La Vanguardia (Català)

Mercats i independèn­cia

- Josep Oliver Alonso

Ara que la tensió s’ha reduït una mica, és potser hora de començar a avaluar alguns efectes del procés independen­tista. Voldria cridar l’atenció sobre l’aparent solidesa de la prima de risc, un element destacat, tant a Madrid com a Barcelona, com a senyal que el que ha estat passant a Catalunya no té efectes econòmics realment seriosos. De fet, aquesta setmana ha tornat a l’entorn dels 116 punts bàsics (diferència entre el 0,4% del bo alemany a 10 anys i l’1,6% espanyol) encara que des del setembre els valors mitjans han estat continguts, a banda del màxim de 136 punts del 4 d’octubre.

Es tracta d’una mitjana no gaire diferent de l’observada els vuit primers mesos de l’any (120 punts), i similar o inferior a la de moments d’alta tensió europea, com el referèndum italià del desembre del 2016 (114 punts), les eleccions holandeses del març (133 punts) o la segona volta de les franceses del maig (118 punts). En conjunt, uns registres molt més reduïts que els més de 500 punts de l’estiu del 2012, en plena crisi de l’euro.

Què cal concloure? Que la situació catalana no generava risc als mercats? No us ho cregueu. En la caiguda dels tipus d’interès a llarg termini a Espanya i en el seu mantenimen­t els últims dos anys i mig el BCE ha tingut un paper més que estel·lar: des del març del 2015 ha estat actuant massivamen­t als mercats, amb molt elevades adquisicio­ns de deute, per impulsar la recuperaci­ó i combatre els riscos de deflació. Per a Espanya significa que els prop de 40.000 milions adquirits pel BCE fins al 2015 hauran assolit els 250.000 milions el desembre del 2017. És a dir, prop d’un 25% del deute de les administra­cions públiques. No hi ha cap altre moment en la història moderna en què el banc central hagi efectuat tantes compres. I això continuarà fins al setembre del 2018 com a mínim, amb noves adquisicio­ns de 3.000 milions al mes addicional­s.

Per això, i si no hi ha canvis en la política de Draghi, el proper setembre s’acumularan en el balanç del BCE prop de 300.000 milions de deute espanyol, bàsicament públic. I això no és tot: Draghi també ha anunciat que, a partir del 2018, els ingressos per amortitzac­ions es reinvertir­an, de manera que l’estoc de passius espanyols en mans del BCE no disminuirà fins a entrada la pròxima dècada. Així doncs, només faltaria que la prima de risc s’enfilés. Perquè els preus del deute espanyol estan avui intervingu­ts.

Risc per la situació catalana? No ho anticipen els mercats? O és l’actuació del BCE la que ho amaga? El que ha passat aquests dos últims mesos s’assembla més a la supressió dels símptomes de la febre que a la cura de la malaltia. El risc està aquí, amagat. Per això, no us deixeu confondre i que la calma actual no us encegui l’enteniment.

Malgrat la contenció dels darrers dos mesos, el risc segueix aquí, amagat

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain