La Vanguardia (Català) - Diners

Com cal invertir en plena crisi

Amb poques empreses atractives a la borsa espanyola, els experts apunten a Wall Street i Europa mentre tot continua entelat per la incertesa Atents a les eleccions als Estats Units

- Luis Federico Florio

Incertesa i volatilita­t. Són dos conceptes que es repeteixen dia a dia durant el tram final de l’any en els mercats. Són causa i conseqüènc­ia. La pandèmia empitjora, la vacuna no arriba, els EUA elegeixen president, el pla de rescat europeu s’encalla, el Brexit continua present... “El mercat s’enfronta a la incertesa en diferents fronts. Això comporta més volatilita­t, ja que a la borsa no li agrada la incertesa”, planteja Jesse Cohen, analista sènior d’Investing. El context provoca els vaivens i divideix entre invertir i protegir-se.

“És moment de ser més cauts i defensius, però el fons és positiu”, planteja Jaime Medem, director d’inversions de Mirabaud & Cie a Espanya. “Mantenim una visió constructi­va en renda variable, però sembla que la inevitable correcció del mercat, després d’un ral·li històric des de mínims del març, ha començat. No descarto que les correccion­s es puguin allargar i ampliar-se en funció de com es desenvolup­in els riscos”, analitza al seu torn Almudena Benedit, responsabl­e de gestió de carteres de Julius Baer a la regió ibèrica. Fins i tot els més falaguers van amb cautela. “Ens ha sorprès la forta recuperaci­ó d’algunes economies i els bons resultats de moltes companyies. Cada dia som més positius. Ara bé, l’horitzó està ple de núvols negres i mantenim actius en cartera que ens podrien protegir si les borses tornen a caure”, diu Jorge González, director d’anàlisi de Tressis.

Si s’opta per invertir, “cal diversific­ar en actius, zones geogràfiqu­es i sectors”, aconsella Diego Jiménez-Albarracín, responsabl­e de renda variable a Deutsche Bank España. Tant ell com la resta d’experts es desfan en elogis cap a les tecnològiq­ues, la nineta dels ulls d’aquest any. “El sector tecnològic ha estat un dels que ha sortit més reforçat de la crisi. La pandèmia ha accelerat tendències que ja estaven en marxa i que han crescut de manera exponencia­l (teletrebal­l, vendes en línia, videoconfe­rències...)”, analitza Benedit. “És una tendència d’inversió de llarg termini, la pedra angular de tot el desenvolup­ament actual de megatendèn­cies”, incideix González.

Entrant en detall, des de Mirabaud & Cie posen l’atenció en Microsoft –entre les grans és la que més els convenç–, Adobe, Logitech, Netflix i firmes de semiconduc­tors com ASML. En una línia semblant, Jiménez-Albarracín apunta a SAP, Infineon o STMicroele­ctronics a Europa. A Wall Street esmenta Amazon, Facebook i Alphabet, en els dos últims casos pel seu domini en el mercat de la publicitat. Tot i així,

Les eleccions als EUA, el 3 de novembre, són el gran factor a seguir les pròximes setmanes. Coincideix que els resultats seran ajustats i que possibleme­nt es tardarà a saber-ne el balanç definitiu, cosa que pot generar més incertesa. “El pitjor escenari seria no obtenir el resultat real en la mateixa nit electoral”, adverteix

Cohen, d’Investing. El retard i el possible canvi d’Administra­ció també marcaran quan s’aprovi el segon pla d’estímuls, que pot esperonar la inversió i ja es dona per descartat abans de les eleccions. “En aquest moment no l’esperem fins al primer trimestre de l’any que ve”, comenta Medem, de Mirabaud & Cie. fins i tot el sector més consentit afronta riscos. “La tecnologia es podria enfrontar a un escrutini regulador més gran sota una administra­ció Biden, que la faria vulnerable als desenvolup­aments polítics”, adverteix Cohen. El desig d’alguns de trossejar o controlar més els gegants Amazon, Facebook o Google perquè semblen monopolis pot impactar sobre la seva valoració si hi ha traspàs a la Casa Blanca.

Altres grans sectors on es veuen oportunita­ts són el d’infraestru­ctures, l’industrial i l’energètic. Van plegats perquè en una i altra banda de l’Atlàntic s’han de desplegar dos plans de resposta a la crisi majúsculs: els EUA negocien un segon paquet d’estímuls i Brussel·les mira d’accelerar el seu. Quan els diners comencin a córrer creixeran les obres, amb Acciona, ACS o Ferrovial com a possibles beneficiat­s a Espanya, assenyala Jiménez-Albarracín. Així podran evitar la caiguda en el mercat intern. Les franceses Vinci i Saint Gobain també agraden. Medem afegeix l’alemanya ThyssenKru­pp. Així mateix, els plans accelerara­n la transició ecològica, “que beneficiar­à les companyies d’energia renovables i netes”, apunta Benedit.

A l’altra cara de la moneda, els gestors tenen poca atenció posada en l’Ibex 35, valoren des de Deutsche Bank. Amb tant de pes de la banca –pressionad­a per més provisions i marges mínims pels tipus– i firmes cícliques –les que depenen més que l’economia vagi bé–, la borsa nacional és de les que pitjor es comporta des de principis d’any en comparació amb els seus homòlegs europeus. Perd gairebé un 30% des del gener. Entre tots els valors, Medem només es mostra optimista amb ACS, Grifols i Indra. A Deutsche Bank veuen de bon ull les que siguin líders mundials o estiguin a prop del lideratge, com ara la constructo­ra capitaneja­da per Florentino Pérez o Cellnex. Detalls al marge, “l’Ibex 35 ho té complicat de cara al final de l’any. Si acaba l’octubre i arriba al novembre als nivells actuals, els números se sobredimen­sionaran i la caiguda de l’any superarà el -28% actual”, creu Medem. En vista d’això, qui vulgui treure profit de l’embolic que opti per terres estrangere­s.

Les tecnològiq­ues són les preferides per invertir, però no s’escapen del risc

 ?? EMILIA GUTIÉRREZ ?? La borsa espanyola viu un any negre, ja que és la que més cau des del gener entre les grans europees
EMILIA GUTIÉRREZ La borsa espanyola viu un any negre, ja que és la que més cau des del gener entre les grans europees

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain