Coi­xet: “Ai­xò de Wein­stein i Spa­cey fa anys que se sa­bia”

Isa­bel Coi­xet, ci­ne­as­ta, es­tre­na ‘La lli­bre­ria’

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - FERNANDO GAR­CÍA

Atra­vés de La lli­bre­ria, que avui s’es­tre­na als ci­ne­mes de tot Es­pa­nya, Isa­bel Coi­xet pro­jec­ta to­ta una vi­sió de la vi­da, en coin­ci­dèn­cia amb la que fa 40 anys va ex­po­sar l’au­to­ra de la no­vel·la d’ori­gen, Pe­ne­lo­pe Fitz­ge­rald. Es trac­ta de la llui­ta d’una do­na pel pro­jec­te en què creu con­tra vents i ma­re­es d’una so­ci­e­tat mi­se­ra­ble i car­ca. Amb un plan­ter d’ac­tors de gran vo­la­da en­cap­ça­lat pels bri­tà­nics Emily Mor­ti­mer i Bill Nighy, més la nord-ame­ri­ca­na Pa­tri­cia Clark­son, la cin­ta ar­ri­ba en un mo­ment molt com­ba­tiu per a la directora bar­ce­lo­ni­na en par­ti­cu­lar i per a les do­nes del cinema en ge­ne­ral.

Qui­na és la se­va lli­bre­ria per­so­nal, a part de les se­ves pel·lí­cu­les?

Bé, és que les me­ves pel·lí­cu­les són la me­va vi­da, ai­xí que la me­va lli­bre­ria con­sis­teix a con­ti­nu­ar fent i de­fen­sant les pel·lí­cu­les en què crec. Quan es­tic en un pla­tó és quan més fe­liç soc. Però sí: la tos­su­de­ria, la in­no­cèn­cia i la brúi­xo­la mo­ral del per­so­nat­ge d’aques­ta his­tò­ria són co­ses amb què m’iden­ti­fi­co des que lle­gia la no­vel·la, fa nou anys. Par­lem d’aquest al­gú que té un pe­tit som­ni i sem­pre ha de ve­nir al­gú a fo­tre-l’hi; una co­sa que jo m’he tro­bat mol­tes ve­ga­des; tam­bé pel fet de dir el que pen­so o no com­bre­gar amb un cà­non es­ta­blert. Va en el meu ADN. Des de pe­ti­ta, no he es­tat mai de se­guir el ra­mat ni de vo­ler fer el ma­teix que tot­hom. Aques­ta pel·lí­cu­la es pot lle­gir de mol­tes ma­ne­res. Quan el lli­bre va cau­re a les me­ves mans el vaig veu­re com una pa­rà­bo­la de mol­tes si­tu­a­ci­ons: la po­lí­ti­ca, el car­rer, el pa­ti de l’es­co­la... La me­va con­clu­sió és que un ha de con­ti­nu­ar fent pel·lí­cu­les, di­ent el que pen­sa i obrint lli­bre­ri­es mal­grat a qui li pe­si.

El film es desen­vo­lu­pa en una pe­ti­ta po­bla­ció ru­ral de la cos­ta an­gle­sa. Fins a quin punt hem evo­lu­ci­o­nat, en la nos­tra so­ci­e­tat ur­ba­na, res­pec­te als com­por­ta­ments co­vards que es mos­tren a la pel·lí­cu­la?

Hi ha cer­tes pul­si­ons que en una so­ci­e­tat pe­ti­ta són més fà­cils de veu­re però que en l’àm­bit ur­bà, en­ca­ra que es­tan més di­lu­ï­des, tam­bé fun­ci­o­nen: el po­der de les for­ces vi­ves, les per­so­nes que ca­llen i en­ca­ra que no sà­pi­guen si es­tan d’acord amb aque­lles for­ces pu­gen al seu car­ro, els que gi­ren la ca­ra da­vant les in­jus­tí­ci­es... Quan hi ha menys vo­lum es veu més clar, però són ac­ti­tuds ex­tra­po­la­bles a co­mu­ni­tats grans i ur­ba­nes com les ac­tu­als.

Una al­tra evo­lu­ció que no se­gueix el rit­me que ca­lia pen­sar fa 20 anys és la dels drets de les do­nes. Hem re­tro­ce­dit?

A veu­re. Fa dos me­sos que a l’Arà­bia Sau­di­ta es va con­ce­dir per­mís a les do­nes per po­der con­duir un cot­xe. I des de fa un any te­nim al co­man­da­ment d’un dels pa­ï­sos més po­de­ro­sos un se­nyor, Do­nald Trump, que va dir que a les do­nes se les ha de “grab by the pussy”, aga­far-les per les se­ves parts. No­més amb aques­tes du­es co­ses es­tà tot dit.

I hi ha els as­set­ja­ments.

Sí. Però n’hi ha al su­per­mer­cat, a la far­mà­cia, a l’hos­pi­tal, a tot ar­reu. Ai­xò del cinema sem­pre és més vis­tós. Però el que em sem­bla més es­pec­ta­cu­lar és la re­la­ció que Trump ha dei­xat clar que té amb les do­nes. A par­tir d’aquí...

Vos­tè és mem­bre de l’Aca­dè­mia de Hollywo­od. So­bre l’es­càn­dol Har­vey Wein­stein...

Jo a Wein­stein el vaig veu­re una ve­ga­da ro­bant una xo­co­la­ti­na a Bar­nes and No­ble (lli­bre­ria i ca­fè) a No­va York. La va aga­far, la va obrir, se la va men­jar i va llen­çar el pa­per a ter­ra. I ja vaig pen­sar: “Aquest ho­me no es­tà bé. Què fa ro­bant una xo­co­la­ti­na?”.

Però ai­xò pot per­do­nar-se. Al­tres co­ses, no. A vos­tè l’aga­fa per sor­pre­sa l’es­càn­dol? Fass­ben­der ens va de­cla­rar fa poc que el càs­ting-llit era cone­gut.

Ai­xò de Wein­stein sí que se sa­bia. Jo fa anys que ho sen­tia; molts anys. A més, li de­ien Har­vey Ma­nos­ti­je­ras per­què ta­lla­va les pel·lí­cu­les com li do­na­va la ga­na. És cu­ri­ós que el lli­bre de Pe­ter Biskind (Down and

dirty pic­tu­res) par­lés tant d’aques­tes des­tros­ses però gens dels abu­sos d’aquest se­nyor.

El rum-rum apun­ta­va no­més a Har­vey Wein­stein?

No. Per exem­ple, ai­xò de Ke­vin Spa­cey no m’ha sor­près gens en ab­so­lut. És que ana­ves a l’Old Vic de Lon­dres, el te­a­tre clàs­sic del qual va ser director, i la gent t’ho de­ia.

I com és que ha tri­gat tant a sor­gir, tot ai­xò?

No ho sé. Igual que hi va ha­ver do­nes que ho van de­nun­ci­ar al seu dia i no se’ls va fer cas, ara s’ha do­nat una con­jun­ció as­tral que ha fun­ci­o­nat. Però m’al·lu­ci­na que es par­li tant d’ai­xò, que des­gra­ci­a­da­ment pas­sa a tot ar­reu, i gai­re­bé gens d’una co­sa per mi més im­por­tant: que no­més el 10% de les pel·lí­cu­les, el 16% a Es­pa­nya, es­tan di­ri­gi­des per do­nes. No és un de­lic­te, però sí una tris­te­sa. I l’ex­pres­sió d’un món en què les do­nes te­nim po­ca veu.

Vos­tè ha al­çat la se­va res­pec­te a Ca­ta­lu­nya. Pri­mer per dir que no ser in­de­pen­den­tis­ta no vol dir ser fei­xis­ta. I des­prés per de­nun­ci­ar els in­sults de què era ob­jec­te fins i tot al car­rer. Se’n pe­ne­deix? Tor­na­rà a la càr­re­ga?

Ho tor­na­ré a fer quan pen­si que hi ha mo­tius per fer-ho. El que pas­sa és que m’he ado­nat que és igual el que di­guis. Jo no he ca­llat mai. Sem­pre he dit el que pen­so res­pec­te a Ca­ta­lu­nya i la in­de­pen­dèn­cia. Des que vaig fir­mar el ma­ni­fest del Fò­rum Ba­bel van co­men­çar els in­sults. És una de les ra­ons per les quals no tinc Twit­ter ni Fa­ce­bo­ok: no vo­lia ser­vir de ca­bàs per a una gent pro­fun­da­ment amar­ga­da i cru­el. Però no me’n pe­ne­dei­xo, no. Si em de­ma­nen un ar­ti­cle no tinc pro­ble­ma a es­criu­re’l i quan em pre­gun­ten per una co­sa con­tes­to.

Des de l’úl­ti­ma ve­ga­da que va es­criu­re ha pas­sat de tot. Com veu la si­tu­a­ció ara ma­teix?

El bà­sic es man­té: la man­dra del Go­vern cen­tral, que quan fa res ho fa tard i mala­ment; l’obs­ti­na­ció de l’in­de­pen­den­tis­me, que ar­ri­ba a l’ex­trem amb uns al­cal­des que se’n van a Bèl­gi­ca com si no tin­gues­sin res a fer en les se­ves po­bla­ci­ons; aque­lla es­pè­cie d’en­ve­ri­na­ment de la prem­sa in­ter­na­ci­o­nal, a la qual es ve­nen re­lats tan es­bi­ai­xats so­bre què és Ca­ta­lu­nya i qui­na és la se­va si­tu­a­ció i en­caix a Es­pa­nya; el re­tor­ci­ment de la pa­rau­la de­mo­crà­cia... Per­què, d’en­tra­da, a Puig­de­mont, a qui gai­re­bé nin­gú no co­nei­xia tret de Gi­ro­na, no el va ele­gir nin­gú. I ara és un màr­tir au­to­e­le­git que de­cla­ra però no de­cla­ra la in­de­pen­dèn­cia. Qui vol viure en un pa­ís on a ca­da es­to­na hi ha ma­ni­fes­ta­ci­ons, va­gues o cas­so­la­des? I no ha­via vist mai ban­de­res es­pa­nyo­les als bal­cons de Va­lla­do­lid o Ma­drid. No ho sé. Aques­ta me­cà­ni­ca d’ac­ció-re­ac­ció, aquest des­per­tar del na­ci­o­na­lis­me es­pa­nyol, que es­tà ben ador­mit i tran­quil·let... A mi ai­xò no m’agra­da! No és un bon cal­do de cul­tiu de cap ma­ne­ra.

“A Wein­stein el vaig veu­re ro­bant una xo­co­la­ti­na en una lli­bre­ria de No­va York”

“Aquest joc d’ac­ció i re­ac­ció, el re­torn del na­ci­o­na­lis­me es­pa­nyol... Ai­xò no m’agra­da!”

A CONTRACORRIENTE / LV

Al pla­tó Isa­bel Coi­xet amb Emily Mor­ti­mer du­rant el ro­dat­ge de ‘La lli­bre­ria’, la pel·lí­cu­la ba­sa­da en l’obra de Pe­ne­lo­pe Fitz­ge­rald i pro­ta­go­nit­za­da, a més, per Bill Nighy i Pa­tri­cia Carls­ton. El film ar­ri­ba ara a les pan­ta­lles

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.