De debò “vo­lem pa amb oli”?

A Bar­ce­lo­na li ur­geix re­no­var el mo­del de cultura ur­ba­na i evi­tar la inèr­cia. La cultura de ba­se vol re­fe­rents ac­tu­a­lit­zats. La in­ac­ció com­por­ta el risc que res­sor­gei­xi una vella ciutat que sem­bla­va su­pera­da per Co­bi i la Fu­ra dels Baus.

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - CULTURA - Mi­quel Mo­li­na mmo­li­na@la­van­guar­dia.es

Com ca­da any, la ga­la del pre­mi Pla­ne­ta va reu­nir di­jous en una tau­la po­lí­tics de di­fe­rents afi­ni­tats. Ar­tur Mas, que ha­via ar­ren­cat el dia im­bu­ït de l’es­pe­rit de Com­panys al Fos­sar de San­ta Ele­na, es va as­seu­re al cos­tat de Pe­dro Sánc­hez i el pre­si­dent del grup edi­to­ri­al, Jo­sé Creu­he­ras. A la tau­la prin­ci­pal, on so­pa­va tam­bé la mi­nis­tra Ana Pas­tor, no hi ha­via nin­gú del go­vern mu­ni­ci­pal. Ada Co­lau ha­via de­le­gat en el pri­mer ti­nent d’al­cal­de, Ge­rar­do Pi­sa­re­llo, qui al seu torn va de­le­gar en la regidora de Ciutat Vella, Ga­la Pin. A Pin la van as­seu­re a la tau­la 4, on tam­bé hi ha­via els so­ci­a­lis­tes Mi­quel Ice­ta i Jau­me Coll­bo­ni.

Els res­pon­sa­bles de BCo­mú van con­si­de­rar que no s’ha­vi­en d’im­pli­car més en una fes­ta on els fo­cus so­len aca­pa­rar-los els po­ders tra­di­ci­o­nals i una im­mi­nent mi­li­o­nà­ria ator­di­da pels flai­xos. És una llàs­ti­ma que fes­sin aques­ta va­lo­ra­ció. Per­què la ga­la del Pla­ne­ta és tam­bé una oca­sió úni­ca per pren­dre el pols a l’am­bi­ent li­te­ra­ri. A més de po­lí­tics i em­pre­sa­ris, hi acu­dei­xen dese­nes d’es­crip­tors, edi­tors, agents li­te­rà­ri­es i pe­ri­o­dis­tes cul­tu­rals de tot Es­pa­nya. En de­fi­ni­ti­va, au­tèn­ti­ca cultura de ba­se, en la ter­mi­no­lo­gia mu­ni­ci­pal a l’ús.

L’apro­xi­ma­ció del nou Ajun­ta­ment a la Bar­ce­lo­na dels lli­bres és si­mi­lar a la que prac­ti­ca amb al­tres sec­tors cul­tu­rals. Dei­xa fer i com­pleix els com­pro­mi­sos he­re­tats, com ho de­mos­tra que Jau­me Asens, ti­nent d’al­cal­de mul­ti­tas­ca que fi­gu­ra com a res­pon­sa­ble de Cultura, vi­at­gés fa unes set­ma­nes a Pa­rís per de­fen­sar la can­di­da­tu­ra de ciutat li­te­rà­ria de la Unes­co. Però, ara per ara, no s’avan­ça més. Cap ini­ci­a­ti­va de pes que ele­vi l’au­to­es­ti­ma dels lle­tra­fe­rits bar­ce­lo­nins, te­mo­ro­sos de per­dre la se­va ca­pi­ta­li­tat edi­to­ri­al. Cap opinió for­mu­la­da des del cos­tat mar de la pla­ça de Sant Jau­me, per po­sar un exem­ple, so­bre la pèr­dua per a la ciutat de l’arxiu de Car­me Bal­cells.

La di­nà­mi­ca Pin va ser tam­bé l’en­car­re­ga­da de re­pre­sen­tar l’al­cal­des­sa en la inau­gu­ra­ció de la tem­po­ra­da del Li­ceu (que al­menys sí que es­tà ubi­cat a Ciutat Vella). Amb el Gran Te­a­tre i al­tres ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals po­dria aca­bar suc­ceint el que apun­tà­vem: l’Ajun­ta­ment res­pec­ta­rà els com­pro­mi­sos ad­qui­rits, però sen­se més os­ten­ta­ci­ons. No se­rà el mu­ni­ci­pi el que fa­ci un pas en­da­vant per li­de­rar la re­cu­pe­ra­ció del Li­ceu da­vant la pas­si­vi­tat de la Ge­ne­ra­li­tat i el mi­nis­te­ri. I ai­xò que a aquest te­a­tre li ur­geix as­so­lir l’es­ta­bi­li­tat fi­nan­ce­ra per po­der atre­vir-se una al­tra ve­ga­da amb les pro­duc­ci­ons de risc, les que ge­ne­ren de­bat i po­sen una pla­ça lí­ri­ca al ma­pa.

És cert que la co­he­sió so­ci­al és ob­jec­tiu pri­o­ri­ta­ri, com ho ha de ser la cultura de ba­se. Però aques­ta, per avan­çar, ne­ces­si­ta re­fe­rents del mà­xim ni­vell. Fa fal­ta un tei­xit cul­tu­ral sò­lid que com­pe­tei­xi per man­te­nir-se en els cir­cuits in­ter­na­ci­o­nals de pro­gra­ma­ció del ta­lent. Cal in­ten­tar que la ciutat con­ti­nuï sent una pas­sa­rel·la con­tí­nua d’es­crip­tors, pin­tors, mú­sics, can­tants o es­tre­lles del te­a­tre. Se­ria el mi­llor es­tí­mul per a la for­ma­ció dels jo­ves cre­a­dors lo­cals.

D’una al­tra ma­ne­ra, s’in­cor­re en si­tu­a­ci­ons de risc. Man­ca­da d’aque­lla ex­ci­ta­ció que van pro­pi­ci­ar la cultura un­der­ground dels 70-80 o el dis­seny i el te­a­tre d’avant­guar­da –pro­ces­sos que van cris­tal·lit­zar en les ce­ri­mò­ni­es del 92– la Bar­ce­lo­na de les tra­di­ci­ons ana­crò­ni­ques ame­na­ça de res­sor­gir. La ciutat pre-Co­bi.

Ja n’es­tem re­bent avi­sos. El Vo­lem pa amb oli de la re­nas­cu­da Trin­ca, en­to­nat en els mí­tings de la Me­ri­di­a­na i Ma­ria Cris­ti­na per mi­lers de so­bi­ra­nis­tes, ens fa vi­at­jar en el temps. Ens por­ta dè­ca­des en­re­re, a aquells ves­pres de diu­men­ge a les fi­les poste­ri­ors de l’au­to­car, de tor­na­da d’ex­cur­sió junts picant de mans. Els ar­tis­tes cor­ri­en lla­vors els seus ris­cos, és cert. Però l’es­tè­ti­ca era la que era. Es por­ta­ven la rot­lla­na, la xi­ru­ca i el foc de camp, i als res­tau­rants hi ha­via es­to­va­lles amb qua­dra­dets ver­mells i blancs... De debò vo­lem que Bar­ce­lo­na ba­lli a rit­me de re­vi­val, per molt que en es­ce­na, al cos­tat dels trin­cos, apa­re­gues­sin l’al­tra nit mú­sics abi­llats amb sa­mar­re­tes dels Clash?

ALEIX MOL­DES / ACN

Els mem­bres de La Trin­ca, du­rant la se­va par­ti­ci­pa­ció en el mí­ting cen­tral de Junts pel Sí

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.