La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu introduirà límits al lloguer en la nova llei d’habitatge
La norma anirà més enllà de la llei catalana i afectarà els contractes vigents
“Espanya tindrà la llei estatal de l’habitatge amb el grau d’intervenció pública més gran en el mercat de lloguer a Europa”, va explicar ahir el vicepresident segon del Govern central, i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, en l’acte de presentació de l’avantprojecte dels pressupostos generals de l’Estat.
La regulació del lloguer ha estat una de les principals diferències en les negociacions entre el PSOE i Podem per pactar els pressupostos, i finalment l’acord entre les dues formacions preveu incrementar un 368% les partides dedicades a polítiques d’habitatge, fins als 1.772 milions, i posposar les aplicacions de controls de renda fins a l’aprovació de la nova llei.
El compromís de les dues formacions preveu portar-la al Congrés abans de quatre mesos, i incloure-hi mecanismes que habilitin les comunitats autònomes o els ajuntaments a establir la limitació o baixada de preus del lloguer en zones de mercat tensades, tant en nous contractes com en els ja existents.
La futura llei de l’Habitatge, que en aquests moments es troba en informació pública prèvia a proposta del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, s’elaborarà conjuntament amb la vicepresidència de Pablo Iglesias. Per determinar aquestes zones
Crítiques perquè crea inseguretat jurídica i reduirà la inversió i l’oferta d’habitatge
s’utilitzarà l’índex de referència de preus de lloguer que va presentar el ministre de Transport, José Luis Ábalos, al juny.
La regulació que es preveu introduir en la nova llei va més enllà de la normativa que va aprovar el Parlament al setembre, que només intervé en els nous contractes. A Catalunya, la llei de Mesures
Urgents en matèria d’habitatge estableix 60 municipis on es considera que falta habitatge assequible, que inclouen les quatre capitals de demarcació i pràcticament tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Allà, la renda dels nous contractes no pot superar el preu per metre quadrat que estableix l’Índex de Rendes de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. El propietari tampoc no pot apujar la renda, encara que sigui inferior a aquest índex, quan els immobles han estat llogats per un preu inferior en els últims cinc anys, i s’enfronta a multes de fins a 90.000 euros si incompleix aquestes limitacions.
Empreses, patronals i associacions de professionals immobiliaris van mostrar ahir un complet rebuig d’establir limitacions de rendes. L’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer (Asval), l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, portals com Pisos.com, Fotocasa o Idealista, empreses com l’Agencia Negociadora del Alquiler o Alquiler Seguro, tots van coincidir que el mercat s’està autoregulant arran de la pandèmia, que ha propiciat un augment de pisos de lloguer que està reduint les rendes. “No té sentit regular ara”, va assenyalar Beatriz Toribio, directora general d’Asval.
Per als professionals del sector, aquest tipus de normes acabarà reduint l’oferta d’habitatge de lloguer i generarà un “mercat negre” de contractes i sobrepreus, per eludir els límits.
La regulació, segons el seu parer, suposa un cop a la seguretat jurídica dels operadors del mercat, l’àmplia majoria d’ells famílies, que afectarà les inversions futures en el parc d’habitatge.
La portaveu del Govern central i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en canvi, va transmetre ahir un missatge de tranquil·litat per la multitud de crítiques que va rebre la norma, i va recomanar al sector “esperar a veure la lletra petita” d’aquesta mesura.