La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els pa­pers secrets de Tar­ra­de­llas sur­ten a la llum

Les car­tes que sur­ten a la llum mos­tren les di­ver­gèn­ci­es amb Pu­jol, Òm­ni­um i Mont­ser­rat

- JO­SEP PLAYÀ MASET Bar­ce­lo­na

Jo­sep Tar­ra­de­llas pas­sa­rà a la his­tò­ria com un po­lí­tic prag­mà­tic i re­a­lis­ta, capaç de sal­va­guar­dar la pre­si­dèn­cia de la Ge­ne­ra­li­tat a l’exi­li. Però els seus pa­pers, les car­tes i do­cu­ments d’aque­lla èpo­ca, avui guardats al mo­nes­tir de Po­blet, són una mi­na per als his­to­ri­a­dors per­què s’hi s’ex­pres­sa amb una fran­que­sa i una ro­tun­di­tat xo­cants.

Jo­sep Tar­ra­de­llas i Jo­an (18991988) va ac­ce­dir a la pre­si­dèn­cia de la Ge­ne­ra­li­tat a l’exi­li el 1954, poc des­prés del con­cor­dat del go­vern de Fran­co amb la San­ta Seu i els acords bi­la­te­rals amb els Es­tats Units i poc abans que el rè­gim fos re­co­ne­gut per l’ONU. Tar­ra­de­llas va dir lla­vors: “Si Es­pa­nya ha en­trat a l’ONU és per­què es con­si­de­ra el rè­gim fran­quis­ta con­so­li­dat”. Però mal­grat la di­fi­cul­tat del mo­ment, Tar­ra­de­llas ini­cia una llar­ga aven­tu­ra en el de­sert que va cul­mi­nar amb el seu re­torn a Ca­ta­lu­nya el 1977 com a pre­si­dent de la Ge­ne­ra­li­tat pro­vi­si­o­nal. I aquest tra­jec­te de més de vint anys avui és pos­si­ble res­se­guir-lo grà­ci­es a Jo­sep Tar­ra­de­llas. L’exi­li 2 (19541977), una se­lec­ció de do­cu­ments que ha re­co­pi­lat l’his­to­ri­a­dor Car­les San­ta­ca­na i pu­bli­cat Edi­ci­ons Dau, amb su­port de la Di­pu­ta­ció de Bar­ce­lo­na. Un vo­lum que se­gueix el que ja es va pu­bli­car de la pri­me­ra part de l’exi­li (1939-54), tots dos en edi­ció a càr­rec de Ton Bar­nils i Mont­ser­rat Ca­ta­lan, di­rec­to­ra de l’arxiu Mont­ser­rat Tar­ra­de­llas i Ma­cià del mo­nes­tir de Po­blet.

La gran ob­ses­sió de Tar­ra­de­llas va ser man­te­nir la uni­tat dels par­tits po­lí­tics ca­ta­lans al vol­tant de la pre­si­dèn­cia de la Ge­ne­ra­li­tat i allu­nyar-la dels pac­tes d’àm­bit es­ta­tal. Per ai­xò ma­teix va ar­ri­bar a en­fron­tar-se amb el seu pro­pi par­tit (ERC) com ho de­mos­tren les se­ves car­tes a Ven­tu­ra Gas­sol, Car­les Pi i Su­nyer i Mi­quel San­ta­ló on s’allu­nya del seu se­cre­ta­ri ge­ne­ral Jo­an Sau­ret i al­tres di­ri­gents (An­to­ni Xi­rau, Mi­quel Gui­nart, Jo­a­quim Dar­da­lló), als quals fe­ia res­pon­sa- bles d’una “po­si­ció ca­da dia més es­pa­nyo­lit­zant”. Els seus pri­mers vi­at­ges a l’Amè­ri­ca Lla­ti­na van en­for­tir la se­va pre­si­dèn­cia i van evi­tar la con­vo­ca­tò­ria d’elec­ci­ons que pre­te­ni­en ERC i el Mo­vi­ment So­ci­a­lis­ta de Ca­ta­lu­nya per in­ten­tar que el subs­ti­tu­ís Pau Ca­sals.

Des que va re­lle­var Jo­sep Ir­la, Tar­ra­de­llas va te­nir clar que el fu­tur del pa­ís es­ta­va a l’in­te­ri­or i no en els ve­te­rans po­lí­tics de l’exi­li. Però des­con­fi­a­va de la ma­jo­ria de for­ces de l’opo­si­ció. En una car­ta a Jau­me Mi­ra­vit­lles, del 1959, li diu: “Les úni­ques for­ces que po­den so­mou­re el fran­quis­me són els sen­ti­ments pa­tri­ò­tics de Ca­ta­lu­nya, l’ac­ció dels co­mu­nis­tes, la dels sin­di­ca­lis­tes i la dels fa­lan­gis­tes an­ti­fran­quis­tes”. I a par­tir d’aquí in­ten­ta­rà ar­ti­cu­lar aquest sen­ti­ment pa­tri­ò­tic al vol­tant de la fi­gu­ra de l’his­to­ri­a­dor Jau­me Vi­cens Vi­ves,

El po­lí­tic con­fi­a­va el 1960 en Jau­me Vi­cens Vi­ves per unir el ca­ta­la­nis­me des de l’in­te­ri­or del pa­ís

amb el su­port dels nu­clis bur­ge­sos del tèx­til i els seus col·la­bo­ra­dors més prò­xims, li­de­rats per Jo­sep For­nas. Al con­tra­ri, con­si­de­ra­va con­tra­pro­du­ents i fins i tot le­si­ves les ac­ti­vi­tats d’al­guns sec­tors ca­ta­la­nis­tes i ca­tò­lics que ana­ven per lliu­re. I re­but­ja­va de ple les ac­tu­a­ci­ons dels co­mu­nis­tes, més fins i tot que les dels anar­quis­tes.

Tar­ra­de­llas es va reu­nir amb Vi­cens Vi­ves a Pa­rís el 14 de no­vem­bre del 1959 i va te­nir clar que ha­via tro­bat l’ho­me que bus­ca­va per fer efec­ti­va la se­va po­lí­ti­ca a l’in­te­ri­or de Ca­ta­lu­nya. Pocs me­sos des­prés en una tro­ba­da amb Jo­sep Pla el va po­sar al cor­rent de la se­va pro­pos­ta de cre­ar un equip per al su­pò­sit d’un fi­nal de la dic­ta­du­ra fran­quis­ta. Tar­ra­de­llas con­si­de­ra­va que de la vella po­lí­ti­ca ni ERC ni la Lli­ga no ser­vi­en, i que no­més es po­di­en sal­var al­guns ele­ments de la CNT. La mort de Vi­cens el 28 de juny del 1969 va tren­car els seus es­que­mes. Ha­via des­a­pa­re­gut “el mi­llor sol­dat amb què comp­ta­va avui dia Ca­ta­lu­nya”, se­gons una car­ta que va en­vi­ar a les de­le­ga­ci­ons de la Ge­ne­ra­li­tat a l’exi­li. I al seu amic Fre­de­ric Ra­ho­la li va dir més sin­ce­ra­ment: “Pots ben creu­re que és un cop molt dur”.

Un capí­tol es­pe­ci­al­ment in­teres­sant és la com­ple­xa re­la­ció en­tre Tar­ra­de­llas i l’abat Escarré. Tar­ra­de­llas des­con­fi­a­va de les ac­tu­a­ci­ons dels mon­jos que con­si­de­ra­va ex­ces­si­va­ment po­li­tit­za­des. Con­si­de­ra­va a més que l’es­quer­ra mar­xis­ta s’ha­via apro­pi­at de la re­vis­ta Ser­ra d’Or. Al seu amic Mi­ra­vit­lles el fa par­tí­cep de la pe­ne­tra­ció dels co­mu­nis­tes ca­ta­lans –que ano­me­na “pa­ra­guayos”– en l’àm­bit cul­tu­ral. A les car­tes que s’in­ter­can­vi­en Tar­ra­de­llas i Ramon Su­gra­nyes de Franch, pre­si­dent de Pax Ro­ma­na, s’apre­ci­en les se­ves di­fe­rèn­ci­es res­pec­te al pa­per de l’abat Escarré, abans i des­prés de les se­ves de­cla­ra­ci­ons del 1963 a Le Mon­de. Se­gons Tar­ra­de­llas, aquest com­pro­mís de l’es­glé­sia fo­men­ta­va un cor­rent an­ti­cle­ri­cal “que aca­ba­rà per ser tam­bé an­ti­ca­ta­là”. Aquest re­buig el tras­lla­da­va a Òm­ni­um Cul­tu­ral, i de­ia dels seus res­pon­sa­bles que eren “ca­ta­la­nis­tes a Bar­ce­lo­na, fran­quis­tes a Ma­drid”. Un en­fron­ta­ment que va aug­men­tar en con­si­de­rar que aques­ta en­ti­tat era res­pon­sa­ble de for­çar el re­torn de l’exi­li de Jo­sep Car­ner amb la fal­sa pro­me­sa de con­ce­dir-li el Pre­mi d’Ho­nor, tot i que fi­nal­ment el van do­nar a Jo­an Oli­ver. En una car­ta a Sal­va­dor Es­priu li di­rà que aques­ta de­ci­sió “in­sò­li­ta” re­pre­sen­ta “el tri­omf de la po­lí­ti­ca que re­a­lit­za la Ga­lli­na Blan­ca, Flo­ïd i al­tres grups de pres­sió”.

Al llibre es re­pro­du­ei­xen nou car­tes que es van in­ter­can­vi­ar Tar­ra­de­llas i Pu­jol. D’una ban­da re­ve­len cer­ta ad­mi­ra­ció i res­pec­te mu­tu en els pri­mers anys i de l’al­tra unes pro­fun­des di­ver­gèn­ci­es en l’eta­pa fi­nal. La se­va pri­me­ra tro­ba­da no va te­nir lloc fins al 1970 i es van li­mi­tar a par­lar del pas­sat. “Fer­vo­rós pa­tri­o­ta, bo­na per­so­na, in­tel·li­gent i ben as­sa­ben­tat del pas­sat però in­flu­ït per la gent que l’en­vol­ta i no es dó­na comp­te que

l’adu­len i l’en­ga­nyen”, va es­criu­re lla­vors Tar­ra­de­llas. Però des­prés d’una se­go­na ci­ta ja va ex­pres­sar de­cep­ció, es­pe­ci­al­ment per la se­va col·la­bo­ra­ció amb la gent del PSUC. En unes no­tes per­so­nals, que ocu­pen l’úl­ti­ma part del llibre, i amb da­ta 26 de ju­li­ol del 1970, apor­ta aques­tes du­res re­fle­xi­ons: “No puc dei­xar de re­cor­dar el que em va dir en Jau­me Vi­cens Vi­ves d’en Jordi Pu­jol, que, mal­grat que ho dis­si­mu­la­va molt bé, és un in­to­le­rant i un fa­nà­tic (...) Les me­ves te­men­ces que Ban­ca Ca­ta­la­na un dia tin­drà una for­ta en­so­pe­ga­da són avui més con­vin­cents (...) Vol­dria que el temps no em do­nés la raó en tot el que dic, però avui sóc fran­ca­ment pes­si­mis­ta per Ca­ta­lu­nya. El trio Mont­ser­rat, Òm­ni­um Cul­tu­ral i Ban­ca Ca­ta­la­na té un ma­teix pen­sa­ment i fa­ci­li­ta l’ac­ció a tots els que vol­dri­en en­fon­sar el pa­ís. El trist de tot ai­xò és que són tan ba­baus que es cre­uen el con­tra­ri”.

La cor­res­pon­dèn­cia que ara es pu­bli­ca in­clou tam­bé les car­tes que Tar­ra­de­llas en­vi­a­va, amb cen­te­nars de cò­pi­es, per ex­pres­sar les se­ves po­si­ci­ons po­lí­ti­ques que, ai­xò sí, re­flec­ti­en al­ho­ra les se­ves fí­li­es i fò­bi­es.

 ??  ?? Pu­jol i Tar­ra­de­llas, du­es ma­ne­res d’en­ten­dre la po­lí­ti­ca, en una fo­to de 1978
Pu­jol i Tar­ra­de­llas, du­es ma­ne­res d’en­ten­dre la po­lí­ti­ca, en una fo­to de 1978
 ?? PE­DRO MADUEÑO / ARXIU ??
PE­DRO MADUEÑO / ARXIU

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain