May té el suport del Gabinet

Theresa May acudeix a la cimera de Brussel·les amb el suport formal del Gabinet, val més això que res. Aquest va ser el seu objectiu al paralitzar les negociacions del Brexit, i comparèixer a la Cambra dels Comuns per explicar als parlamentaris les raons del punt mort. A falta d’una solució als dilemes, i sense l’aritmètica parlamentària per tirar endavant un compromís, l’objectiu de la primera ministra sempre ha estat –i continua sent– aferrar-se al poder, guanyar temps, veure si la UE cedeix o si cau del cel una solució miraculosa. Una vegada més exhortarà els 27 a renunciar a la demanda d’un estatus especial per a Irlanda del Nord, que li permeti mantenir-se en el mercat únic de béns. Segons May, és com una “reassegurança” específica per a l’Ulster que exigeix Europa, que no es conforma amb l’“assegurança” que tot el Regne Unit continuï en la unió duanera fins a la firma d’un acord comercial. Però fins i tot a això últim, en el supòsit improbable que cedís la UE, s’hi oposa la meitat del Gabinet i bona part del Parlament, que demanden una data límit a la eurodependència. Exigeixen que sigui Londres qui decideixi quan trencar amarres completament i poder firmar els seus propis tractats amb tercers països. Però això no té sentit per a Brussel·les. No seria ni una assegurança ni una reassegurança.