L’au­ge de l’ex­tre­ma dre­ta

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

SON­DE­JOS re­cents do­nen al can­di­dat ul­tra­dre­tà Jair Bolsonaro el 58% dels vots en la se­go­na vol­ta de les elec­ci­ons del Brasil, que se ce­le­bra­rà el dia 28 d’aquest mes. És a dir, au­gu­ren que se­rà el prò­xim pre­si­dent del pa­ís. Amb 210 mi­li­ons d’ha­bi­tants –gai­re­bé la mei­tat dels de tot Su­da­mè­ri­ca– i re­cur­sos na­tu­rals in­cal­cu­la­bles, el Brasil és una pe­ça clau en l’es­ce­na in­ter­na­ci­o­nal. I és tam­bé el dar­rer pa­ís, fins ara, que s’ha afe­git a l’au­ge de l’ex­tre­ma dre­ta, ja ma­ni­fest a Eu­ro­pa, i al qual cal su­mar el dels po­pu­lis­mes.

Ac­tu­al­ment, a tot­hom ens re­sul­ten fa­mi­li­ars noms com els de Mat­teo Sal­vi­ni a Ità­lia, Vik­tor Orbán a Hon­gria o Ma­ri­ne Le Pen a Fran­ça. Al­guns es­tan en po­si­ci­ons de go­vern, d’al­tres no. Però tots ells coin­ci­dei­xen en uns ide­a­ris na­ci­o­na­lis­tes i molt con­ser­va­dors i en la ten­dèn­cia a clas­si­fi­car els mem­bres d’una so­ci­e­tat en fun­ció dels seus orí­gens, les se­ves ide­es i els seus re­cur­sos. So­bre aques­ta pla­ta­for­ma ide­o­lò­gi­ca pro­ven d’ob­te­nir els vots dels ciu­ta­dans, en els quals ati­en sen­se atu­ra­dor els sen­ti­ments menys so­li­da­ris.

Les ra­ons que s’es­gri­mei­xen ha­bi­tu­al­ment per ex­pli­car els avan­ços de l’ex­tre­ma dre­ta i del po­pu­lis­me són ben cone­gu­des. En temps de glo­ba­lit­za­ció i allu­nya­ment dels cen­tres de de­ci­sió, de cri­si eco­nò­mi­ca i de forts flu­xos mi­gra­to­ris cap als pa­ï­sos in­dus­tri­a­lit­zats, una part con­si­de­ra­ble de ciu­ta­dans d’aquests úl­tims ten­dei­xen a fer cas als po­lí­tics que els as­se­gu­ren la con­ser­va­ció del seu sta­tu quo a qual­se­vol preu.

La pre­o­cu­pa­ció que po­den des­per­tar en el con­junt de la so­ci­e­tat els fac­tors es­men­tats en el pa­rà­graf an­te­ri­or es­tà clara. Però pot­ser tam­bé l’hau­ria de pre­o­cu­par, i no pas menys, que els po­lí­tics ul­tra­dre­tans, una ve­ga­da ar­ri­bin al poder, pu­guin con­duir-nos a un es­ta­di en el qual el sis­te­ma de­mo­crà­tic si­gui menys­tin­gut. I en el qual els va­lors ètics que es­tan, per exem­ple, en la ba­se fun­da­ci­o­nal de la Unió Eu­ro­pea pa­tei­xin un re­tro­cés in­ad­mis­si­ble, que els des­fi­gu­ri. Ai­xò és una co­sa per­fec­ta­ment pre­vi­si­ble. Per­què l’ex­tre­ma dre­ta s’acos­ta amb fre­qüèn­cia al na­ci­o­na­lis­me més im­mo­de­rat, a l’au­to­ri­ta­ris­me i fins i tot al fei­xis­me, els efec­tes del qual so­bre l’Eu­ro­pa de la pri­me­ra mei­tat del se­gle XX nin­gú no hau­ria d’obli­dar mai.

Se­guint a Eu­ro­pa, és ob­vi que el nos­tre con­ti­nent s’en­fron­ta a enor­mes des­a­fi­a­ments, amb uns re­cur­sos que són molt con­si­de­ra­bles si els com­pa­rem amb els de zo­nes menys afa­vo­ri­des, però que tot i ai­xí no són il·li­mi­tats. I menys en­ca­ra en temps en què la desi­gual­tat eco­nò­mi­ca s’es­tén ar­reu, fent més gran la bret­xa en­tre els és­sers hu­mans. Però, com és ob­vi, la so­lu­ció a aquest pro­ble­ma no con­sis­teix a re­pli­car la desi­gual­tat eco­nò­mi­ca en l’àm­bit so­ci­al, fins a cre­ar un nou front de frac­tu­ra. La so­lu­ció és man­te­nir-se, per una ban­da, forts en la de­fen­sa dels va­lors ètics he­re­tats de la ci­vi­lit­za­ció clàs­si­ca i desen­vo­lu­pats després de la Re­vo­lu­ció Fran­ce­sa. I, d’al­tra ban­da, im­plan­tar po­lí­ti­ques que com­ba­tin la desi­gual­tat ple­na­ment. És a dir, tant als pa­ï­sos sub­desen­vo­lu­pats, amb la fi­na­li­tat de fa­ci­li­tar als seus ciu­ta­dans mit­jans la­bo­rals in si­tu, com als pa­ï­sos desen­vo­lu­pats, tre­ba­llant a fa­vor de la igual­tat d’opor­tu­ni­tats des de pri­me­ra ho­ra. Si no es fa ai­xí, l’in­flux de po­lí­tics que cre­uen que hi ha so­lu­ci­ons fà­cils per a pro­ble­mes com­ple­xos so­bre tants ciu­ta­dans des­con­tents amb el seu dia a dia po­dria em­pè­nyer-nos a tots de tornada cap a perí­o­des fos­cos de la his­tò­ria re­cent.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.