Di­fí­cil elec­ció

Després de per­dre la ma­jo­ria al Par­la­ment, l’in­de­pen­den­tis­me, di­vi­dit in­ter­na­ment, hau­rà de pren­dre la di­fí­cil de­ci­sió de do­nar su­port o no als pres­su­pos­tos de Sánc­hez, que su­po­sa­ri­en una mi­llo­ra fi­nan­ce­ra per a la Ge­ne­ra­li­tat.

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - SEN­SE PERMÍS Lo­la Gar­cía md­gar­cia@la­van­guar­dia.es

La frac­tu­ra en­tre els dos grans par­tits in­de­pen­den­tis­tes s’ha evi­den­ci­at aques­ta set­ma­na amb la pèr­dua de la ma­jo­ria al Par­la­ment. Ja fa temps que les re­la­ci­ons en­tre les du­es for­ces es res­sen­ten, però fins ara no ha­via aflo­rat amb tan­ta cru­e­sa. Junts per Ca­ta­lu­nya, el braç exe­cu­tor de Car­les Puig­de­mont a la Cam­bra, i l’ERC d’Ori­ol Jun­que­ras di­fe­rei­xen en les se­ves es­tra­tè­gi­es po­lí­ti­ques, però, so­bre­tot, pug­nen per si­tu­ar­se mi­llor da­vant el prò­xim ci­cle, pre­nyat d’elec­ci­ons. El 2019 pot ser un any rè­cord en ci­tes amb les ur­nes.

Mal­grat les se­ves di­fe­rèn­ci­es, els dos par­tits es con­ju­ren per con­ti­nu­ar en el Go­vern en es­pe­ra d’un ju­di­ci que els ser­vei­xi de cam­pa­nya elec­to­ral. L’im­pe­ri de les to­gues con­ti­nua mar­cant la vi­da po­lí­ti­ca. Els dos so­cis, però, con­ti­nu­a­ran junts sen­se un pro­jec­te en co­mú. I amb un pre­si­dent, Quim Tor­ra, a qui li agra­da­ria tor­nar a l’am­bi­ent po­lí­tic i so­ci­al que es vi­via ara just fa un any per tor­nar a in­ten­tar una de­cla­ra­ció d’in­de­pen­dèn­cia. Ara bé, la tar­dor no ha es­tat tan ca­len­ta com es pre­ve­ia i, per re­cu­pe­rar em­pen­ta, Puig­de­mont ne­ces­si­ta ar­ri­bar a les sen­tèn­ci­es con­tra els lí­ders in­de­pen­den­tis­tes.

A ERC tam­poc no li in­teres­sen unes elec­ci­ons ara, just quan aca­ba de mar­car dis­tàn­ci­es amb l’ex­pre­si­dent i amb cer­tes con­sig­nes a fa­vor de la deso­be­di­èn­cia. Els re­pu­bli­cans es man­te­nen en la via pos­si­bi­lis­ta, però són cons­ci­ents que tot el que aques­ta set­ma­na ha pas­sat al Par­la­ment els pot su­po­sar un des­gast elec­to­ral. Els seus vo­tants pa­ei­xen amb més di­fi­cul­tat qual­se­vol in­di­ci de te­bi­e­sa. L’es­tra­tè­gia dels re­pu­bli­cans i dels co­muns con­flu­eix.

Ada Co­lau vol­dria un acord per apro­var els pres­su­pos­tos de la Ge­ne­ra­li­tat a can­vi de su­port es­ta­ble a l’al­cal­dia si acon­se­gueix ser la més vo­ta­da.

Amb tot, on avi­at hi po­den ha­ver ter­ra­trè­mols in­terns és a l’es­pai he­reu de Con­ver­gèn­cia, su­mit en una pro­fun­da cri­si d’iden­ti­tat. Mal­grat el cop d’au­to­ri­tat que Puig­de­mont va do­nar en l’úl­tim con­grés, en què va des­pla­çar la co­or­di­na­do­ra,

Mar­ta Pas­cal, els mo­vi­ments in­terns al PDECat au­gu­ren con­vul­si­ons. Fins i tot al­guns pro­nun­ci­en la pa­rau­la “es­cis­sió”, en­ca­ra que tots as­se­gu­rin que no la desit­gen. El par­tit es­tà di­vi­dit en­tre puig­de­mon­tis­tes –i dins d’ells n’hi ha de ra­di­cals i de mo­de­rats– i par­ti­da­ris de la via pos­si­bi­lis­ta a l’es­til d’ERC. En­tre aquests úl­tims fi­gu­ren bas­tants al­cal­des, si bé pre­val la pru­dèn­cia per no mal­me­tre les se­ves ex­pec­ta­ti­ves elec­to­rals.

Fins ara Puig­de­mont ha do­mi­nat el grup par­la­men­ta­ri de Junts per Ca­ta­lu­nya, però el sec­tor prag­mà­tic ca­da ve­ga­da su­ma més par­ti­da­ris, so­bre­tot després de l’es­pec­ta­cle d’aques­ta set­ma­na. S’es­cam­pen els dub­tes –fins i tot en­tre els do­mi­nis puig­de­mon­tis­tes de la Ge­ne­ra­li­tat– so­bre si la via de l’en­fron­ta­ment fron­tal amb el Go­vern de Pe­dro Sánc­hez és la més ade­qua­da. Fi­nal­ment, al Con­grés la frac­tu­ra del PDECat és evi­dent. I és pre­ci­sa­ment a Madrid on sor­gi­rà el prò­xim fo­cus de con­flic­te. Un cop fir­mat el pac­te amb Po­dem, i molt pro­ba­ble­ment amb el PNB, els in­de­pen­den­tis­tes hau­ran de de­ci­dir si do­nen su­port als pres­su­pos­tos de Sánc­hez en­ca­ra que la Fis­ca­lia Ge­ne­ral de l’Es­tat no fa­ci cap mo­vi­ment amb re­la­ció amb als pre­sos. Un gest que ca­da ve­ga­da re­sul­ta més di­fí­cil a Sánc­hez ate­sa la pres­sió am­bi­en­tal ins­ti­ga­da pel PP i Ciu­ta­dans.

No ho té fà­cil, ERC. El seu vi­ce­pre­si­dent a la Ge­ne­ra­li­tat, Pe­re Ara­go­nès, es­tà ne­go­ci­ant (i acon­se­guint) mi­llo­res fi­nan­ce­res per a Ca­ta­lu­nya, al­gu­nes de les quals su­pe­di­ta­des al fet que els comp­tes ti­rin en­da­vant o, al­menys, a la con­ti­nu­ï­tat de Sánc­hez. I tam­poc no ho té fà­cil el PDECat. El Go­vern cen­tral ja ha anun­ci­at que, si s’apro­ven els pres­su­pos­tos, la Ge­ne­ra­li­tat tin­drà 2.200 mi­li­ons més. En re­a­li­tat ar­ri­ba­ria als 3.200, ja que cal­dria afe­gir-hi les par­ti­des que cor­res­pon­dri­en a Ca­ta­lu­nya per me­su­res ge­ne­ra­lit­za­des, com ara la mi­llo­ra dels re­cur­sos per a la de­pen­dèn­cia, els per­mi­sos de pa­ter­ni­tat, el pla d’ha­bi­tat­ge, el sa­la­ri mí­nim, la vi­o­lèn­cia de gè­ne­re, etc. Més el que es pu­gui acor­dar so­bre in­ver­sió en in­fra­es­truc­tu­res. Fe­ia molts anys que el Go­vern no po­dia ni tan sols plan­te­jar aques­tes re­cla­ma­ci­ons. Sánc­hez in­ten­ta­rà po­sar-l’hi di­fí­cil a l’in­de­pen­den­tis­me per jus­ti­fi­car un re­buig als seus comp­tes. De­ci­dei­xin el que de­ci­dei­xin, ERC i el PDECat tin­dran com­pli­cat ex­pli­car-ho al seu elec­to­rat. O de­frau­den els le­gi­ti­mis­tes o de­frau­den els prag­mà­tics.

ÀLEX GAR­CIA

Quim Tor­ra, Pe­re Ara­go­nès i la vi­ce­pre­si­den­ta Car­men Cal­vo en el so­par de la Pi­mec de di­me­cres

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.