Ba­ta­lla fi­nal, res­pec­te to­tal

Már­quez i Do­vi­zi­o­so es pro­fes­sen cor­te­sia i evi­ten la guer­ra di­a­lèc­ti­ca da­vant l’úl­tim du­el

La Vanguardia (Català) - - ESPORTS -

Si no fos pel des­co­mu­nal des­ple­ga­ment me­di­à­tic al cir­cuit Ri­car­do Tor­mo de Xest, poc sem­bla­ria que els dos pro­ta­go­nis­tes es juguen la co­ro­na de la clas­se rei­na en l’úl­tim as­salt, aquest diu­men­ge, a 30 vol­tes. Ni Marc Már­quez ni An­drea Do­vi­zi­o­so no són pi­lots amb ten­dèn­cia a xer­rar mas­sa, i qui s’es­pe­rés una guer­ra di­a­lèc­ti­ca abun­dant de ner­vis ja po­dia bus­car al­tres es­por­tis­tes. O anar-se’n al pla­ne­ta fut­bol. O bus­car dis­còr­dia ex­tra­es­por­ti­va, com va in­ten­tar al­gú bur­xant amb la po­lí­ti­ca.

Amb Már­quez i Do­vi­zi­o­so, l’un al cos­tat de l’al­tre en la ro­da de prem­sa prè­via, fo­to­gra­fi­ant-se junts a la pis­ta en un ca­ra a ca­ra per a la poste­ri­tat, no hi cap la po­lè­mi­ca ni el mal rot­llo, ni tan sols la guer­ra de ner­vis. Se­ria ben di­fe­rent si hi ha­gués Va­len­ti­no Ros­si pel mig, com fa dos anys, en un Xest ir­res­pi­ra­ble... Ca­das­cun, ca­ta­là i italià, as­su­meix la se­va con­di­ció, sen­se al­te­rar la se­va bo­na re­la­ció per­so­nal. “La re­la­ció amb l’An­drea sem­pre ha es­tat bo­na. La ri­va­li­tat hi és, però la dei­xem a la pis­ta”, co­men­ta­va el 93, re­la­xat.

No­més una ve­ga­da, sen­se car­re­gar l’en­to­na­ció, Do­vi­zi­o­so va tras­lla­dar la pres­sió de la ba­ta­lla fi­nal a Már­quez. No en va és qui hi té més a per­dre. “En Marc té més pres­sió que jo per­què no­més ell pot per­dre el tí­tol. Tots sa­bem com pen­sa, i si es veu capaç d’anar una mi­ca més en­llà, no es con­for­ma. Però ai­xò li pot obrir la por­ta a co­me­tre un er­ror”, de­ia l’italià, cons­ci­ent de

les se­ves li­mi­ta­ci­ons per ser cam­pió: ne­ces­si­ta im­pe­ri­o­sa­ment gua­nyar i que Már­quez no pas­si del 12è lloc. Un mi­ra­cle. “Sé que pot ser molt di­fí­cil, però és que a més a Már­quez li ha de pas­sar al­gu­na co­sa. Per ai­xò he de sor­tir a gua­nyar i ai­xò em do­na més tran­quil·li­tat des del punt de vis­ta psi­co­lò­gic; tot i que soc cons­ci­ent que 21 punts

són molts, és molt di­fí­cil... Però en­ca­ra es­tà obert”, diu el de Forlì afer­rant-se a l’es­pe­ran­ça, i ad­met tam­bé una da­da no gens fa­vo­ra­ble: Va­lèn­cia mai no li ha anat bé, ni a ell ni a Du­ca­ti. En nou cur­ses a Xest en Mo­toGP no­més una ve­ga­da va pu­jar al po­di, el 2011... pi­lo­tant una Rep­sol Hon­da. I l’úni­ca vic­tò­ria de Du­ca­ti es re­mun­ta a la del 2008 de Ca­sey Sto­ner.

Al ra­có de Már­quez aflo­ra la cal­ma. Aques­ta si­tu­a­ció avan­tat­jo­sa li su­po­sa, so­bre­tot, “es­tar més tran­quil avui; si ja em po­sés ner­vi­ós, diu­men­ge ar­ri­ba­ria es­go­tat sen­se for­ces”, co­men­ta­va el de Cervera. “Pre­fe­rei­xo la me­va po­si­ció que la d’en Do­vi. Fir­ma­ria ar­ri­bar ca­da any amb 21 punts d’avan­tat­ge al fi­nal, però no vull cau­re en l’er­ror de con­fi­ar-me, per­què par­les amb la gent i ho veu fet, i no és ai­xí. L’es­port i la vi­da és molt ca­prit­xo­sa, i po­den pas­sar mol­tes co­ses. No vull re­la­xar-me ni bai­xar un punt de pres­sió”, as­se­ve­ra Marc.

Do­mi­nats els ner­vis –apa­rent­ment–, el prin­ci­pal dub­te per a Már­quez se­rà com afron­ta una cur­sa en què no­més ne­ces­si­ta aca­bar

UN PUNT DE PRES­SIÓ No vull cau­re en l’er­ror de con­fi­ar-me; la gent ho veu fet, i no és ai­xí; l’es­port i la vi­da són molt ca­prit­xo­sos” L’APOS­TA DE L’ITALIÀ En Marc té més pres­sió que jo per­què no­més ell pot per­dre el tí­tol; no es con­for­ma i ai­xò pot fer que co­me­ti un er­ror” “Qui­na ban­de­ra trau­ré? La ban­de­ra que re­pre­sen­ta la me­va gent és el 93”, diu el ca­ta­là es­qui­vant la po­lè­mi­ca

en­tre els 11 pri­mers, però té l’ame­na­ça d’una cai­gu­da o un tren­ca­ment. A més, Már­quez no sap cór­rer a la de­fen­si­va. “Veu­ré el meu ni­vell i el d’en Do­vi, i in­ten­ta­ré bus­car el mi­llor re­sul­tat. Però no és el meu es­til pi­lo­tar a ser con­ser­va­dor; hau­ré de veu­re on és ell, no sur­to pen­sant a que­dar 10è o 11è. Aquest cam­pi­o­nat el puc per­dre jo i el pot gua­nyar ell, però la sort que tinc jo és que de­penc de mi ma­teix”, ad­met. Per ai­xò l’es­tra­tè­gia de cur­sa la su­pe­di­ta al mo­ment de l’italià: “Ho­nes­ta­ment, de­pen­drà del ni­vell de Do­vi­zi­o­so. Si es­tà per gua­nyar, hau­ré d’op­tar per una es­tra­tè­gia; si li cos­ta més i no té rit­me, op­ta­ré per una al­tra”.

Una prè­via de guant blanc, sen­se Do­vi­zi­o­so co­llant-lo, ni tan sols la prem­sa ita­li­a­na po­sant-lo en un com­pro­mís, en què Már­quez no­més va te­nir una pre­gun­ta in­cò­mo­da, per ex­tem­po­rà­nia: qui­na ban­de­ra pen­sa­va pas­se­jar si era cam­pió, “ate­sa la si­tu­a­ció po­lí­ti­ca”. Már­quez, sem­pre es­quiu als te­mes po­lí­tics, es va po­sar se­ri­ós. “Si gua­nyo ja ho veu­rem. Al fi­nal...”, va co­men­çar res­po­nent en an­glès. I va re­ma­tar la res­pos­ta en es­pa­nyol: “La ban­de­ra que re­pre­sen­ta la me­va gent és el 93... per­què s’en­ten­gui”. Tot i que molts no en­ten­dran res.

MA­NU­EL BRUQUE / EFE

Marc Már­quez i An­drea Do­vi­zi­o­so es­tre­nen ri­va­li­tat en la dis­pu­ta d’un tí­tol mun­di­al aquest diu­men­ge a Xest

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.