Glò­ria Ser­ra Po­lí­ti­ca d’en­gru­nes

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

Du­rant la cri­si eco­nò­mi­ca, els rics s’han fet més rics”. Li sen­to dir aques­ta fra­se a la vi­ce­pre­si­den­ta Car­men Cal­vo a RAC1 amb un to de veu com­pun­git i me­lan­cò­lic. Me l’ima­gi­no do­nant-li a en Bas­té una es­tam­pe­ta de la Ma­re de Déu dels De­s­em­pa­rats. Ce­le­bro l’em­pa­tia però, què pen­sen fer ella i el seu Go­vern per cor­re­gir-ho? Té raó, a Es­pa­nya i ar­reu del món: les for­tu­nes ge­gan­tes­ques, so­vint dub­to­ses, i un de­ter­mi­nat ti­pus d’em­pre­ses s’es­ca­pen de pa­gar im­pos­tos i s’em­por­ten guanys a pa­ra­di­sos fis­cals i al­tres re­fu­gis, fins i tot més con­ven­ci­o­nals, per aug­men­tar de for­ma ex­po­nen­ci­al la se­va ri­que­sa. El gruix dels ciu­ta­dans, els que co­brem sous per­fec­ta­ment vi­si­bles, i la part més im­por­tant de les em­pre­ses de l’economia pro­duc­ti­va, ens ho mi­rem men­tre ens apu­gen els im­pos­tos. Vi­vim en una economia ex­trac­ti­va: uns quants ex­tre­uen els be­ne­fi­cis i la res­ta pa­ga el cost de te­nir una so­ci­e­tat es­ta­ble i igua­li­tà­ria.

I què pen­sa fer l’Exe­cu­tiu Sánc­hez? L’acord de go­vern sig­nat aques­ta set­ma­na en­tre el pre­si­dent del Go­vern i el lí­der de Po­dem, Pa­blo Igle­si­as, in­clou al­guns ti­tu­lars

Uns quants ex­tre­uen els be­ne­fi­cis i la res­ta pa­ga el cost de te­nir una so­ci­e­tat es­ta­ble i igua­li­tà­ria

eco­nò­mics des­ta­cats. Sim­pli­fi­cant: aug­ment del sou mí­nim in­ter­pro­fes­si­o­nal a 900 eu­ros, aug­ment d’un punt en l’im­post de pa­tri­mo­ni per a for­tu­nes per so­bre dels 10 mi­li­ons d’eu­ros i in­cre­men­tar tam­bé la pres­sió fis­cal als sous més alts, a par­tir de 150.000. Me­su­res cos­mè­ti­ques que, te­mo, ni s’acos­ten al moll de l’os del pro­ble­ma.

No és a tra­vés de l’IRPF que pa­ra­rà la sag­nia ex­trac­ti­va de di­ners, ni tam­poc pel que pa­guen les grans for­tu­nes so­bre el seu pa­tri­mo­ni. Els que prac­ti­quen l’economia ex­trac­ti­va són fo­ra d’aquest ra­dar. La pro­gres­si­va des­re­gu­la­ció del mer­cat de ca­pi­tals que hem anat ve­ient els úl­tims anys, dei­xant que l’economia fi­nan­ce­ra tin­gui lli­ber­tat pràc­ti­ca­ment to­tal, i el man­te­ni­ment dels pa­ra­di­sos fis­cals són les du­es co­lum­nes del pro­ble­ma.

Si te­nim una greu cri­si im­mo­bi­li­à­ria a to­tes les ciu­tats del món, amb preus in­flats fins al pa­ro­xis­me, és per­què els ha­bi­tat­ges són el re­fu­gi del di­ner ne­gre d’em­pre­ses dub­to­ses ra­di­ca­des en pa­ra­di­sos fis­cals o fons d’in­ver­sió ac­tu­ant com a san­go­ne­res amb to­tal lli­ber­tat. I no­més cal veu­re com els de­lin­qüents co­pi­en i s’apro­fi­ten d’aquest sis­te­ma. Des de Vi­lla­re­jo fins a Bár­ce­nas. A Lon­dres in­ves­ti­guen aquests di­es la do­na d’un an­tic pre­si­dent del banc d’Azer­baid­jan més que cor­rup­te que es va gas­tar 18 mi­li­ons d’eu­ros als ma­gat­zems Har­rods, vi­vint en una ca­sa de 13 mi­li­ons pa­ga­da per una com­pa­nyia amb seu a les illes Ver­ges bri­tà­ni­ques.

Per què no es tor­na a re­gu­lar el mer­cat fi­nan­cer per im­pe­dir els abu­sos, tal com va fer tot­hom després del crac del 1929? Per què no s’eli­mi­nen els pa­ra­di­sos fis­cals, im­pe­dint que em­pre­ses amb la se­va ban­de­ra pu­guin com­prar ha­bi­tat­ges o fer trans­fe­rèn­ci­es als nos­tres pa­ï­sos? En­tre al­tres mo­tius, per­què els ma­tei­xos es­tats que en són víc­ti­mes so­vint els em­pa­ren dins del seu ter­ri­to­ri: els Es­tats Units, la Gran Bre­ta­nya, Ho­lan­da... Ai­xò és el que sa­ben i ca­llen els lí­ders po­lí­tics, tam­bé els po­pu­lis­tes que de­ma­nen po­sar ban­de­res a bal­cons i pla­ces. La Fes­ta Ma­jor del sím­bol com a re­fu­gi per a ciu­ta­dans in­dig­nats i des­es­pe­rats s’ha con­ver­tit en la mi­llor cor­ti­na (de fum) del món.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.