Fets que con­cor­ren

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - En­ric Ju­li­a­na

El dia es va des­per­tar amb mis­sat­ges ofi­ci­o­sos del Go­vern d’Es­pa­nya a fa­vor d’una re­so­lu­ció del Tri­bu­nal Su­prem que evi­tés la pre­só per a Car­me For­ca­dell i els al­tres mem­bres de la Me­sa del Par­la­ment de Ca­ta­lu­nya.

Mis­sat­ges ofi­ci­o­sos a pri­me­ra ho­ra. Evi­tar més ir­ri­ta­ció en la so­ci­e­tat ca­ta­la­na quan fal­ten qua­ran­ta di­es per a les elec­ci­ons con­vo­ca­des per Ma­ri­a­no Ra­joy. Evi­tar que aques­tes elec­ci­ons es gi­rin en con­tra de la part con­vo­cant. (Jo­sé Ma­ría Az­nar ja va avi­sar di­me­cres a la Ser: “Si el 22 de desem­bre es­tem com abans de l’apli­ca­ció de l’ar­ti­cle 155, es­ta­rem tots pit­jor”). Evi­tar que la prem­sa es­tran­ge­ra ti­tu­li: “Es­pa­nya em­pre­so­na la pre­si­den­ta del Par­la­ment de Ca­ta­lu­nya”. Evi­tar que el Ti­mes de Lon­dres tor­ni a sug­ge­rir en un edi­to­ri­al que Ra­joy s’es­tà com­por­tant com Vla­dí­mir Pu­tin. Evi­tar que The

Was­hing­ton Post tor­ni a es­criu­re que “la re­pres­sió a Ca­ta­lu­nya evo­ca re­cords dels di­es fos­cos de la dic­ta­du­ra”. Evi­tar les crí­ti­ques de po­lí­tics eu­ro­peus de cert re­lleu, com la so­ci­a­lis­ta fran­ce­sa Sé­go­lè­ne Royal, o l’ex­pre­si­dent de Fin­làn­dia, Mart­ti Ah­ti­sa­a­ri, des­prés d’ha­ver acon­se­guit que cap pa­ís del món no re­co­ne­gui la re­pú­bli­ca ca­ta­la­na. Evi­tar que An­to­nio Muñoz Mo­li­na ha­gi de tor­nar a es­criu­re el greu que li sap que pe­ri­o­dis­tes i in­tel·lec­tu­als an­glo­sa­xons con­ti­nu­ïn di­ent que a Es­pa­nya hi ha res­sons del fran­quis­me. Evi­tar que Car­les Puig­de­mont es fa­ci fort a Bèl­gi­ca mal­grat els seus er­rors in­cre­ï­bles –ata­car la Unió Eu­ro­pea– i mal­grat el vot ne­ga­tiu del Par­la­ment de Flan­des a la in­de­pen­dèn­cia ca­ta­la­na.

Ahir al ma­tí, la nar­ra­ti­va ofi­ci­al no era la de fa una set­ma­na, quan es van dic­tar nou or­dres de pre­só. A les on­ze el mi­nis­tre de l’In­te­ri­or, Ju­an Ig­na­cio Zoi­do, ma­gis­trat de pro­fes­sió i ex­jut­ge de­gà de Se­vi­lla, ver­ba­lit­za­va els desit­jos del Go­vern es­pa­nyol: “Els jut­ges es de­uen a les lleis, però tam­bé han de te­nir en comp­te els fets que con­cor­ren en l’en­torn”. La fra­se de la jor­na­da. Fa una set­ma­na es­ta­va mal vist a Ma­drid dir que la jus­tí­cia no pot obli­dar el con­text. Fa una set­ma­na la fra­se de mo­da era: “La to­ga im­ma­cu­la­da de la jus­tí­cia no pot em­bru­tar-se amb la pols del ca­mí”. Olé. La jus­tí­cia és ce­ga. La jus­tí­cia és ce­ga, però hi sent. Es­col­ta al­gu­nes ter­tú­li­es ma­ti­ne­res de Ma­drid –“Tots a la pre­só”!–, però tam­bé sent els mis­sat­ges ofi­ci­o­sos del Go­vern es­pa­nyol quan les co­ses es com­pli­quen.

Van con­cór­rer ahir la lò­gi­ca pro­fun­da de l’Es­tat –evi­tar que la cri­si ca­ta­la­na em­pit­jo­ri en­ca­ra més des­prés del fra­càs es­tra­tè­gic de l’in­de­pen­den­tis­me– i la lí­nia de­fen­si­va dels im­pu­tats. For­ca­dell i els al­tres mem­bres de la Me­sa van dir que aca­ta­ven l’ar­ti­cle 155 de la Cons­ti­tu­ció i van afir­mar que la de­cla­ra­ció uni­la­te­ral d’in­de­pen­dèn­cia va ser un ac­te po­lí­tic, sen­se ac­ció. Ni tan sols van ar­ri­ar la ban­de­ra es­pa­nyo­la al Par­la­ment. Va ser un verb in­tran­si­tiu. Aque­lla de­cla­ra­ció amb ca­res de fu­ne­ral va ser un si­mu­la­cre. Ja ho sa­bí­em.

Pas­sa­des les deu de la nit, el jut­ge va dic­tar pre­só elu­di­ble amb fi­an­ça per a For­ca­dell. Una nit a Al­calá-Me­co. Ca­ta­lu­nya, la sè­rie més se­gui­da pels eu­ro­peus po­li­tit­zats, fa un nou gir nar­ra­tiu: ara, l’Es­tat treu una mi­ca de pres­sió.

‘Ca­ta­lu­nya’, la sè­rie més se­gui­da pels eu­ro­peus po­li­tit­zats, fa un nou gir: Ma­drid treu una mi­ca de pres­sió

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.