En Bri­an i la Da­na Aques­ta pa­re­lla de Wis­con­sin li dona su­port, però no so­pa­ri­en amb ell

Tre­ba­lla­do­ra au­tò­no­ma, re­par­teix pa­quets amb el seu cot­xe per a Ama­zon

La Vanguardia (Català) - Diners - - Diners 5 -

Fa qua­tre anys, quan van veu­re apa­rèi­xer Do­nald Trump van des­con­fi­ar. “Ha­via es­tat un de­mò­cra­ta to­ta la se­va vi­da i de sob­te es va pre­sen­tar com a re­pu­bli­cà; no es­ta­va se­gur de què fa­ria”, con­fes­sa en Bri­an, un agent de po­li­cia de Ke­nos­ha (Wis­con­sin). “Però en­tre ell i Hi­llary Clin­ton no hi ha­via cap dub­te”, apun­ta la se­va dona, la Da­na. No sem­pre par­ti­ci­pen en les elec­ci­ons, però fa qua­tre anys van do­nar el seu vot al no­va­ior­quès i no se n’han pe­ne­dit. Aquest any hi tor­na­ran.

“L’eco­no­mia és molt mi­llor. Els nos­tres fons de ju­bi­la­ció han pu­jat. Tot­hom, rics o po­bres, han tin­gut una bai­xa­da d’im­pos­tos...”, ex­pli­ca en Bri­an, atret pel per­fil em­pre­sa­ri­al del pre­si­dent. “No vo­lem pa­gar gai­res im­pos­tos, nos­al­tres cre­iem en un go­vern pe­tit. Si pa­gues im­pos­tos, vols veu­re un re­torn i du­rant tots els anys que ens els van apu­jar no vam re­bre res”, co­men­ta en al·lu­sió a l’era Oba­ma i la cri­si fi­nan­ce­ra del 2008.

Els de­mò­cra­tes se n’han anat mas­sa a l’es­quer­ra, opi­nen. “Fins i tot Hi­llary Clin­ton era una mo­de­ra­da com­pa­ra­da amb ai­xò d’ara. Si­guem se­ri­o­sos, Joe Bi­den no se­rà pre­si­dent, d’al­tres go­ver­na­ran per ell”, apun­ta la dona, con­trà­ria a pos­si­bles re­for­mes per am­pli­ar el pa­per de l’Es­tat, com per exem­ple am­pli­ar l’as­se­gu­ran­ça sa­ni­tà­ria pú­bli­ca.

“No ens agra­da Trump, però ens agra­den les se­ves po­lí­ti­ques; no s’equi­vo­qui: no ens agra­da­ria so­par amb ell, però ens agra­da el que fa”, acla­reix dis­gus­tat per les for­mes del pre­si­dent en Bri­an, que es­ta­va de ser­vei du­rant els al­da­rulls ra­ci­als que aquest es­tiu van por­tar Ke­nos­ha als ti­tu­lars d’ar­reu del món quan, en­mig del ca­os, un jo­ve de 17 anys va ma­tar un ma­ni­fes­tant de Black Li­ves Mat­ter. Per ell, un al­tre fac­tor clau per no vo­tar Bi­den és que els de­mò­cra­tes vo­len re­ta­llar els fons a la po­li­cia per de­di­car-los a ser­veis so­ci­als.

Són molts els sim­pa­tit­zants de Trump, in­clo­ent-hi la clas­se tre­ba­lla­do­ra, que ad­du­ei­xen com a ar­gu­ment els guanys que han fet a la bor­sa al llarg dels úl­tims anys, es­pe­ci­al­ment els em­ple­ats que te­nen els fa­mo­sos plans 401k de ju­bi­la­ció. “Abans de Trump, les bor­ses es­ta­ven atu­ra­des, i els nos­tres di­ners no fe­ien res. Va ar­ri­bar ell i els mer­cats es van po­sar pels nú­vols. Trump ha fet molt per nos­al­tres”, afir­ma Jen­ni­fer Big­gers­taff, tre­ba­lla­do­ra au­tò­no­ma, pro­pi­e­tà­ria d’una pe­ti­ta guar­de­ria a Batt­le Cre­ek (Mic­hi­gan).

“Com a tre­ba­lla­dor, Trump ha su­perat to­tes les me­ves ex­pec­ta­ti­ves. abans de la pan­dè­mia l’atur era més baix que mai. No hi ha ha­gut mai tants ne­gres i lla­tins tre­ba­llant com ara. Tot ana­va com una se­da fins que va ar­ri­bar la pan­dè­mia”, re­su­meix el seu ma­rit, en Joe. Fa­bri­ca por­tes i grans es­truc­tu­res me­tàl·li­ques i, mal­grat la Co­vid, li va bé. Mol­tes em­pre­ses i fa­mí­li­es es­tan apro­fi­tant per fer re­for­mes. Amb qui es­tan en­fa­dats és amb la se­va go­ver­na­do­ra per les me­su­res de tan­ca­ment con­tra la Co­vid-19. Els agra­da que Trump “di­gui les co­ses com són”. Pro­ba­ble­ment ells sí que so­pa­ri­en amb Trump. can­di­dats, però en aques­tes elec­ci­ons no té cap dub­te.

La pan­dè­mia va sor­pren­dre aques­ta ame­ri­ca­na fent els trà­mits per con­va­li­dar el seu tí­tol d’as­sis­tent de per­ru­que­ria, acon­se­guit anys en­re­re al veí es­tat de De­lawa­re (els EUA es­tan menys har­mo­nit­zats del que so­vint es pen­sa des d’Eu­ro­pa). Ara els ha apar­cat i ha as­su­mit que la se­va fei­na com a au­tò­no­ma per a Ama­zon Flex se­rà du­rant un temps la se­va úni­ca ocu­pa­ció.

“Ca­da dia sur­to amb el cot­xe a re­par­tir pa­quets. La part bo­na és que ho puc fer quan vull. La me­va fi­lla tor­na a anar a l’es­co­la ara, però des del març era a ca­sa. Jo em que­da­va amb ella i, quan el meu ma­rit tor­na­va de tre­ba­llar, mar­xa­va jo”. La pa­ga “no es­tà mala­ment”, diu, però la com­pa­nyia “no as­su­meix ris­cos ni et dona cap be­ne­fi­ci so­ci­al”.

El ve­hi­cle el po­sa ella. I quan l’any pas­sat va tenir un ac­ci­dent, tot i que l’em­pre­sa li pa­ga l’as­se­gu­ran­ça del cot­xe, ella va as­su­mir els pri­mers mil dò­lars. Té l’as­se­gu­ran­ça mè­di­ca grà­ci­es a la fei­na del seu ma­rit, in­for­mà­tic. Ca­da any els surt més car, ad­met. “Oba­ma no va po­der fer el que vo­lia, i el que van apro­var és molt di­fe­rent del que vo­lia fer”, opi­na aques­ta tre­ba­lla­do­ra, que té més con­fi­an­ça que Bi­den ar­re­gli aquest te­ma i no pas Trump. Ara, ex­pli­ca, es­tan es­tal­vi­ant per tras­lla­dar-se a De­lawa­re, com fa anys els Bi­den. “Hi ha més opor­tu­ni­tats i els preus de l’ha­bi­tat­ge són més bons”. Però pri­mer hau­ran de ven­dre la ca­sa.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.