EL PODER MILITAR TREU EL CAP AL BRASIL

Tres dè­ca­des després de la dictadura, els mi­li­tars es pre­pa­ren per go­ver­nar

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - ROBERT MUR

TRENTA ANYS DESPRÉS DE L’ÚLTIMA DICTADURA, BOLSONARO ENCARNA LA TORNADA DELS UNIFORMATS

El des­patx del di­pu­tat Jair Bolsonaro es­tà de­co­rat amb les fo­tos dels cinc ge­ne­rals que van ocu­par la pre­si­dèn­cia del Brasil du­rant la dictadura militar (1964-1985). L’ex­ca­pi­tà de l’exèr­cit té tots els nú­me­ros per acon­se­guir que els prin­ci­pis cas­tren­ses tor­nin al pa­lau de Pla­nal­to de Bra­sí­lia, aques­ta ve­ga­da per la via de­mo­crà­ti­ca. Jun­ta­ment amb Bolsonaro, el ge­ne­ral en la re­ser­va Ha­mil­ton Mourão as­su­mi­ria el càr­rec de vi­ce­pre­si­dent. Més de tres dè­ca­des després, els mi­li­tars es­tan pre­pa­rats per tor­nar al poder amb el su­port ma­jo­ri­ta­ri de la po­bla­ció.

El fe­no­men Bolsonaro va im­pul­sar un mi­ler de can­di­da­tu­res a go­ver­na­dors o le­gis­la­dors fe­de­rals i re­gi­o­nals en els co­mi­cis de diu­men­ge pas­sat, dels quals més de vui­tan­ta van acon­se­guir el seu ob­jec­tiu o ho po­den fer en la se­go­na vol­ta del 28 d’oc­tu­bre, en què l’ul­tra­dre­tà del Par­tit So­ci­al Li­be­ral (PSL) li­de­ra les enquestes per a la pre­si­dèn­cia, amb un 58% d’in­ten­ció de vot, da­vant el can­di­dat pro­gres­sis­ta del Par­tit dels Tre­ba­lla­dors (PT), Fer­nan­do Had­dad, amb un 42%.

Després de Bolsonaro i Mourão, el càr­rec més re­lle­vant en joc que po­dria ser ocu­pat per un militar és el de go­ver­na­dor de Rio de Ja­nei­ro, on l’ex­jut­ge i exin­fant de Ma­ri­na Wil­son Wit­zel va sor­pren­dre quan va gua­nyar la pri­me­ra vol­ta amb un 41% con­tra l’exal­cal­de ca­ri­o­ca, Edu­ar­do Pa­es (19%). Wit­zel és un fer­ri par­ti­da­ri de la mi­li­ta­rit­za­ció de les fa­ve­les per llui­tar con­tra el nar­co­trà­fic i la de­lin­qüèn­cia, una de les ban­de­res, jun­ta­ment amb la llui­ta con­tra la cor­rup­ció, que han por­tat els bra­si­lers a con­fi­ar en els sol­dats per treu­re el pa­ís de la cri­si.

A més, dos ex­co­man­dants i mem­bres del PSL com­pe­ti­ran en se­go­na vol­ta per go­ver­nar els es­tats de Ron­do­nia i San­ta Ca­te­ri­na. En re­la­ció amb les elec­ci­ons del 2014, s’ha qua­dru­pli­cat el nom­bre de po­lí­tics elec­tes de­cla­rats com a mi­lli­tars. Al Par­la­ment fe­de­ral, dos nous se­na­dors i 22 di­pu­tats res­po­nen a aques­ta con­di­ció, men­tre que prop de sei­xan­ta le­gis­la­dors de pas­sat cas­tren­se han es­tat es­co­llits a les cam­bres dels di­fe­rents es­tats.

Els mi­li­tars, eri­gits el se­gle pas­sat en sal­va­pà­tri­es per la for­ça, ara se sen­ten amb l’aval de la po­bla­ció per po­sar ordre de­mo­crà­ti­ca­ment. Amb gai­re­bé un 80% de sim­pa­tia, les for­ces ar­ma­des fi­gu­ren en els son­de­jos com la ins­ti­tu­ció més res­pec­ta­da del Brasil, da­vant la des­con­fi­an­ça en els par­tits, el Par­la­ment, la pre­si­dèn­cia o el poder ju­di- ci­al. En les pro­tes­tes que van des­ta­par el males­tar po­pu­lar des del 2013, in­ten­si­fi­ca­des a par­tir de l’any se­güent per la cor­rup­ció a Pe­tro­bras, era co­mú veu­re car­tells on al­guns ma­ni­fes­tants de­ma­na­ven un cop d’Es­tat.

En aquests anys di­ver­sos alts caps en ac­tiu van per­dre els com­ple­xos i, a més de rei­vin­di­car la dictadura, van in­si­nu­ar una in­ter­ven­ció ar­ma­da. En­tre ells hi ha­via el ge­ne­ral Mourão ma­teix, que pre­ci­sa­ment va en­trar en la re­ser­va a fi­nals de l’any pas­sat després de cri­ti­car la Cons­ti­tu­ció i el Go­vern. “O les ins­ti­tu­ci­ons so­lu­ci­o­nen el pro­ble­ma po­lí­tic per l’ac­ció de la jus­tí­cia, re­ti­rant de la vi­da pú­bli­ca aquells ele­ments em­bo­li­cats en de­lic­tes, o ales­ho­res ho hau­rem d’im­po­sar nos­al­tres”, va dir Mourão en una con­fe­rèn­cia el se­tem­bre del 2017, quan va fer afir­ma­ci­ons ul­tra­dre­ta­nes com ara que els ciu­ta­dans te­nen molts drets i po­ques obli­ga­ci­ons.

Ja el 2015 l’ales­ho­res pre­si­den­ta Dil­ma Rous­seff ha­via des­ti­tu­ït Mourão com a co­man­dant de la re­gió sud i ha­via or­de­nat el seu tras­llat a un càr­rec bu­ro­crà­tic al Mi­nis­te­ri de De­fen­sa, després de pro­fe­rir de­cla­ra­ci­ons an­ti­de­mo­crà­ti­ques en una al­tra xer­ra­da. “La ma­jo­ria dels po­lí­tics d’avui sem­blen pri­vats

Bolsonaro és fa­vo­rit per acon­se­guir la pre­si­dèn­cia, amb un 58% d’in­ten­ció de vot

Els co­mi­cis han qua­dru­pli­cat els po­lí­tics elec­tes ins­crits com a mi­li­tars

d’atri­buts in­tel·lec­tu­als pro­pis i d’ide­o­lo­gi­es, men­tre do­mi­nen la tèc­ni­ca de pre­sen­tar grans il·lu­si­ons que por­ten els elec­tors a pen­sar que són les ne­ces­si­tats re­als de la so­ci­e­tat”, va as­se­gu­rar el ge­ne­ral.

En el seu co­mi­at, al fe­brer, Mourão no no­més va evi­tar rec­ti­fi­car les de­cla­ra­ci­ons si­nó que va aug­men­tar l’apos­ta i va exal­tar im­plí­ci­ta­ment la tor­tu­ra quan va qua­li­fi­car d’“he­roi” el co­ro­nel Car­los Al­ber­to Bril­han­te Us­tra, mort el 2015. Ano­me­nat Doc­tor Ti­bi­riçá, Us­tra va ser cap d’in­tel·li­gèn­cia de l’exèr­cit a São Pau­lo so­ta la dictadura i res­pon­sa­ble del cen­tre de tor­tu­ra més gran, per on va pas­sar la guer­ri­lle­ra Rous­seff i part dels 434 opo­si­tors as­sas­si­nats. Bolsonaro va de­di­car a Us­tra el seu vot com a di­pu­tat du­rant l’im­pe­ach­ment con­tra la pre­si­den­ta Rous­seff el 2016.

Una ve­ga­da des­ti­tu­ït i abans de ser es­co­llit per Bolsonaro com a can­di­dat a vi­ce­pre­si­dent, Mourão es va con­ver­tir en pre­si­dent del Club Militar, després de pre­sen­tar-se com a únic as­pi­rant a la di­rec­ció d’aques­ta ins­ti­tu­ció ul­tra­na­ci­o­na­lis­ta a Rio de Ja­nei­ro, per bé que amb influència en tot Brasil. Con­tro­lat per ofi­ci­als en la re­ser­va però amb as­cen­dèn­cia so­bre­tot de l’es­ta­ment cas­tren­se, el Club Militar té pro­ta­go­nis­me en la po­lí­ti­ca bra­si­le­ra –va fer cam­pa­nya per des­ti­tuir Rous­seff– i ara do­na su­port a Bolsonaro.

En un con­text de crei­xent influència militar, fins i tot el co­man­dant en cap de l’exèr­cit, el ge­ne­ral Edu­ar­do Vi­llas Bôas, s’ha atre­vit aquest any a pres­si­o­nar el poder ju­di­ci­al per evi­tar la tornada a la po­lí­ti­ca de l’ex­pre­si­dent Luiz Iná­cio Lu­la da Sil­va. Un dia abans que el Tri­bu­nal Su­prem con­fir­més la con­dem­na a Lu­la per cor­rup­ció que fi­nal­ment el va por­tar a la pre­só, Vi­llas Bôas va tui­te­jar un mis­sat­ge en què, si bé ma­ni­fes­ta­va el seu “res­pec­te a la Cons­ti­tu­ció”, in­di­ca­va que “l’exèr­cit bra­si­ler jut­ja com­par­tir l’an­hel de tots els bons ciu­ta­dans de re­pu­di a la im­pu­ni­tat”.

Després de l’apu­nya­la­ment a Bolsonaro el 6 de se­tem­bre i que el Tri­bu­nal Elec­to­ral con­fir­més que Lu­la no po­dria ser can­di­dat, Vi­llas Bôas va car­re­gar en una en­tre­vis­ta con­tra l’ex­man­da­ta­ri i va aler­tar que si el PT in­sis­tia a allar­gar la postu­la­ció de l’ex­sin­di­ca­lis­ta s’es­ta­ria “di­fi­cul­tant l’es­ta­bi­li­tat i la go­ver­na­bi­li­tat del fu­tur go­vern i di­vi­dint en­ca­ra més la so­ci­e­tat”. Abans de con­fir­mar Had­dad com a subs­ti­tut de Lu­la en els co­mi­cis, el PT va re­ac­ci­o­nar du­ra­ment en un co­mu­ni­cat con­tra el cap de l’exèr­cit. “És molt greu que un co­man­dant amb al­ta res­pon­sa­bi­li­tat s’ar­ro­gui in­ter­fe­rir di­rec­ta­ment en el pro­cés elec­to­ral, una co­sa que les for­ces ar­ma­des no fe­ien des dels om­brí­vols temps de la dictadura”.

MARCELO SAYÃO / EFE

MAURO PIMENTEL / AFP

La cor­rup­ció i la vi­o­lèn­cia que as­so­len el Brasil im­pul­sen la can­di­da­tu­ra de Bolsonaro, que el diu­men­ge 28 po­dria gua­nyar la pre­si­dèn­cia

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.