L’eu­ta­nà­sia a Su­ïs­sa

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - E. SO­LÉ, so­ci­ò­lo­ga i escriptora

Per què quan es par­la de des­pe­na­lit­zar l’eu­ta­nà­sia no s’es­pe­ci­fi­ca que es trac­ta de l’eu­ta­nà­sia ac­ti­va? L’ad­jec­tiu re­sul­ta im­pres­cin­di­ble atès que no són el ma­teix l’eu­ta­nà­sia ac­ti­va o la pas­si­va, puix que aques­ta úl­ti­ma ja es tro­ba re­gu­la­da a Es­pa­nya. No s’hau­ri­en de con­fon­dre els ter­mes en una qües­tió trans­cen­den­tal.

Ca­ta­lu­nya va ser la pri­me­ra d’apro­var la llei so­bre Vo­lun­tats An­ti­ci­pa­des, o més co­mu­na­ment, so­bre el Tes­ta­ment Vi­tal, i a con­ti­nu­a­ció, to­tes les au­to­no­mi­es. Com és sa­but, en aquest do­cu­ment po­dem de­ter­mi­nar per es­crit com no vo­lem mo­rir. Es do­na per des­comp­tat que ens ne­guem a pa­tir in­ne­ces­sà­ri­a­ment al fi­nal de la nos­tra vi­da, que no desit­gem que aques­ta es pro­lon­gui amb tèc­ni­ques mè­di­ques in­va­si­ves. Tan­ma­teix, el que no es con­tem­pla al tes­ta­ment vi­tal és el su­ï­ci­di as­sis­tit; l’eu­ta­nà­sia ac­ti­va que­da ex­clo­sa. I d’ai­xò es dis­cu­ti­rà al Con­grés dels Di­pu­tats, de si es fa o no un pas qua­li­ta­tiu con­si­de­ra­ble.

Sens dub­te, en­tre les ar­gu­men­ta­ci­ons sor­gi­rà l’exis­tèn­cia de les cu­res pal·li­a­ti­ves, tan im­por­tants per a un malalt ter­mi­nal. Do­lor fí­sic i do­lor mo­ral mi­no­rats, pot­ser fins i tot eli­mi­nats, per mit­jà de cal­mants i d’un acom­pa­nya­ment con­so­la­dor. No­més quan aquests le­ni­tius cons­ti­tu­ei­xin un dret per a to­ta la po­bla­ció se­rà ade­quat abor­dar l’eu­ta­nà­sia ac­ti­va. Po­drem pre­gun­tar-nos per què un malalt vol mo­rir i sol·li­ci­ta que al­gú l’aju­di sen­se que per ai­xò si­gui pe­na­lit­zat.

Un malalt. I un vell, com Da­vid Go­o­dall, que en pau des­can­si? I ti­rant per aquest ca­mí, per què no un jo­ve? No em ma­ni­fes­to de for­ma ta­xa­ti­va en con­tra de l’eu­ta­nà­sia ac­ti­va, tan sols ex­po­so els es­crú­pols que la se­va pos­si­bi­li­tat em des­per­ta. Go­o­dall, ci­en­tí­fic de 104 anys, no pa­tia cap malal­tia greu, però se sen­tia vell i can­sat. Com que al seu pa­ís, Aus­trà­lia, no po­dia fer-ho, va re­cór­rer a Su­ïs­sa per su­ï­ci­dar-se le­gal­ment. Men­tre es­col­ta­va mú­si­ca de Be­et­ho­ven, va ac­ti­var un me­ca­nis­me, va tan­car els ulls i va dei­xar de viu­re. Quan l’en­de­mà vaig lle­gir la no­tí­cia, els meus ulls es van om­plir de llà­gri­mes. Em va im­pres­si­o­nar, i em va ve­nir al cap una no­vel·la de Mic­hel Ho­ue­lle­becq en la qual el pro­ta­go­nis­ta s’as­sa­ben­ta que el seu pa­re ha acu­dit a una clí­ni­ca su­ïs­sa on ha mort pre­vi pa­ga­ment. Ell ma­teix vi­at­ja fins al cen­tre mè­dic, s’en­ca­ra amb un dels di­rec­tius i li cla­va un cop de puny que el fa cau­re a ter­ra.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.