La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Església d’Orient
L’Església ortodoxa russa rebutja la independència concedida a la ucraïnesa
Els bisbes russos consideren que Bartomeu I, patriarca de Constantinoble, ha llançat un “atac provocatiu” contra el seu territori canònic reconeixent la independència de l’Església d’Ucraïna, i oficialitzen a Minsk la ruptura amb l’Església ortodoxa grega.
Si un turista rus visita la catedral patriarcal de Sant Jordi a Istanbul o les esglésies del mont Athos a Grècia i se li ocorre parlar amb Déu en aquests llocs no serà considerat un ortodox obedient. Així els hi van recordar ahir als seus més de 150 milions de fidels els líders de l’Església ortodoxa russa, que dilluns va decidir tallar relacions amb el patriarcat de Constantinoble després que aquest reconegués l’Església ortodoxa d’Ucraïna com a independent de la russa.
La ruptura es va oficialitzar després d’una reunió del sant sínode de l’Església ortodoxa russa, fa dos dies a Minsk (Bielorússia). Els bisbes russos consideren que BartomeuI ha llançat un “provocatiu atac” contra el seu territori canònic.
Es referien a la decisió que va adoptar l’11 d’octubre el patriarcat de Constantinoble, amb seu a Istanbul. Considerat el centre espiritual del món ortodox, va declarar “il·legal” l’adhesió dels fidels ucraïnesos al patriarcat de Moscou el 1686 i va donar el vistiplau al procés d’autocefàlia o independència de l’Església ortodoxa d’Ucraïna. A més, va aixecar l’excomunió als caps de dues esglésies ortodoxes fins ara no reconegudes d’Ucraïna: a Filaret, de l’Església ortodoxa del patriarcat de Kíev; i a Makari, de l’Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa.
Per al metropolita de Volokolamsk, Hilarion Alfeiev, responsable de les relacions exteriors de l’Església ortodoxa russa, cap d’aquestes decisions no s’ajusta al dret eclesiàstic. Ell va ser l’encarregat d’anunciar a Minsk una ruptura que ja es comença a comparar amb el Cisma d’Orient de 1054.
La ruptura de la “comunió eucarística” entre Moscou i Constantinoble suposa que ni els sacerdots ni els fidels dels dos patriarcats no podran celebrar junts la comunió. Moscou deixa de considerar sagrats els temples del patriarcat de Constantinoble. “Si no se segueixen aquestes prohibicions, per al clergat es preveuen sancions i per als laics, penediment en confessió per desobediència a l’Església”, va recordar Igor Iakimtxuk, secretari de Relacions Exteriors.
A més de la catedral de Sant Jordi d’Istanbul o els temples del mont Athos, els fidels a Moscou no han de resar als temples ortodoxos d’Adàlia (Turquia) i els de les illes gregues de Creta, Rodes i el Dodecanès, al sud-est del mar Egeu, tots en territori canònic del patriarcat de Constantinoble.
La ruptura podria arribar al centre del cristianisme. Si el patriarcat de Jerusalem pren partit per Constantinoble, Moscou podria deixar de participar en els serveis religiosos al Sant Sepulcre, que custodien diverses confessions.
El president d’Ucraïna, Petró Poroixenko, va lamentar la decisió de Moscou i va considerar que l’Església ortodoxa russa “s’ha col·locat al camí de l’autoaïllament”. Va ser precisament Poroixenko qui va demanar a Bartomeu I a l’abril la independència de l’Església ortodoxa ucraïnesa al considerar que el Kremlin utilitza les seves connexions amb el patriarcat de Moscou per als seus objectius polítics contra Ucraïna.
La ruptura té lloc en un context d’enfrontament entre Rússia i Ucraïna que va començar el 2014 amb l’annexió de Crimea i va seguir amb la guerra a l’est d’Ucraïna, un conflicte que ha causat més de 10.000 morts.
El trencament podria arribar al centre del cristianisme si el patriarcat de Jerusalem pren partit