No és po­lí­ti­ca, és po­der

BE­AU WI­LLI­MON, GUIO­NIS­TA DE ‘HOU­SE OF CARDS’, VEU LA SÈ­RIE COM UNA HIS­TÒ­RIA D’AM­BI­CI­ONS I COM EL RE­TRAT “FAS­CI­NANT” D’UN MA­TRI­MO­NI

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIU­RE TV - MARC BAS­SETS

Abans d’es­criu­re per a ci­ne­ma i te­le­vi­sió, Be­au Wi­lli­mon era un ho­me de te­a­tre. I es no­ta en els di­à­legs i les tra­mes que sos­te­nen Hou­se of cards, la sè­rie so­bre un po­lí­tic ma­qui­na­dor a Was­hing­ton que ell ha es­crit i en la qual exer­ceix de pro­duc­tor exe­cu­tiu.

“El que jo faig és dra­ma”, va dir fa uns di­es en una con­ver­sa te­le­fò­ni­ca amb di­ver­sos pe­ri­o­dis­tes.

Abans de de­di­car-se al te­a­tre, Wi­lli­mon, de 38 anys, va tre­ba­llar en po­lí­ti­ca. Va col·la­bo­rar en cam­pa­nyes del se­na­dor per No­va York Char­les Sc­hu­mer i de Hi­llary Clin­ton, en­tre d’al­tres. I és aquí, en la con­flu­èn­cia en­tre els te­mes i l’es­til del te­a­tre més clàs­sic i el joc des­car­nat de po­der que és la po­lí­ti­ca a Was­hing­ton, on pot­ser es tro­ba el se­cret d’aques­ta sè­rie, de la qual s’ha es­tre­nat la se­go­na tem­po­ra­da aquest fe­brer pas­sat.

“El nos­tre xou no trac­ta de la po­lí­ti­ca, trac­ta del po­der”, diu Wi­lli­mon. El po­der en tots els àm­bits de la vi­da. La po­lí­ti­ca és el pre­text. “No vo­lem que la po­lí­ti­ca ocul­ti que es trac­ta de la his­tò­ria de du­es per­so­nes que desit­gen el po­der més que res i que es­tan dis­po­sa­des a qual­se­vol co­sa per acon­se­guir-lo”. Les du­es per­so­nes són Fran­cis Un­derwo­od –el nú­me­ro dos del grup de­mò­cra­ta a la Cam­bra de Re­pre­sen­tants, que a l’ini­ci de la se­go­na tem­po­ra­da ar­ri­ba a vi­ce­pre­si­dent– i Clai­re, la se­va es­po­sa, que di­ri­geix una oe­na­gé i és tan o més ma­ni­pu­la­do­ra i am­bi­ci­o­sa que ell. Els in­ter­pre­ten Ke­vin Spa­cey i Ro­bin Wright.

Hou­se of cards és, a més d’una his­tò­ria de la llui­ta pel po­der, la his­tò­ria d’un ma­tri­mo­ni. “Per mi –diu el guio­nis­ta–, el ma­tri­mo­ni en­tre Fran­cis i Clai­re Un­derwo­od con­ti­nua sent, pro­ba­ble­ment, la part més fas­ci­nant del xou”.

D’acord, Hou­se of cards no és po­lí­ti­ca, però pre­tén ofe­rir un re­trat re­a­lis­ta de la po­lí­ti­ca. No en els de­talls de la tra­ma –que se sà­pi­ga no hi ha as­sas­sins en­tre els con­gres­sis­tes ni a l’ofi­ci­na del vi­ce­pre­si­dent–, però sí en la vo­lun­tat de ser ver­sem­blant.

Wi­lli­mon beu de les se­ves prò­pi­es ex­pe­ri­èn­ci­es en la po­lí­ti­ca i gau­deix d’un as­ses­sor de lu­xe: Jay Car­son, com­pany seu d’es­tu­dis i ex­pe­ri­men­tat con­sul­tor po­lí­tic, pro­per als Clin­ton, el ma­tri­mo­ni de po­der per ex­cel·lèn­cia. El con­gres­sis­ta re­al que ocu­pa el càr­rec d’Un­derwo­od en la pri­me­ra tem­po­ra­da –el whip, l’en­car­re­gat de ga­ran­tir la dis­ci­pli­na de par­tit– li va fa­ci­li­tar la tas­ca: va con­vi­dar l’equip a la se­va ofi­ci­na i Ke­vin Spa­cey a una reu­nió a por­ta tan­ca­da del grup par­la­men­ta­ri. La sè­rie no pre­tén ser un re­trat ex­haus­tiu de Was­hing­ton, si­nó d’un Was­hing­ton en­tre molts d’al­tres. Wi­lli­mon, em­bran­cat en la redac­ció de la ter­ce­ra tem­po­ra­da, es­men­ta al­tres sè­ri­es com Scan­dal, Ho­me­land o Alp­ha Hou­se. Jun­tes ofe­ri­ri­en un re­trat més com­plet de la ca­pi­tal, con­ver­ti­da els úl­tims anys en el pla­tó d’al­gu­nes de les sè­ri­es més po­pu­lars. Fran­cis, avi­sa Wi­lli­mon, “no es­tà ba­sat en cap po­lí­tic re­al”. “Crec –con­ti­nua– que la ma­jo­ria de po­lí­tics es mo­uen en una zo­na gri­sa en la qual, d’una ban­da, vo­len ser­vir al seu pa­ís, i de l’al­tra, afron­ten en tot mo­ment de­ci­si­ons

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.