Eyal Weizman
El Macba mostra l’estètica de la investigació alternativa
ARQUITECTE I ESCRIPTOR Eyal Weizman va fundar el 2010 l’agència Forensic Architecture per investigar casos de violacions de drets humans i ara presenta aquesta metodologia i les seves correspondències estètiques en una exposició en el Macba.
Arquitectura forense. D’entrada semblen dos termes, si no antagònics, almenys sense relació aparent. I, tot i així, és el nom d’una agència (Forensic Architecture) creada el 2010 per un grup d’arquitectes, artistes, cineastes i periodistes d’investigació. Se serveixen majoritàriament d’anàlisis arquitectòniques, maquetes i animacions en 3D per analitzar amb mètodes de forenses casos de violació de drets humans.
Els promotors d’aquesta agència no només ofereixen els seus resultats a oenagés, organitzacions polítiques, equips internacionals d’advocats i consells vinculats a les Nacions Unides, sinó que també els presenten en el marc de museus d’art contemporanis i altres entitats culturals. La metodologia de treball i la mateixa investigació es converteixen així en una pràctica estètica que també convida a la reflexió. I aquest és l’objectiu de Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa, l’exposició que des de demà estarà oberta al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), fins al 15 d’octubre.
Entre els casos que s’exposen en destaquen alguns com el de l’atac de Rússia a un hospital d’Alep, desmentit pels mitjans de Putin però confirmat per les anàlisis de les imatges de les càmeres i els testimonis de metges i infermeres. I la investigació de l’assassinat d’un beduí al desert israelià, malgrat que, segons la policia, era un presumpte terrorista que va intentar atropellar un soldat jueu. I la reconstrucció d’un centre secret de detenció a Saidnaia (Síria) a partir de la superposició de les imatges via satèl·lit de la planta i les declaracions d’ex-presos i extorturats. L’anàlisi forense es pot focalitzar tant en una habitació d’un habitatge (per estudiar de quina manera s’escampen els projectils d’un dron que ha foradat el sostre) com en un ampli territori (per demostrar que els
Forensic Architecture és una agència creada el 2010 que investiga casos de violació de drets humans
incendis forestals a Borneo no són un accident, sinó la conseqüència d’una política d’expansió de l’oli de palma).
L’arquitecte Eyal Weizman (Haifa, 1970), creador d’aquesta agència amb seu a Goldsmiths (Universitat de Londres) i artífex de l’exposició (amb Rosario Güiraldes), creu que l’ús d’aquestes tècniques és una manera d’afrontar la realitat de la postveritat. “Al món actual la veritat és un camp de batalla i la investigació a través de referències creuades de fonts, imatges, testimonis, evidències arquitectòniques i senyals exigeix més esforç que la propagació de mentides”. Tot i així, confia que al final no triomfaran els falsos relats, i en posa dos exemples: el del vaixell de guerra americà que es va saber que anava en direcció contrària a l’oficial i les mentides sobre el nombre d’assistents a un acte de Trump. Potser, per aquesta politització dels fets, es permet algun tòpic populista, com quan assegura que “l’Estat sempre és el presumpte delinqüent”. També és la seva resposta als desqualificatius que ha rebut quan s’enfronta a les falses veritats oficials (li han dit, entre altres desqualificacions, “palestí de Hollywood”).