Es­pa­nya i Ità­lia col·lo­quen la Unió Eu­ro­pea da­vant un di­le­ma es­tra­tè­gic

Mo­del ibè­ric o mo­del ità­lic: du­es res­pos­tes di­fe­rents als trau­mes de la cri­si

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - En­ric Ju­li­a­na Madrid

mo­del ibè­ric da­vant el mo­del ità­lic. Qua­tre anys després de l’erup­ció vol­cà­ni­ca a Grè­cia, al sud d’Eu­ro­pa es per­fi­len du­es res­pos­tes a l’enor­me la­ce­ra­ció so­ci­al pro­vo­ca­da per la cri­si eco­nò­mi­ca. Res­pos­ta ibè­ri­ca: cor­re­gir la po­lí­ti­ca d’aus­te­ri­tat amb me­su­res ma­te­ri­als i sim­bò­li­ques, sen­se tren­car les cos­tu­res de la Unió Eu­ro­pea. Res­pos­ta ità­li­ca: fo­ca­lit­zar la ira so­ci­al en la Unió Eu­ro­pea, amb pres­su­pos­tos in­di­ge­ri­bles a Brus­sel·les, a fi d’aug­men­tar l’es­pi­ral del males­tar i des­truir els par­tits re­for­mis­tes en les prò­xi­mes elec­ci­ons eu­ro­pe­es.

Aquest és el pano­ra­ma quan fal­ten set me­sos per a unes elec­ci­ons molt im­por­tants al Par­la­ment Eu­ro­peu als 27 pa­ï­sos de la Unió. Ai­xí es­tan les co­ses avui dia, jor­na­da d’elec­ci­ons a l’es­tat lliu­re de Ba­vi­e­ra. Els ba­va­re­sos po­sa­ran a pro­va l’es­ta­bi­li­tat dels con­sen­sos po­lí­tics i so­ci­als tei­xits du­rant les dar­re­res dè­ca­des al ter­ri­to­ri més pro­duc­tiu d’Ale­ma­nya. S’es­pe­ra al­gun ti­pus de ca­ta­clis­me.

Mo­del ibè­ric o mo­del ità­lic en es­pe­ra d’es­de­ve­ni­ments al tauler eu­ro­peu. Aquest, i no un al­tre, és el marc prin­ci­pal de la po­lí­ti­ca es­pa­nyo­la en la se­va ac­tu­al fa­se com­pul­si­va.

El mo­del ibè­ric va co­men­çar a for­jar-se ara fa tres anys a Por­tu­gal, el pa­ís més re­si­li­ent del sud d’Eu­ro­pa. Por­tu­gal va es­tar en mans de la troi­ca en­tre el 2011 i el 2014 i la re­pú­bli­ca no es va en­sor­rar. Els por­tu­gue­sos són pa­ci­ents, se sol dir, però el març del 2011 va te­nir lloc a Lisboa la pri­me­ra gran ma­ni­fes­ta­ció mas­si­va de jo­ves in­dig­nats amb la cri­si eco­nò­mi­ca(la ge­ração à ras­ca, la ‘ge­ne­ra­ció pre­cà­ria’). Hi va ha­ver ten­sió so­ci­al sen­se una gran con­vul­sió elec­to­ral. Als co­mi­cis le­gis­la­tius de l’oc­tu­bre del 2015 la co­a­li­ció uni­tà­ria de cen­tre­dre­ta (PDS-CDS) va ser la més vo­ta­da, però la re­sis­tèn­cia del Par­tit So­ci­a­lis­ta, mal­grat te­nir l’ex-pri­mer mi­nis­tre Jo­sé Só­cra­tes a pre­só per cor­rup­ció, va per­me­tre for­mar una ali­an­ça d’esquerres amb el Blo­co de Es­quer­da (el par­tit por­tu­guès més sem­blant a Po­dem) i el ve­te­rà Par­tit Co­mu­nis­ta. No era una en­te­sa fà­cil, ja que so­ci­a­lis­tes i co­mu­nis­tes mai no ha­vi­en pac­tat a es­ca­la na­ci­o­nal des dels mo­ments més ten­sos de la re­vo­lu­ció d’abril, el 1975, quan les du­es esquerres por­tu­gue­ses, la re­for­mis­ta i la re­vo­lu­ci­o­nà­ria, van es­tar a punt d’ar­ri­bar a les mans, amb sen­gles uni­tats mi­li­tars a fa­vor de ca­da fac­ció.

L’ha­bi­li­tat ne­go­ci­a­do­ra de l’exal­cal­de de Lisboa, An­tó­nio

Cos­ta, va fer pos­si­ble una ma­jo­ria al­ter­na­ti­va a la lí­nia d’aus­te­ri­tat a ul­tran­ça del pri­mer mi­nis­tre an­te­ri­or, Pe­dro Pas­sos Co­el­ho. El Par­tit So­ci­a­lis­ta go­ver­na en mi­no­ria des de fa tres anys amb el su­port par­la­men­ta­ri del Blo­co (vot ju­ve­nil i in­ter­clas­sis­ta) i del PCP (obrers, tre­ba­lla­dors pú­blics i una sig­ni­fi­ca­ti­va im­plan­ta­ció a la re­gió me­ri­di­o­nal de l’Alen­te­jo). El Go­ver­no

ge­rin­gon­ça –el ‘Go­vern ga­li­ma­ti­es’, com va ser ba­te­jat al prin­ci­pi pels seus opo­si­tors– s’ha con­so­li­dat, grà­ci­es a una gra­du­al mi­llo­ra de l’economia. Els son­de­jos in­di­quen que avui re­va­li­da­ria la ma­jo­ria. Les prò­xi­mes elec­ci­ons le­gis­la­ti­ves es­tan preEl vis­tes per a la tar­dor del 2019.

Pos­si­bi­lis­me d’esquerres. El Go­vern por­tu­guès ha ele­vat la des­pe­sa pú­bli­ca sen­se xo­car amb Brus­sel·les. Ha es­me­nat re­ta­lla­des sen­se re­ver­tir les no­ves lleis la­bo­rals. L’atur ofi­ci­al­ment re­gis­trat aca­ba de bai­xar d’un 7%, per bé que les xi­fres re­als se­ri­en su­pe­ri­ors, se­gons el cen­tre d’in­ves­ti­ga­ci­ons so­ci­o­lò­gi­ques de la Uni­ver­si­tat de Lisboa. El dè­fi­cit pú­blic es­tà a punt de bai­xar d’un 3%, però més de qua­tre mi­li­ons de por­tu­gue­sos i lu­so­des­cen­dents vi­uen a l’es­tran­ger. La po­bla­ció del pa­ís és avui de deu mi­li­ons de per­so­nes. Aquí hi ha el pro­ble­ma. A Por­tu­gal hi fal­ta gent. L’in­te­ri­or s’es­tà des­po­blant greu­ment. Fal­ta po­bla­ció amb poder ad­qui­si­tiu per vi­go­rit­zar la de­man­da in­ter­na. El Go­vern de Cos­ta ofe­reix avan­tat­ges fis­cals als pen­si­o­nis­tes eu­ro­peus que de­ci­dei­xin viu­re a Por­tu­gal. No hi sol ha­ver ba­ra­lles als bars so­bre com trac­tar els im­mi­grants. No­ta ad­di­ci­o­nal: no hi ha grans ten­si­ons ter­ri­to­ri­als al pa­ís, mal­grat la ri­va­li­tat Lisboa-Por­to i al­gu­nes pul­si­ons se­pa­ra­tis­tes a les illes de les Aço­res i Ma­dei­ra.

La via po­lí­ti­ca por­tu­gue­sa és la que a Es­pa­nya vol­dri­en se­guir

Pe­dro Sánc­hez i Pa­blo Igle­si­as. Ai­xí ho han dei­xat clar aques­ta set­ma­na amb la sig­na­tu­ra d’un acord pro­gra­mà­tic so­bre els pres­su­pos­tos ge­ne­rals de l’Es­tat del 2019, que in­clou l’es­bós del pri­mer pro­gra­ma co­mú de les du­es esquerres es­pa­nyo­les des del 1977. La ban­de­ra d’aquest acord és la pu­ja­da del sa­la­ri mí­nim in­ter­pro­fes­si­o­nal a 900 eu­ros men­su­als. La ban­de­ra dels 900 en un pa­ís amb mol­tes ban­de­res in­fla­ma­des. Se­gon es­ten­dard: la vo­lun­tat d’in­ter­ve­nir en el mer­cat de l’ha­bi­tat­ge a fi de tem­pe­rar la pu­ja­da dels llo­guers. La le­gis­la­ció la­bo­ral no es to­ca, en els seus as­pec­tes subs­tan­tius. Cinc mil mi­li­ons més de des­pe­sa pú­bli­ca, amb una pre­vi­sió d’in­gres­sos ali­men­ta­da per no­ves fi­gu­res fis­cals que se­rà es­tu­di­a­da

El mo­del ibè­ric, as­sa­jat a Por­tu­gal, re­bai­xa l’aus­te­ri­tat sen­se des­a­fi­ar Brus­sel·les

El mo­del ità­lic bus­ca el xoc fron­tal amb la UE per acu­mu­lar ca­pi­tal po­pu­lis­ta

amb lu­pa a Brus­sel·les quan de­mà di­lluns un Con­sell de Mi­nis­tres ex­tra­or­di­na­ri ele­vi a la ca­pi­tal co­mu­ni­tà­ria les ba­ses pres­su­pos­tà­ri­es del 2019. La mi­nis­tra d’Economia Na­dia Cal­viño, ex­di­rec­to­ra ge­ne­ral de pres­su­pos­tos de la Unió Eu­ro­pea, una de les fi­gu­res del ga­bi­net amb un per­fil pú­blic més pru­dent –res a veu­re amb l’ex­tra­ver­sió d’an­te­ri­ors mi­nis­tres d’Economia–, se la ju­ga.

L’ali­an­ça Sánc­hez-Igle­si­as és un fet inè­dit en qua­ran­ta anys de de­mo­crà­cia a Es­pa­nya. Mai no hi va ha­ver un acord si­mi­lar en­tre

Fe­li­pe Gonzá­lez i San­ti­a­go

Car­ri­llo ,o Ju­lio An­gui­ta . És una ober­tu­ra de com­pàs com­pli­ca­da, tan­ma­teix, En es­pe­ra de nous es­de­ve­ni­ments, aquest acord com­pro­met la tec­no­crà­cia eu­ro­pe­is­ta que re­pre­sen­ta la mi­nis­tra Cal­viño i els an­ti­ca­pi­ta­lis­tes de Po­dem, la frac­ció trotskis­ta que en aquests mo­ments li­de­ra el par­tit li­la a An­da­lu­sia, on aquests anys ha pres lli­çons de prag­ma­tis­me a Ca­dis i les se­ves dras­sa­nes na­vals.

Es­pa­nya, tan­ma­teix, no és Por­tu­gal. L’as­pra com­ple­xi­tat his­pà­ni­ca des­bor­da els es­que­mes tran­quils de Por­tu­gal, amb una elit re­pu­bli­ca­na que sem­pre ha es­tat d’una qua­li­tat no­ta­ble. La dictadura de Sa­la­zar va ser molt du­ra, però a Por­tu­gal no s’ha afu­se­llat mai amb tan­ta fre­dor i pas­sió com a Es­pa­nya. Por­tu­gal es va des­sag­nar per cul­pa d’una po­lí­ti­ca co­lo­ni­al ob­tu­sa, que va aca­bar pro­vo­cant la re­bel·lió dels jo­ves ofi­ci­als de les for­ces ar­ma­des. L’apli­ca­ció del mo­del ibè­ric a Es­pa­nya és im­pos­si­ble sen­se el su­port ca­ta­là. No hi ha ibe­ris­me sen­se Ca­ta­lu­nya. Pe­dro Sánc­hez i An­tó­nio Cos­ta es reu­ni­ran el prò­xim 21 de no­vem­bre a Va­lla­do­lid, amb mo­tiu de la tro­ba­da bi­la­te­ral que ca­da any man­te­nen els go­verns dels dos pa­ï­sos.

Al mo­del ità­lic tam­bé li van bé les enquestes, es­pe­ci­al­ment al seu com­po­nent més guer­rer: la Lli­ga de Mat­teo Sal­vi­ni. Ara com ara la dre­ta po­pu­lis­ta en­cap­ça­la els son­de­jos i des­bor­da els seus ali­ats cir­cums­tan­ci­als del Mo­vi­ment 5 Es­tre­lles, que han ar­ri­bat al Go­vern sen­se una ma­triu po­lí­ti­ca i ide­o­lò­gi­ca clara. Sal­vi­ni, le­ni­nis­ta de dre­tes, s’ha apo­de­rat de la si­tu­a­ció i ara bus­ca el xoc fron­tal amb Brus­sel·les per gua­nyar de car­rer les elec­ci­ons eu­ro­pe­es de maig i de­vo­rar tot l’es­pai de la dre­ta, un cop mo­mi­fi­cat Sil­vio Ber­lus­co­ni. Con­que­rir l’he­ge­mo­nia, neu­tra­lit­zar els gri­lli­ni i des­tros­sar a l’es­quer­ra, per després ne­go­ci­ar amb els po­ders eu­ro­peus. Aquest és l’ob­jec­tiu del con­dot­ti­e­ro Sal­vi­ni. Pot sor­tir-li bé.

El mo­del ità­lic re­po­sa en aquests mo­ments so­bre dos pi­lars: l’hos­ti­li­tat con­tí­nua con­tra els im­mi­grants i uns pres­su­pos­tos que Brus­sel·les no pot ac­cep­tar, en la me­su­ra que dei­xa­ri­en in­tac­te el dè­fi­cit pú­blic els tres anys vi­nents. (Ità­lia, amb una pers­pec­ti­va de crei­xe­ment eco­nò­mic in­fe­ri­or a un 1,5%, acu­mu­la un deu­te pú­blic d’un 130% del PIB). Quan es va co­nèi­xer la pre­vi­sió pres­su­pos­tà­ria, la pri­ma de risc ita­li­a­na va ar­ri­bar als 300 punts. A l’Es­pa­nya ac­tu­al, una si­tu­a­ció si­mi­lar ja hau­ria pro­vo­cat l’es­tam­pi­da dels qua­tre ge­nets de l’Apo­ca­lipsi.

El xoc Ro­ma-Brus­sel·les alli­be­ra un es­pai pre­ci­ós per al Go­vern es­pa­nyol en l’àm­bit eu­ro­peu. Ale­ma­nya i Fran­ça ne­ces­si­ten un ter­cer pi­lar eu­ro­pe­is­ta. Aques­ta és la gran oca­sió es­tra­tè­gi­ca per a la co­a­li­ció ibè­ri­ca.

El xoc en­tre Ro­ma i Brus­sel·les alli­be­ra es­pais de ma­ni­o­bra per a Es­pa­nya

Es­pa­nya i Por­tu­gal, en ali­an­ça, po­den ser el ter­cer pi­lar eu­ro­pe­is­ta d’una Unió en cri­si

Pe­dro Sánc­hez i Pa­blo Igle­si­as di­ven­dres pas­sat després de sig­nar l’acord es­tra­tè­gic en­tre el PSOE i Po­dem de ca­ra als pres­su­pos­tos ge­ne­rals de l’Es­tat.

Lui­gi Di Ma­io (Mo­vi­ment 5 Es­tre­lles) i Mat­teo Sal­vi­ni (Lli­ga Nord) després de fir­mar l’acord de go­vern en­tre els dos mo­vi­ments po­pu­lis­tes ita­li­ans

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.