El Man­hat­tan bil­baí

La pe­nín­su­la de Zor­rot­zaur­re es con­ver­teix en una illa on es cons­trui­ran 5.500 ha­bi­tat­ges i una zo­na de ne­go­cis

La Vanguardia (Català) - - VIURE - Bil­bao

La pa­la­da de­fi­ni­ti­va va ar­ri­bar una mi­ca més tard de la una del mig­dia de di­lluns pas­sat. La re­ti­ra­da dels úl­tims me­tres cú­bics de ter­ra va per­me­tre que l’ai­gua cor­re­gués per pri­me­ra ve­ga­da pel ca­nal de Deus­to i, gai­re­bé 70 anys després que s’ide­és, l’an­he­lat pro­jec­te es va con­ver­tir en re­a­li­tat: Zor­rot­zaur­re ja és una illa. El can­vi del que ha es­tat una pe­nín­su­la fins fa una set­ma­na va més en­llà de l’as­pec­te ge­o­grà­fic. És l’última gran ope­ra­ció de re­ge­ne­ra­ció ur­ba­na de Bil­bao i mar­ca­rà la con­cep­ció del fu­tur de la ciu­tat.

La zo­na va viu­re a mit­jans dels sei­xan­ta la pui­xan­ça por­tu­à­ria bis­ca­ï­na però, tot just una dè­ca­da després, va pa­tir les con­se­qüèn­ci­es de la re­ces­sió eco­nò­mi­ca. El que ha­via es­tat una àrea pròs­pe­ra va co­men­çar a om­plir-se de ca­dà­vers in­dus­tri­als. Fà­bri­ques i edi­fi­cis aban­do­nats con­vi­vi­en en un es­pai des­con­nec­tat de la trans­for­ma­ció bil­ba­ï­na. El can­vi de l’ús in­dus­tri­al de Zor­rot­zaur­re pel re­si­den­ci­al a mit­jans dels no­ran­ta i la lo­ca­lit­za­ció de di­fe­rents es­pais cul­tu­rals i de lleu­re en an­ti­gues naus van as­se­nya­lar la ne­ces­si­tat de re­ge­ne­rar la pe­nín­su­la, un can­vi ra­di­cal que va ar­ren­car de­fi­ni­ti­va­ment el 2014.

Tot i que les obres al ca­nal no es­ta­ran aca­ba­des fins a prin­ci­pis d’any, el pro­jec­te ja bi­fur­ca la ria en dos ra­mals –el seu curs na­tu­ral i el de Deus­to– que poste­ri­or­ment es tor­nen a unir, i dei­xa al mig una illa de 840.000 me­tres qua­drats on es cons­trui­ran 5.500 nous ha­bi­tat­ges i que s’im­pul­sa­rà com a cen­tre de ne­go­cis, una àrea d’im­plan­ta­ció em­pre­sa­ri­al des­ti­na­da a pro­jec­tes no con­ta­mi­nants i en­tre els quals des­ta­quen els re­la­ci­o­nats amb l’economia di­gi­tal. “A par­tir d’aquest mo­ment ja po­dem par­lar d’un abans i un després, el Man­hat­tan bil­baí és una re­a­li­tat”, va in­di­car di­lluns l’al­cal­de de la ciu­tat, Ju­an Ma­ri Abur­to.

L’am­bi­ci­ós pro­jec­te, que in­clou nom­bro­sos equi­pa­ments so­ci­als i cul­tu­rals i en què des­ta­quen àm­pli­es zo­nes d’es­bar­jo com pla­ces i pas­se­jos, tam­bé té una im­por­tant fun­ció hi­dràu­li­ca de pro­tec­ció con­tra les cres­cu­des de la ria ja que per­met aug­men­tar la capa­ci­tat ac­tu­al del curs re­duint ai­xí de ma­ne­ra no­ta­ble la inun­da­bi­li­tat de la ciu­tat. L’illa dis­po­sa­rà al seu torn de grans di­pò­sits per em­ma­gat­ze­mar ai­gua de plu­ja.

La trans­for­ma­ció de Zor­rot­zaur­re ha es­tat una tor­tu­o­sa his­tò­ria que es va ini­ci­ar el 1950. Les obres per con­ver­tir-lo en una illa van co­men­çar aquell any però, després de mol­tes sus­pen­si­ons i de dis­pa­rar-se la se­va in­ver­sió, el 1968 es van sus­pen­dre quan fal­ta­ven 500 me­tres per con­nec­tar el ca­nal amb la ria. Els qui­lò­me­tres ex­ca­vats es van con­ver­tir en una dàr­se­na in­dus­tri­al per a ús del port.

A co­men­ça­ments del se­gle XXI, l’an­te­ri­or al­cal­de de la ciu­tat, Iñaki Azku­na, va en­car­re­gar un pla per re­ge­ne­rar la zo­na a la pres­ti­gi­o­sa ar­qui­tec­ta Za­ha Ha­did, la pri­me­ra do­na a gua­nyar el pre­mi Pritzker, el con­si­de­rat No­bel d’ar­qui­tec­tu­ra. Ha­did va pre­sen­tar el seu tre­ball el 2004 però, una ve­ga­da més, el can­vi de Zor­rot­zaur­re va to­par amb un al­tre obs­ta­cle. La gran cri­si eco­nò­mi­ca va ti­rar per ter­ra qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d’in­ver­sió en el pro­jec­te.

L’Ajun­ta­ment bil­baí va rei­ni­ci­ar l’ober­tu­ra del ca­nal el 2014 i aques­ta set­ma­na, per fi, s’ha ma­te­ri­a­lit­zat. Per als pri­mers me­sos del 2019 han d’es­tar aca­bats els pas­sos que com­ple­tin de­fi­ni­ti­va­ment l’obra: la re­ti­ra­da de ter­ra per­què l’ober­tu­ra del ca­nal si­gui com­ple­ta, el dra­gat­ge de 20.000 me­tres cú­bics més per as­so­lir la pro­fun­di­tat de curs re­que­ri­da i la cul­mi­na­ció dels molls.

La trans­for­ma­ció en illa és el pri­mer es­glaó d’un pro­cés que ha de fer de Zor­rot­zaur­re el bar­ri més cap­da­van­ter de la ciu­tat, on ha­bi­tat­ges mo­derns, em­pre­ses i àm­pli­es zo­nes ver­des con­vis­quin en har­mo­nia. Els edi­fi­cis cen­te­na­ris del sud-est de l’illa, que es van co­men­çar a re­ha­bi­li­tar el 2009 i on viu el mig mi­ler de ve­ïns que ha­bi­ten l’illa, es man­tin­dran. Se­rà el seu cen­tre his­tò­ric.

Ara co­men­cen du­es dè­ca­des d’obres que can­vi­a­ran per sem­pre la pell i na­tu­ra­le­sa del lloc: del de­cli­vi postin­dus­tri­al a ser la pun­ta de llan­ça del Bil­bao del fu­tur.

La trans­for­ma­ció en illa és el pri­mer es­glaó d’un pro­cés que ha de fer d’aquest bar­ri el més pun­ter de la ciu­tat

CO­MIS­SIÓ GESTORA DEL PRO­JEC­TE ZOR­ROT­ZAUR­RE

Nous ha­bi­tat­ges i un cen­tre de ne­go­cis do­na­ran aques­ta no­va imat­ge al Bil­bao del se­gle XXI

JA­VI­ER ZORRILLA / EFE

Des de di­lluns pas­sat Zor­rot­zaur­re ja és una illa

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.