La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central aprova un pressupost que apuntala l’aliança d’investidura
Sánchez i Iglesias presenten plegats uns comptes tancats a l’últim moment
L’emoció acompanya cada pas del Govern espanyol. Els pressupostos no han estat l’excepció, amb les últimes hores marcades per la incertesa d’una negociació que no era al guió. El president del Govern central, Pedro Sánchez, i el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias, presentaven somrients ahir a primera hora uns pressupostos, qualificats d’“històrics” pel cap de l’Executiu, que marquen un gir copernicà en les polítiques d’inversió i despesa dels últims anys i incorporen el reforçament més important de l’Estat de benestar que ha viscut la democràcia. Però, sobretot, consoliden l’aliança entre Sánchez i Iglesias, que està a punt de fer un any. Una aliança que podria afavorir una legislatura llarga si els comptes aconsegueixen les felicitacions dels socis de la investidura.
L’eloqüent imatge de satisfacció d’ahir arribava tot just unes hores després d’una dura pugna amb què Unides Podem havia decidit collar els socialistes. Va ser fa gairebé dues setmanes quan la formació lila anunciava que el colossal projecte de pressupostos estava gairebé tancat, però hi havia quatre esculls que els d’Iglesias consideraven irrenunciables perquè implicaven punts sensibles de l’acord de govern: increments impositius a grans patrimonis i rendes, pròleg de la reforma fiscal; una actualització de l’Iprem (l’índex que es fa servir per valorar l’accessibilitat a ajuts públics), que feia anys que estava congelat; la regulació dels lloguers davant la diàspora causada pels pisos turístics i la concentració de la propietat, i una correcció de l’ingrés mínim vital (IMV) que faciliti l’accés i ampliï la cobertura a més població vulnerable.
Els dos primers –els increments de la pressió impositiva a les rendes altes per avançar cap a un model més redistributiu i l’actualització de l’Iprem– es van assolir el cap de setmana. Els negociadors principals, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez, van trobar punts d’entesa. Tot i això, no van tenir la mateixa sort els afers més delicats: lloguers i ingrés mínim. Unides Podem es va envoltar dels aliats de la investidura per pressionar els socialistes, després que tant el ministre de Transport i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, com la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, es posicionessin en contra de regular ara l’habitatge. Al voltant de l’Executiu, els fons d’inversió, d’una banda, i els sindicats de llogaters, de l’altra, pressionaven els uns i els altres. Dissabte la secretària d’Estat d’Agenda 2030, Ione Belarra, i el director general d’Agenda Urbana, Francisco David Lucas, van estar a punt de tancar-lo, però no seria fins dilluns quan la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i el ministre Ábalos es van donar la mà amb un pacte que va convèncer tots dos: el PSOE perquè remet la regulació a una imminent llei d’Habitatge, com Ábalos havia defensat, i Unides Podem perquè no només donarà cobertura legal a les regulacions autonòmiques sinó que inclou la possibilitat de contenir i reduir els preus en zones sotmeses a especulació. I col·loca Iglesias com a coproposador de la nova llei, juntament amb el mateix Ábalos.
La paradoxa és que aquest acord en certa manera atén la diferent actitud de tots dos sobre Ciu
Les negociacions d’última hora van tensar les relacions entre ministeris en quatre dies d’intercanvi de documents, i van testar la nova coordinació entre el cap de gabinet de Presidència, Iván Redondo, i el director d’estratègia de la Vicepresidència segona, Juanma del Olmo, cosa que va evitar que Sánchez i Iglesias haguessin de rescatar l’acord a l’últim minut.
tadans, partit contrari a la intervenció del mercat de l’habitatge. Per al PSOE, no compromet el vot d’Inés Arrimadas als pressupostos, ja que difereix a una llei ulterior la regulació. I per a Unides Podem, perquè suposa un compromís progressista que atreu tant els socis de la majoria de la investidura –tots menys el PNB van firmar divendres a favor d’aquesta regulació– com repel·leix qualsevol formació lleial als postulats neoliberals.
Tot i que a priori la voluntat de desfer el nus que hi ha en l’aplicació de l’ingrés mínim vital no sembla un escull que dificulti l’entesa entre PSOE i Unides Podem, aquesta negociació va ser la més difícil i la que va allargar fins a gai
Sánchez i Iglesias consideren que aquests comptes són un rèquiem per l’austeritat
PSOE i UP no van tancar l’acord en lloguers i ingrés mínim fins dilluns a la nit