia so­vi­è­tic fa la ma­tei­xa cara que quan a Walking de­ad ve­ia acos­tar-se un zom­bi).

El més in­teres­sant és el re­trat de les con­tra­dic­ci­ons en­tre el deu­re i els sen­ti­ments. Com la dis­tàn­cia del pa­ís d’ori­gen i l’es­ta­da con­ti­nu­a­da en ter­ri­to­ri ene­mic de­bi­li­ten les cer­te­ses i cor­rom­pen les con­vic­ci­ons. “Me de­bo a una cau­sa más gran­de que yo mis­mo”, afir­ma un dels pro­ta­go­nis­tes, cons­ci­ent que són més pe­ri­llo­sos els qui l’han con­trac­tat que no aquells a qui ha de vi­gi­lar. I en­tre tra­mes desi­guals, l’es­pec­ta­dor re­co­neix la bo­na in­ten­ció dels guio­nis­tes: des­criu­re una re­a­li­tat fa­mi­li­ar i de pa­re­lla ba­sa­da en l’en­gany i les iden­ti­tats so­bre­po­sa­des. Una fa­mí­lia i una pa­re­lla que mai no po­den pre­veu­re res. Es­tan sot­me­sos a les es­tra­tè­gi­es de la guer­ra fre­da i cons­ta­ten que aques­ta ma­ne­ra de viu­re es­tà pen­sa­da per ar­ru­ï­nar la vi­da de mol­ta gent i pro­pi­ci­ar tots els ma­ti­sos de la sos­pi­ta. Mi­le­na Dolç, que és una pres­crip­to­ra amb un gran ta­lent per fer de­fi­ni­ci­ons ca­te­gò­ri­ques, qua­li­fi­ca de­ter­mi­na­des sè­ri­es de “bo­nes sè­ri­es do­len­tes” o “males sè­ri­es bo­nes”. Quan li de­ma­no que de­fi­nei­xi The ame­ri­cans, res­pon: “Bo­na sè­rie do­len­ta però menys do­len­ta que les bo­nes sè­ri­es do­len­tes ha­bi­tu­als”.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.