La bo­ge­ria dels con­quis­ta­dors

Dí­az Ya­nes s’apro­xi­ma a l’èpo­ca im­pe­ri­al amb ‘Oro’, un dra­ma de cob­dí­cia i vi­o­lèn­cia

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - SALVADOR LLOPART

Se­vi­lla tu­vo que ser... La ciu­tat an­da­lu­sa en­ga­la­na­da de ver­mell i groc, els bal­cons plens de ban­de­res, ca­pi­tal que va ser de la con­ques­ta d’Amè­ri­ca al se­gle XVI, i ca­pi­tal aquests di­es del mi­llor cinema fet a Eu­ro­pa amb un fes­ti­val en mar­xa con­sa­grat a la pro­duc­ció ci­ne­ma­to­grà­fi­ca del vell con­ti­nent, Se­vi­lla, con­tra­dic­tò­ria i sin­gu­lar, con­ser­va­do­ra i tren­ca­do­ra al­ho­ra, acull en el seu cer­ta­men l’es­tre­na d’Oro, d’Agus­tín Dí­az Ya­nes.

Un re­lat de sang i foc si­tu­at a l’Es­pa­nya im­pe­ri­al, pro­ta­go­nit­zat per un grup de des­es­pe­rats que po­dri­en ha­ver sor­tit ben bé fa cinc se­gles del bar­ri de San­ta Cruz o de Tri­a­na ma­teix.

Qui­na ciu­tat se­ria mi­llor que Se­vi­lla per aco­llir aques­ta es­tre­na?

“Cap, és ve­ri­tat”, diu Dí­az Ya­nes. “Però tan­ta ban­de­ra em dei­xa fo­ra de lloc”, afe­geix el director de Na­die ha­blará de no­so­tras cu­an­do haya­mos mu­er­to (1995), que tor­na a di­ri­gir des­prés de gai­re­bé deu anys apar­tat del cinema. “Les ban­de­res em con­fo­nen, so­bre­tot quan n’hi ha tan­tes. A Es­pa­nya ai­xò de les ban­de­res es­ta­va obli­dat, i aquest des­ple­ga­ment em fa po­sar ner­vi­ós. Crec que a Bar­ce­lo­na pas­sa el ma­teix, oi?”.

Oro ex­pli­ca una his­tò­ria de cob­dí­cia i mort, una aven­tu­ra al mig de la sel­va in­ex­plo­ra­da amb la gran­de­sa que ator­ga la des­es­pe­ra­ció. Si­tu­a­da en els temps de la tur­bu­len­ta i cru­el ex­plo­ra­ció d’aque­lla Amè­ri­ca que en­ca­ra no te­nia nom, se cen­tra en la pe­ri­pè­cia d’un grup de con­quis­ta­dors dels d’elm i es­pa­sa, a la ma­ne­ra de Lo­pe de Aguir­re, de Núñez de Bal­boa, d’Hernán Cor­tés, de tants al­tres bo­jos de lla­vors... Aquells emi­grants-sol­dats sen­se més es­crú­pols que el que mar­ca la se­va am­bi­ció. Tots a la re­cer­ca de Fa­ma i For­tu­na, més la se­go­na que de la pri­me­ra.

Una pe­ri­pè­cia coral, amb Jo­sé Co­ro­na­do, Os­car Ja­e­na­da i Raúl Aré­va­lo al cap­da­vant d’un re­par­ti­ment de per­so­nat­ges es­par­ra­cats, amb du­es do­nes en­tre ells, Bar­ba­ra Len­nie i An­na Cas­ti­llo. Bo­na part d’ells, amb el director, Ta­to per a tots, van anar di­marts pas­sat a l’Arxiu d’Ín­di­es de Se­vi­lla per par­lar. Aquells eren temps tur­bu­lents. Vi­vim temps tur­bu­lents. Es po­den com­pa­rar?

“Es po­dria”, diu Dí­az Ya­nes, “però com que soc pru­dent no vull as­se­nya­lar sem­blan­ces més en­llà de l’acu­sat sen­tit de per­ti­nen­ça a Oro, cau­sa de fric­ci­ons i de ran­cú­ni­es”, co­men­ta.

El director in­sis­teix que en­tre el XVI i ara hi ha mas­sa se­gles de di­fe­rèn­cia per com­pa­rar. Ya­nes, que és his­to­ri­a­dor, sap de què par­la: “La his­tò­ria té una co­sa ra­ra, com si es plan­te­gés cí­cli­ca­ment. Amb pro­ble­mes que en un mo­ment sem­blen re­solts i que, en re­a­li­tat, no ho aca­ben d’es­tar mai”.

A Oro no hi ha he­rois. Són per­so­nat­ges que en bo­na me­su­ra es mo­uen per la cob­dí­cia, per l’am­bi­ció i l’ins­tint de su­per­vi­vèn­cia. “Si fos un wes­tern se­ria un wes­tern trist, fosc, dels ano­me­nats cre­pus­cu­lars, d’aquells te­nyits de de­cep­ció”, diu.

La his­tò­ria, com Ala­tris­te (2006), tam­bé de Dí­az Ya­nes, es ba­sa en un re­lat de Pé­rezRe­ver­te. “És un llarg vi­at­ge per la sel­va on els uns menys­pre­en els al­tres, s’en­ve­gen o s’ig­no­ren, però quan ar­ri­ba el mo­ment del pe­rill han de dei­xar de ban­da les se­ves di­fe­rèn­ci­es”. És una his­tò­ria de gran­de­sa o de mi­sè­ria? “De to­tes du­es co­ses”, diu. Els con­quis­ta­dors no dei­xen de ser emi­grants em­pe­sos per la mi­sè­ria, i al­ho­ra vi­uen com per­duts al mig de la sel­va, com en­mig d’un mal­son de ter­ror i con­ques­ta. El ro­dat­ge, amb vis­tes ge­ne­rals de la sel­va de Pa­na­mà, es va fer a les Ca­nà­ri­es, on la sel­va es va re­cons­truir en es­tu­di. Oro, que s’es­tre­na avui, 10 de no­vem­bre, no en­al­teix la con­ques­ta, és més avi­at una mi­ra­da tris­ta i cru­el de l’he­ro­is­me.

‘Oro’, un mal­son de “gran­de­sa i mi­sè­ria”, diu Dí­az Ya­nes del seu film de­di­cat a la con­ques­ta

JU­LIO MUÑOZ / EFE

Dí­az Ya­nes al cap­da­vant del re­par­ti­ment d’Oro, a Se­vi­lla

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.