Ren­di­ció

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Pi­lar Ra­ho­la

Una al­tra opor­tu­ni­tat per­du­da. Què hau­ria pas­sat si ahir la sa­la d’apel·la­ci­ons del Su­prem no ha­gués con­fir­mat la pre­só pre­ven­ti­va per a For­ca­dell, Rull, Tu­rull, Ro­me­va i Bas­sa? Sens dub­te, la ten­sió po­lí­ti­ca hau­ria dis­mi­nu­ït, la in­dig­na­ció ciu­ta­da­na s’hau­ria tem­pe­rat i hau­ria ar­re­lat la tí­mi­da es­pe­ran­ça que el con­flic­te ca­ta­là po­gués sor­tir del ter­ri­to­ri abrup­te en el qual es­tà ins­tal·lat, per co­men­çar a ater­rar al ter­ri­to­ri de la po­lí­ti­ca.

És cert que la pre­gun­ta po­dria ser ge­nè­ri­ca i, fins i tot, po­drí­em om­plir aquest ar­ti­cle d’ucro­ni­es. Què hau­ria pas­sat si Ra­joy ha­gués ac­cep­tat ne­go­ci­ar amb Mas, als ini­cis del con­flic­te? O si el TC no ha­gués des­tros­sat l’Es­ta­tut. O si Puig­de­mont ha­gués con­vo­cat elec­ci­ons... És evi­dent que, amb de­ci­si­ons di­fe­rents a ban­da i ban­da, es­ta­rí­em en un al­tre es­ta­di, però tot per­ta­nye­ria a la po­lí­ti­ca. Ai­xò del Su­prem, en can­vi, és di­fe­rent, per­què no se si­tua en la po­lí­ti­ca, si­nó en la re­pres­sió, i aquí que­da tot con­ta­mi­nat. Amb pre­sos i exi­li so­bre la tau­la, no hi ha de­bat po­lí­tic, ni re­plan­te­ja­ment de po­si­ci­ons, ni di­à­leg útil, ni res que no si­gui la llui­ta pel seu alli­be­ra­ment.

Per ai­xò la de­ci­sió del Su­prem és un des­as­tre. Pri­mer, lò­gi­ca­ment, per­què

Amb pre­sos i exi­li a la tau­la, no hi ha de­bat po­lí­tic, ni can­vi de po­si­ci­ons, ni di­à­leg útil

man­té un do­lor in­gent a to­tes les fa­mí­li­es im­pli­ca­des. Amb l’afe­git que, a més dels me­sos en pre­só pre­ven­ti­va, se’ls té a cen­te­nars de qui­lò­me­tres de ca­sa, la qual co­sa afe­geix en­ca­ra més do­lor gra­tu­ït. Més que pre­sos, és evi­dent que sem­blen os­tat­ges, uti­lit­zats sen­se pu­dor per a la guer­ra po­lí­ti­ca. De fet, les in­ter­lo­cu­tò­ri­es de Lla­re­na o de la sa­la d’apel·la­ci­ons es­tan tan ple­nes d’ar­gu­ments po­lí­tics, que ava­len la con­vic­ció que ai­xò té poc a veu­re amb la jus­tí­cia i molt a veu­re amb la vo­lun­tat de re­pri­mir, cas­ti­gar i neu­tra­lit­zar la cau­sa ca­ta­la­na. Però, a més del do­lor a les per­so­nes i a les fa­mí­li­es, la si­tu­a­ció dels pre­sos in­ha­bi­li­ta la via de la po­lí­ti­ca i con­dem­na el con­flic­te ca­ta­là a una si­tu­a­ció per­ma­nent de re­pres­sió de l’Es­tat i au­to­de­fen­sa ca­ta­la­na, i per aquest ca­mí tor­tu­ós no hi ha op­ció de ca­mi­nar. Es­ta­rem ins­tal·lats en el cercle vi­ci­ós de l’ac­ció-re­ac­ció, que no­més ser­vi­rà per des­gas­tar-nos a tots, tant a Ca­ta­lu­nya com a Es­pa­nya.

El pro­ble­ma és que l’Es­tat, en tots els seus fronts –des de la Co­ro­na fins als par­tits, des de la ju­di­ca­tu­ra fins als mit­jans–, ha op­tat per l’exi­gèn­cia de la ren­di­ció i ha de­ci­dit no obrir cap es­clet­xa a la po­lí­ti­ca. Però els con­flic­tes ter­ri­to­ri­als de gran im­por­tàn­cia, amb una mas­sa so­ci­al de mi­li­ons de per­so­nes mo­ti­va­des i ac­ti­va­des, no es re­so­len mai amb men­ta­li­tat bèl·li­ca, si­nó amb in­tel·li­gèn­cia po­lí­ti­ca.

Em­pre­so­nar, apa­llis­sar, cas­ti­gar, ven­jar... són verbs èpics, però inú­tils per re­sol­dre els con­flic­tes de la mo­der­ni­tat. Per ai­xò la de­ci­sió del Su­prem és tan ne­fas­ta, per­què, man­te­nint la re­pres­sió, re­for­ça l’èpi­ca i anul·la la po­lí­ti­ca. Per aques­ta via no­més tro­ba­ran des­gast es­pa­nyol i re­sis­tèn­cia ca­ta­la­na.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.