An­toi­ne Gri­ez­mann

FUTBOLISTA

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Ju­an B. Mar­tí­nez

An­toi­ne Gri­ez­mann (27) va ser di­me­cres pas­sat un ju­ga­dor fo­na­men­tal en l’ob­ten­ció de l’Eu­ro­pa Le­a­gue per part de l’At­lè­tic de Ma­drid. El da­van­ter fran­cès, au­tor de dos gols, és pre­tès pel Bar­ce­lo­na per a la prò­xi­ma tem­po­ra­da.

Quan te­nia deu anys el meu pro­fes­sor de mú­si­ca em va es­co­llir com a director d’or­ques­tra. Al­gu­na co­sa de lí­der deu­ria veu­re-hi, en mi”. Di­e­go Pa­blo Si­me­o­ne va ex­pli­car aques­ta anèc­do­ta fa uns anys i, sens dub­te, el seu mes­tre va te­nir una in­tu­ï­ció ex­cel·lent. I és que es pot dis­cu­tir el seu es­til, pro­per als ra­vals i als car­re­rons, i es po­den po­sar en dub­te les se­ves for­mes de bai­xa es­to­fa i aques­ta llen­gua tan pro­pe­ra al fut­bol cas­pós de gra­pa i tes­tos­te­ro­na (“Els meus ju­ga­dors te­nen uns ous ai­xí de gros­sos”, ha pro­cla­mat en di­ver­ses oca­si­ons). Ara bé, el que és ir­re­ba­ti­ble és que el Cho­lo és un ge­ne­ral ca­ris­mà­tic, un ho­me a qui els seus fut­bo­lis­tes se­guei­xen, un en­tre­na­dor que ha sa­but trans­me­tre la idi­o­sin­crà­sia de l’At­lè­tic. El tèc­nic ma­ta­las­ser for­ma una sim­bi­o­si per­fec­ta amb el seu club, fins al punt que ha in­ter­pre­tat el seu ADN can­vi­ant-lo, s’ha ca­sat amb la se­va his­tò­ria mi­llo­rant-la i ha trans­for­mat l’ha­bi­tu­al nos­tàl­gia ri­tu­al de l’en­ti­tat en un con­junt que no en­to­na la pa­rau­la be­lle­sa però que no es di­vor­cia mai del ter­me com­pe­tir.

L’At­lè­tic ja no és aquell club so­bre el qual can­ta­va Sa­bi­na i el seu “qué ma­ne­ra de pal­mar”. Pot per­dre i cau­re de ma­ne­ra des­gra­ci­a­da, com en les fi­nals de Cham­pi­ons da­vant el Ma­drid, en què va me­rèi­xer mi­llor sort, però, mi­rant en­re­re, Si­me­o­ne ha ai­xe­cat sis tí­tols amb el con­junt ma­dri­leny en sis anys i mig. Un rit­me tre­pi­dant, que l’ha acos­tat to­tes aques­tes tem­po­ra­des tant al Bar­ce­lo­na com a l’equip ma­dri­dis­ta, als quals ha mo­les­tat, dis­cu­tit i, pun­tu­al­ment, su­perat. El Cho­lo em­pa­ta en tro­feus amb Luis Ara­go­nés com a en­tre­na­dor més pre­mi­at del con­junt ma­ta­las­ser, i ai­xò ja és un ma­te­ri­al de pri­me­ra.

L’ar­gen­tí, pur foc, de­ma­na es­forç,

Es pot dis­cu­tir el seu es­til de ra­val i la se­va llen­gua cas­po­sa, però no que si­gui un ge­ne­ral a qui se­gueix la tro­pa

pas­sió, de­ter­mi­na­ció i com­pro­mís. “No­més al dic­ci­o­na­ri la pa­rau­la èxit apa­reix abans que la pa­rau­la tre­ball”. Aques­ta és una al­tra de les se­ves fal­ques; una de­cla­ra­ció d’in­ten­ci­ons, un mis­sat­ge per a tots els fit­xat­ges que ater­ren al club. L’avui més co­tit­zat An­toi­ne Gri­ez­mann va re­co­nèi­xer al seu dia que al prin­ci­pi li fal­ta­va l’ai­re du­rant els en­tre­na­ments de l’At­lè­tic. A Si­me­o­ne, en­can­tat amb el pa­per que sol atri­buir-se de Ro­bin Ho­od del fut­bol i quan es qua­li­fi­ca el seu equip com “el del po­ble”, se’l ve­ia to­cat aques­ta tem­po­ra­da des­prés de l’eli­mi­na­ció a la Cham­pi­ons. No obs­tant ai­xò, ha sa­but trans­for­mar aquest fi­as­co en un al­tre èxit. En les úl­ti­mes cinc cam­pa­nyes ha dis­pu­tat tres fi­nals eu­ro­pe­es i una se­mi­fi­nal.

A mi no m’agra­den ni el seu es­til, ni el seu fut­bol, ni les se­ves pro­cla­mes, sem­pre al lí­mit del re­gla­ment, quan no l’in­com­plei­xen. “Pre­fe­rei­xo ju­gar bé que ju­gar bo­nic” és una al­tra de les se­ves mà­xi­mes. Tan­ma­teix, no tots es­tan capa­ci­tats per por­tar una or­ques­tra, i Si­me­o­ne és, abans que res, un director. De pe­tit, de ju­ga­dor i d’en­tre­na­dor.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.