Ratera sense solució
Les Terres de l’Ebre i Tarragona continuen esperant que Foment i la Generalitat actuïn davant la sinistralitat i el col·lapse de l’N-340
Les zones de l’N-340 de les Terres de l’Ebre i els trams del Tarragonès i el Baix Penedès continuaran sent, un estiu més, una trampa que caldrà esquivar. No hi ha cap altra alternativa de via ràpida i segura que no passi per l’AP-7 i els seus peatges. Ho saben bé els veïns ebrencs, farts dels accidents mortals i les cues, i els conductors que, gairebé cada cap de setmana, especialment durant la temporada de platges, es queden atrapats entre Altafulla, Torredembarra i el Vendrell, on la vella carretera segueix a l’espera del desdoblament d’una autovia (A-7) que ara mor a Tarragona.
Rere l’allau de sinistres mortals de l’estiu del 2015 a l’Ebre, ja han passat dos anys de manifestacions, talls de carretera i denúncies, reunions entre Foment i Generalitat i possibles solucions sobre la taula de negociacions. Ni s’ha concretat res ni apareix, almenys ara per ara, cap solució a la vista. Ni el Ministeri de Foment ni tampoc la Generalitat, amb competències en l’ordenació del trànsit, preveuen que es pugui anunciar a curt termini cap mesura per pal·liar el col·lapse i la perillositat de l’N-340. “Fa més de dos anys i mig que reclamem la gratuïtat de l’autopista AP-7 i la construcció de l’autovia A-7. Al principi es va parlar de la bonificació per als camioners, i res de res. Després, de la gratuïtat per als veïns de les Terres de l’Ebre, tampoc; i ara es parla de l’eurovinyeta. Pensem que ens estan prenent el pèl”, diu Josep Baubí, de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa (Baix Ebre), una de les entitats més combatives.
Pensen més o menys el mateix en l’altre tram del conflicte, on els alcaldes s’han agrupat en el Pacte de Berà, que ha liderat al nord de Tarragona els talls de carretera a l’N-340 per exigir solucions: “Les reivindicacions continuen sent les mateixes: a llarg termini la definició d’una solució definitiva amb la prolongació de l’A-7, com a via alternativa de gran capacitat, i a curt termini l’única solució que veiem és la gratuïtat de l’AP-7 per permetre el desviament del trànsit”, raona Martí Carnicer (PSC), alcalde del Vendrell (Baix Penedès). “La pilota continua sobre la teulada de Foment i de la Generalitat. No entenem per què va passant el temps i no ens ofereixen solucions”, afegeix Carnicer.
“L’estiu ja ha començat i, si no es produeix una gran sorpresa, Foment no té previst fer-hi res”, lamenta Fèlix Alonso (En Comú Podem), diputat i alcalde d’Altafulla (Tarragonès). Pels passadissos del Congrés, Foment assegura que continua “afinant” una solució per fer realitat la desviació obligatòria dels camions, però la realitat és que fins ara han pogut més el lobby dels transportistes i la ineficàcia del Govern. Alonso interpreta la passivitat de Foment com una maniobra per anar guanyant temps, amb el final de la concessió de l’AP-7 ja a l’horitzó, per al tram de l’Ebre el 2019.
Les primeres trobades per mirar d’aturar el drama de l’N-340 a l’Ebre es remunten a la tardor del 2015, entre l’aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, i els consellers Sant Vila (Territori) i Jordi Jané (Interior). Han canviat ministres i consellers i, tot i la indignació del territori, no s’ha concretat res. Fins i tot el RACC va fer una dura campanya denunciant la inacció de Foment i la mortaldat de la vella carretera, fa gairebé un any. La Generalitat va moure fitxa, va apostar per la desviació bonificada i obligatòria de camions per l’AP-7, com es va fer a Girona amb l’N-II, i Foment ja ho va donar per fet l’octubre del 2016, després d’arribar a un acord amb Abertis, concessionària de l’AP-7. Però no s’ha mogut res ni s’ha acabat concretant cap mesura.
“Exigim una solució urgent i la gratuïtat immediata de l’AP-7. Fins ara només s’han pintat línies contínues i rotondes, però ja no podem esperar més”, remata Baubí, que fa referència a les actuacions puntuals que Foment ha fet a l’N-340 per fer-la, en teoria, més segura.
Ha arribat un altre estiu i no s’ha fet realitat ni el desviament obligatori dels camions, que fa un any semblava que es faria