Un co­men­ta­ri mu­si­cal

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

Es­ti­mo la mú­si­ca. Soc una do­na ju­bi­la­da, vaig fer la car­re­ra de mú­si­ca, però no he es­tat mai pro­fes­si­o­nal. Du­rant la me­va vi­da he anat a cen­te­nars de con­certs. Ac­tu­al­ment no hi vaig gai­re per du­es ra­ons. Una raó és l’eco­nò­mi­ca i l’al­tra és que hi ha una man­ca de res­pec­te per part del pú­blic que m’in­co­mo­da. Te­lè­fons mò­bils que so­nen, atacs de tos, so­roll dels pa­pers dels ca­ra­mels, et­cè­te­ra. Però el que més em mo­les­ta és aques­ta pas­sió per l’aplau­di­ment. No es pot es­col­tar una sim­fo­nia sen­ce­ra o qual­se­vol al­tra obra mu­si­cal ja que mol­ta gent aplau­deix en­tre temps i temps. Mai ha­via pas­sat el que es­tic sen­tint aquests dar­rers anys.

El meu sug­ge­ri­ment és que en el pro­gra­ma o abans del con­cert ho ad­ver­tei­xin. Aplau­dir fo­ra de lloc pot tren­car la mà­gia de l’obra mu­si­cal; el si­len­ci és ne­ces­sa­ri.

I dit ai­xò, vol­dria fer un co­men­ta­ri del con­cert del 22 de se­tem­bre al Pa­lau. En el pro­gra­ma anun­ci­a­ven la No­ve­na sim­fo­nia de Be­et­ho­ven i una pe­ti­ta obra de Schön­berg que em va sem­blar fo­ra de lloc.

Vaig pen­sar, però, que la to­ca­ri­en al co­men­ça­ment i després po­drí­em gau­dir de la gran No­ve­na. Doncs no! Van te­nir la ge­ni­al idea de par­tir la sim­fo­nia en dos i al mig van in­ter­pre­tar el Shön­berg. Va ser un atac a la me­va sen­si­bi­li­tat mu­si­cal. Po­bre Be­et­ho­ven!

Ja res és el que era. Ma­lau­ra­da­ment, ni la mú­si­ca.

NÚ­RIA ROS CARRANZA

Bar­ce­lo­na

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.