Cops de puny a la sa­la d’ur­gèn­ci­es

Pa­rís po­sa­rà 1.500 cà­me­res de vi­gi­làn­cia als hos­pi­tals per l’aug­ment d’agres­si­ons i al­tres de­lic­tes

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIONAL -

Els hos­pi­tals hau­ri­en de ser llocs plà­cids i se­gurs, amb un am­bi­ent pro­pi­ci per­què el per­so­nal sa­ni­ta­ri fa­ci la se­va fei­na i els pa­ci­ents es cu­rin. No sem­pre pot ser. La ten­sió in­di­vi­du­al o col·lec­ti­va no des­a­pa­reix amb la pre­sèn­cia de lli­te­res i ba­tes blan­ques. A Pa­rís, per exem­ple, les agres­si­ons als hos­pi­tals, les ame­na­ces, els ro­ba­to­ris i al­tres de­lic­tes obli­ga­ran a in­cre­men­tar de ma­ne­ra dràs­ti­ca la se­gu­re­tat. S’ins­tal·la­ran 1.500 cà­me­res de ví­deo ad­di­ci­o­nals, com a me­su­ra dis­su­a­si­va, per aler­tar els vi­gi­lants i iden­ti­fi­car els pro­ta­go­nis­tes d’even­tu­als de­lic­tes.

La ini­ci­a­ti­va de l’ens que ad­mi­nis­tra els 39 hos­pi­tals pú­blics de Pa­rís i de la re­gió cir­cum­dant es pro­du­eix com a con­se­qüèn­cia de la mul­ti­pli­ca­ció dels ano­me­nats “suc­ces­sos in­de­sit­jats”. Van ser 3.282 l’any pas­sat. La ins­tal·la­ció de les cà­me­res re­que­ri­rà una in­ver­sió de 30 mi­li­ons d’eu­ros. Hi ha qui pro­tes­ta per aquest dis­pen­di i tro­ba que els di­ners s’hau­ri­en d’em­prar per a al­tres co­ses.

La llis­ta de pro­ble­mes in­clou fets molt va­ri­ats. Les agres­si­ons a met­ges i per­so­nal d’in­fer­me­ria so­len ser fre­qüents. De ve­ga­des són els pa­ci­ents i d’al­tres, els seus fa­mi­li­ars. Te­nen lloc, so­vint, a les sa­les d’es­pe­ra d’ur­gèn­ci­es si es­tan molt ple­nes i tri­guen molt a ser ate­sos. Els ner­vis es dis­pa­ren, ja si­gui pel trac­te, per si un al­tre pa­ci­ent ha pas­sat da­vant, per un co­men­ta­ri. Hi pot ha­ver cops de puny i au­tèn­ti­ques ba­ra­lles als pas­sa­dis­sos, en­tre lli­te­res o fins i tot a les sa­les de re­a­ni­ma­ció. Met­ges i in­fer­me­res han es­tat agre­dits i han re­but ame­na­ces de mort. Tam­poc no són es­tranys els furts i les des­tros­ses de ma­te­ri­al.

Les no­ves cà­me­res se­ran d’al­ta tec­no­lo­gia, in­tel·li­gents. Ja es fan ser­vir en al­tres llocs pú­blics sen­si­bles, com ara ae­ro­ports i es­ta­ci­ons de tren. Sa­ben de­tec­tar au­to­mà­ti­ca­ment mo­vi­ments sos­pi­to­sos, com cai­gu­des de per­so­nes. S’ubi­ca­ran en zo­nes co­mu­nes es­pe­ci­al­ment ex­po­sa­des a risc, com les sa­les d’es­pe­ra i els pas­sa­dis­sos. Tam­bé aju­da­ran a lo­ca­lit­zar pa­ci­ents que ha­gin per­dut l’ori­en­ta­ció, com els malalts d’alz­hei­mer. És im­pen­sa­ble, però, que es col·lo­quin cà­me­res a to­tes les ha­bi­ta­ci­ons o sa­les de trac­ta­ment. Se­ria una in­tru­sió ex­ces­si­va i in­ad­mis­si­ble en la in­ti­mi­tat de les per­so­nes. A més de con­tri­buir a mi­llo­rar la se­gu­re­tat da­vant els pro­ble­mes ac­tu­als, les cà­me­res po­den ser útils en cas d’atemp­tat ter­ro­ris­ta.

L’anun­ci dels hos­pi­tals de Pa­rís es pro­du­eix en un mo­ment en què el sis­te­ma sa­ni­ta­ri fran­cès es­tà so­ta l’es­cru­ti­ni atent de l’opi­nió pú­bli­ca. En­ca­ra cu­e­ja el cas de ne­gli­gèn­cia que va pa­tir Na­o­mi Mu­sen­ga, una jo­ve de 22 anys, d’ori­gen afri­cà, que, a fi­nals de desem­bre pas­sat, va tru­car al ser­vei d’ur­gèn­ci­es, a Es­tras­burg, quei­xant­se d’un fort mal de ven­tre. L’ope­ra­do­ra te­le­fò­ni­ca hi va treu­re im­por­tàn­cia i gai­re­bé es va bur­lar d’ella. La tar­dan­ça a en­vi­ar una am­bu­làn­cia va fer que Mu­sen­ga mo­rís. Des­prés de conèi­xer­se el con­tin­gut de la con­ver­sa te­le­fò­ni­ca, hi va ha­ver in­dig­na­ció i pro­tes­tes a la ciu­tat al­sa­ci­a­na.

Qu­ant a la vi­o­lèn­cia als hos­pi­tals, un al­tre cas re­cent va de­mos­trar que les víc­ti­mes tam­bé po­den ser els pa­ci­ents. Una do­na epi­lèp­ti­ca de 32 anys va de­nun­ci­ar que l’ha­via vi­o­la­da un in­fer­mer al pres­ti­gi­ós Ame­ri­can Hos­pi­tal of Pa­ris, a Ne­uilly-surSei­ne, un dels bar­ris més rics de la ca­pi­tal. A aquest cen­tre pri­vat hi van per­so­nat­ges de la po­lí­ti­ca, els ne­go­cis i el món de l’es­pec­ta­cle. La do­na es­ta­va ador­mi­da pels me­di­ca­ments. Eren les deu de la nit i el seu nò­vio aca­ba­va de mar­xar. Va ser lla­vors quan l’in­fer­mer, pre­sump­ta­ment, va ac­tu­ar. En la de­nún­cia pre­sen­ta­da, la do­na va ex­pli­car que ha­via no­tat to­ca­ments. Des­prés, al ma­tí, va no­tar un do­lor al baix ven­tre i sig­nes d’ha­ver tin­gut re­la­ci­ons se­xu­als. Va tri­gar uns di­es a de­nun­ci­ar el que ha­via pas­sat a la po­li­cia per­què no n’es­ta­va se­gu­ra. Però el pre­sump­te agres­sor, que es­tà de­tin­gut, va co­me­tre un greu er­ror. Li va en­vi­ar un mis­sat­ge de mò­bil amb aquest text: “Ho sen­to, bo­ni­ca me­va”. Es creu que l’in­fer­mer va in­ten­tar dis­si­mu­lar la se­va con­duc­ta, fent creu­re que ella ha­via in­ten­tat se­duir-lo i ell no hau­ria ce­dit. Fins i tot amb cà­me­res in­tel·li­gents als pas­sa­dis­sos, se­rà molt di­fí­cil evi­tar en el fu­tur aques­ta me­na d’abu­sos.

La víc­ti­ma sol ser el per­so­nal sa­ni­ta­ri, però fa poc un in­fer­mer va vi­o­lar una pa­ci­ent

ALAIN JOCARD / AFP

Si­tu­a­ció crí­ti­ca. Ma­ni­fes­ta­ció con­tra les re­ta­lla­des als hos­pi­tals, aquest di­marts. A baix, Na­o­mi Mu­sen­ga, víc­ti­ma de les

de­fi­ci­èn­ci­es de les ur­gèn­ci­es

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.