PER LA TERRA DE HEIDI
A l’empara del nou film sobre la nena de les muntanyes, Suïssa promociona un itinerari alpí fins a la cabana de l’avi
El tendre personatge creat per l’escriptora Johanna Spyri ha donat peu a una ruta amb tren pels paratges dels Alps on transcorre la història de la petita Heidi.
La heidimania torna, encara que en realitat no se’n va anar mai. Ocupa un substrat tan profund de l’educació sentimental de tantes generacions que sovint sembla fictici que aquesta nena òrfena, que descobreix el seu lloc al món a la recòndita cabana alpina de l’avi ermità, no fos real sinó el producte de la imaginació literària de l’escriptora Johanna Spyri, la creadora d’un personatge la fama del qual van multiplicar els dibuixos animats japonesos i diverses pel·lícules, com la de producció germànic-suïssa que s’acaba d’estrenar a Espanya. Són, com la novel·la de Spyri, una reivindicació de l’escenari, els verticals, verds en estiu i sorprenents paisatges dels Alps. Pels paratges pels quals es va gravar discorre la ruta de senderisme paradisíaca del parc Ela que promociona Suïssa Turisme arran del film.
El tren és el mitjà de locomoció per antonomàsia per anar a la recerca de la cabana de l’avi, el Vell dels Alps, com l’anomena Spyri a la novel·la, un home repudiat pel seu veïns a causa de “vida impia”, marcat per la desgràcia i que un dia va marxar a viure a un cim per apartar-se de la civilització. És en ferrocarril, per exemple, com torna Heidi als Alps des de Frankfurt quan aconsegueix per fi tornar amb el seu avi i escapar del jou de Rottenmeir, la dura institutriu que, tot i això, tant a la novel·la com a la nova pel·lícula té un perfil menys aspre que el que van traçar els dibuixos.
Seguint l’esperit de Heidi de tornada d’Alemanya amb els panets blancs que porta a l’àvia del seu amic Pedro, el viatge amb tren, des de l’aeroport de Zuric al cantó dels Grisons, es converteix, més que en un preludi, en un espectacle en si mateix, per la bellesa de la línia de l’Albula, que acaba a Itàlia i és patrimoni de la humanitat. Els viaductes són de vertigen, com els precipicis en els quals resulta difícil descobrir el fons, però quan s’aconsegueix, apareix una via de brillants aigües blaves.
El camí de Heidi de les pel·lícules suïsses, la del 1952 i la del 2015, té com a base Bergün, la vila de muntanya a l’estació de la qual està l’interessant museu de la protegida línia ferroviària i que compta entre els seus atractius amb el modernista hotel Kurhaus, reconegut per la rehabilitació que en va conservar el sabor.
Hi ha diversos pobles i cases de Heidi, que competeixen per l’honor de ser l’autèntica pàtria de la nena de les muntanyes. En aquest torneig juga amb avantatge Mayenfeld, el lloc proper liechtensteinès on va néixer l’escriptora Spyri i en la proximitat del qual va situar la novel·la. Allà ha florit la indústria dels souvenirs com l’“heidiví”.
A Bergün, en canvi, el reclam és el paisatge alpí en si mateix, a partir de la propera vila de Latsch, a la zona en la qual es diu que es va inspirar Johanna Spyri per descriure les escenes d’alta muntanya, com la primera de totes, quan la tia Dete abandona la Heidi per deixar-la en la incerta companyia del seu avi ermità, el qual remollirà mentre descobreix l’edèn de les cabres i la seva llet, l’esparver, els llacs i la muntanya vermellosa de l’ocàs.
El nucli de Latsch apareix a la pel·lícula i per allà passa l’autobús que porta des de l’estació de tren de Bergün a l’inici del camí de Heidi, a Stugl, una ruta de senderisme de més de tres hores per pujar a la cabana en la qual es va gravar la pel·lícula del 1952, mentre es desconeix la localització exacta de la que s’acaba d’estrenar, sota la direcció d’Alain Gsponer. És un itinerari circular en el qual la baixada acaba per fer-se més dura que la pujada, alhora que suposa un èxtasi continu, producte de paisatges, que semblen immillorables just fins que apareix el següent.
El camí de Heidi està jalonat de plafons informatius sobre les pel·lícules del 1952 i la del 2015. En aquesta el paper de l’avi el representa Bruno Ganz, un dels més reconeguts actors suïssos, cèlebre per haver fet de Hitler en El hundimiento.
Alhora que serveix per evocar aquella primera pujada de Heidi a casa de l’avi amb la seva tia decidida a abandonar-la, la ruta destaca per la varietat entre prats, zones boscoses i rierols. Només decep una mica comprovar que la cabana de l’avi no és solitària, sinó que hi ha algunes cases a prop.
De la novel·la que Spyri va escriure inicialment en dues parts s’han venut 50 milions de còpies, a més de generar una inesgotable producció audiovisual, com un exitós contrapunt de reivindicació de la naturalesa.
L’ITINERARI Unida a l’espectacular ferrocarril de l’Albula, el sender enlluerna amb la seva verticalitat alpina
‘Heidi’ és un dels grans èxits suïssos, com a contrapunt a la vida urbana
EL LLIBRE DE SPYRI