La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dotze milions de vulnerables
El perfil de la pobresa: dona, amb fills, amb estudis mitjans o alts i feina
Nou informe que alerta sobre la realitat social espanyola. La població en risc de pobresa s’ha incrementat l’última dècada. Els missatges sobre la recuperació econòmica obvien una vegada i una altra que molta gent s’ha quedat pel camí, especialment nens i dones, ocults en xifres macroeconòmiques triomfalistes. Segons el VIII informe anual de seguiment de l’indicador Arope a Espanya i les seves comunitats autònomes, elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN), l’any 2017 un total de 12.338.187 persones, un 26,6% de la població, estava en risc de pobresa i exclusió social.
Com pot ser que s’oculti sistemàticament aquesta realitat? Perquè en l’imaginari popular es continua entenent la pobresa exclusivament com a misèria. I, tot i això, el perfil ha canviat. Les persones que amb prou feines sobreviuen en condicions dignes a Espanya són majoritàriament dones, amb un nivell educatiu mitjà o superior (més d’1,7 milions són graduats superiors o llicenciats), amb fills i amb feina (33%). Aquesta és la nova cara de la pobresa.
És el cas d’Inmaculada González, de 54 anys, llicenciada en Periodisme, soltera i sense fills. Després de molts anys de feina, en fa cinc es va quedar a l’atur davant la necessitat de cuidar la seva mare, vídua amb una pensió reduïda i a qui el servei de dependència andalús no oferia l’assistència requerida. Després de morir la seva mare, la Inmaculada no ha trobat feina, tret d’alguns moments puntuals en l’hostaleria i amb salaris vergonyosos. Ara sobreviu amb una mica més de 400 euros mentre resa perquè l’Administració prolongui l’ajuda. “No sé què en serà, de la meva vida”, diu resignada.
L’informe de l’EAPN deixa clar que Espanya és un dels països de la UE amb més població vulnerable, una situació que ja existia abans de la crisi i que va créixer
Més d’1,7 milions de persones amb estudis superiors no poden arribar a final de mes Hi ha 6,4 milions de dones i 5,9 milions d’homes en risc d’exclusió
d’una manera alarmant durant aquell període. Aquesta realitat, tot i això, no ha disminuït en els anys de millora econòmica, o no al mateix ritme a què va créixer. L’indicador Arope, la taxa de risc de pobresa i exclusió social establerta per la UE, no només considera el nivell de renda, sinó que l’amplia incloent-hi la taxa de risc de pobresa després de transferències socials, la manca de material greu de béns i el percentatge de cases que presenten una intensitat laboral molt baixa. I, malgrat que disminueix 1,3 punts percentuals el 2017 respecte a l’any anterior (cosa que suposa unes 600.000 persones menys), el fet és que queda lluny dels prop d’onze milions de persones que estaven en aquesta situació el 2008.
Més persones en risc d’exclusió que el 2008 allunyen Espanya d’aquell compromís que va adquirir el 2010 de “reduir entre 1.400.000 i 1.500.000 (en el període 2009-2019) el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social”. Malgrat l’evident millora de la taxa Arope, que s’ha reduït en 2,6 punts percentuals els últims tres anys, encara falten 1,9 punts més per arribar a la situació de partida (2009). En termes absoluts, significa reduir en 2,3 milions el nombre de persones en risc de pobresa els pròxims dos anys.
Malgrat que les dades milloren de manera global, l’anàlisi posa de manifest que l’empobriment té cara de dona i, per extensió, de nens. La taxa Arope femenina és d’un 27,1% i, per primera vegada des del 2011, torna a ser superior a la masculina. El 2017 ja hi havia 6,4 milions de dones, davant 5,9 milions d’homes en risc de pobresa i exclusió social; és a dir, mig milió més de dones afectades.
En gran part, aquesta bretxa de gènere s’explica perquè són majoria les que s’encarreguen del seu fill en solitari (un 83% de les famílies monoparentals). La taxa de pobresa en aquest tipus de cases dobla la del total de la po- blació: 47,9% el 2017.
També s’explica perquè les dones tenen pitjors pensions a conseqüència d’anys de feina en situacions més precàries, però pagades, o bé sense treballar, dedicades en exclusiva a cuidar la família.
L’informe destaca l’enorme diferència amb què el risc de pobresa i exclusió afecta les persones segons l’edat, amb distàncies en alguns casos superiors als 18 punts percentuals, i els nens i els joves són els més afectats. Així, la població jove de 16 a 29 anys té la taxa de pobresa i exclusió social més alta, amb un 34,8%, i la més baixa correspon a les persones grans (16,4%). Per a la població menor de 16 anys aquesta taxa és d’un 31%. Dit d’una altra manera, gairebé un de cada tres nens i nenes menors de 16 anys està en risc de pobresa, un fet que hauria d’avergonyir els responsables polítics en particular i la societat en general, ja que, tal com apunten els experts, la pobresa en la infantesa hipoteca clarament el desenvolupament d’aquests nens. La pobresa s’hereta.
L’informe de l’EAPN revela que ni tenir feina ni tenir estudis superiors deslliura del risc d’exclusió. De tota manera, és veritat que, com més nivell de formació es té, més baixes són les possibilitats d’estar en una situació vulnerable: actualment un 13,8% de la població pobra –1,7 milions– té educació superior. Aquest grup torna a augmentar de mida en detriment de la població amb estudis baixos, que es redueix. “La sortida de la crisi està elevant el perfil educatiu de les persones pobres, i aquesta qüestió es reflecteix molt clarament quan es comparen els estudis de la població pobra els anys 2008 i 2017”, assenyalen els autors. El grup de persones amb nivell educatiu mitjà o alt va passar de ser el 30% de la població pobra de més de 15 anys al 35,8%, mentre que la suma dels dos nivells educatius baixos es va reduir des d’un 70% fins a un 64,2%.
Un de cada tres nens de menys de 16 anys viu en una família amb problemes greus La població d’entre 16 i 29 anys té la taxa de pobresa més alta, amb un 34,8%