Solucions Valverde
El tècnic ha creat un ecosistema de normalitat en un entorn de conflictes
El tècnic del Barcelona ha creat un ecosistema de normalitat en un entorn de conflictes dins de l’equip. D’ell se subratlla que no es posa mai nerviós, aplica el sentit comú a tot i fa les coses fàcils perquè surtin bé en un grup que vol guanyar-ho tot.
Amb uns quants Valverdes a la política estaria tot solucionat, expliquen a les cuines del FC Barcelona. I no, no ho diuen de broma. Quan ja han transcorregut gairebé sis mesos des de la seva presentació, a la junta directiva encara continua sorprenent la capacitat de l’entrenador per fer front als conflictes en una època de crisis permanents que ataquen l’entitat des de múltiples fronts. “No es posa mai nerviós, aplica el sentit comú a tot i fa les coses fàcils perquè surtin bé”. Quan el barcelonisme presagiava una hecatombe després de l’escabrós comiat de Neymar seguit del rotund fracàs a la Supercopa contra el Reial Madrid, del despatx de l’entrenador no
EL MÈTODE “No es posa mai nerviós, aplica el sentit comú a tot i fa les coses fàcils perquè surtin bé”
EL TARANNÀ Sota una aparença de fragilitat s’amaga un entrenador amb una gran personalitat
en va sortir cap espurna, sinó tranquil·litat i molt diàleg amb els jugadors.
“Si no hi vol ser, ja en vindrà un altre”. Amb aquesta naturalitat i normalitat va reaccionar Valverde a l’adeu de Neymar que implicava el desmantellament del trident en què el Barça havia fonamentat els èxits de les últimes temporades. Els moviments del Barça al mercat van resultar bastant matussers, però l’entrenador no va afegir pressió a la secretaria tècnica. Robert Fernández i Valverde mantenen relació des que van coincidir com a jugadors al Camp Nou, un factor que va tenir la seva importància a l’hora de triar el successor de Luis Enrique. Robert sap que sota una aparença de fragilitat s’amaga un entrenador amb una gran personalitat. Ja era així a la seva etapa com a jugador. La seva imatge, que de vegades aparenta dispersió, no es correspon amb la realitat.
“Ell parla molt clar als jugadors, amb això no t’equivoques”, afirmen als voltants del vestidor. Després de la derrota al Bernabeu el segon partit de la temporada, Valverde va quedar francament tocat, però va relativitzar
la situació i va defugir el drama. “Al món del futbol tot són proves. Aquí entres a la corda fluixa en tres dies. Per això em somric”, va dir a la sala de premsa del Bernabeu. “El que cal és guanyar –va prosseguir–. La lectura sempre es fa en funció del resultat. No tenim objeccions a reconèixer els mèrits del rival, els felicitem, però això acaba de començar i l’any és llarg”. Des d’aleshores, l’equip ho ha guanyat tot excepte els partits empatats al camp de l’Atlètic i de l’Olympiacos.
Va guanyar fins i tot el partit a porta tancada de l’1 d’octubre al Camp Nou. Va ser una de les jornades de més tensió que es recorden a la junta directiva. Mentre se succeïen les imatges dels atacs policials als col·legis electorals, el club havia de donar una resposta tenint en compte nombrosos interlocutors. Josep Maria Bartomeu va decidir que es jugués a porta tancada, cosa que li va costar la dimissió del vicepresident Carles Vilarrubí i el directiu Jordi Monés. Valverde, que va ser a les converses del vestidor, es va sotmetre des del principi a la decisió del club. “En cap moment no va pressionar per imposar jugar per collons”, expliquen. És un expert a simplificar els problemes i alleujar tensions. Només cal veure una conferència de Valverde i una altra de Luis Enrique per veure el que hi ha més enllà de les càmeres. Entre els mandataris del club habitualment es fa aquesta comparació per ressaltar la gestió de Valverde. Sempre produeix efectes pal·liatius, cosa que té un valor incalculable en una entitat que viu a sobre d’un volcà.
Arda Turan està descartat. Molts futbolistes en la seva situació han posat el crit al cel assenyalant l’entrenador com a culpable de totes les seves desgràcies. El turc, no. Perquè Valverde l’hi va dir en persona, amb arguments, sense intermediaris ni traductors. “Em va sorprendre per a bé”, ha elogiat Luis Suárez. “(Valverde) és molt tranquil, amb una sinceritat quan parla amb tu que et transmet tranquil·litat, i no es posa mai nerviós. Crec que és clar que tots els jugadors tenen la seva confiança i els dona oportunitats. No té cap problema amb cap i ho ha demostrat. És admirable. Tant ell com el cos tècnic sempre miren coses per millorar”.
Des del primer dia, l’entrenador es va disposar a modificar una rutina metodològica de tota la vida. Valverde i el preparador físic, José Antonio Pozanco, van arribar al Camp Nou amb el costum de programar a la tarda els entrenaments previs als partits. Es tracta d’un mètode motivat: d’aquesta manera els jugadors no estan tant de temps fora del contacte amb la pilota entre els últims exercicis i el partit. Així, l’entrenament de la vigília a la tarda s’ha produït estat en els 19 partits preparats, però l’entrenador no va imposar aquest calendari als futbolistes. Va exposar les seves raons només arribar al vestidor, va sotmetre el tema a l’opinió dels jugadors i aquests s’hi van mostrar d’acord.
Els resultats de l’equip són extraordinaris. Valverde ha buscat més números que joc per estabilitzar el rumb d’una temporada que va començar torta fins a la desesperació. La junta respira. Ni el més optimista dels directius podia imaginar un lideratge tan sòlid a la Lliga a hores d’ara. L’espectacle pot esperar. I tan important com els resultats, que compten, és el clima d’equilibri que es respira malgrat el context d’anormalitat.
El braç conciliador de Valverde és allargat i la seva flexibilitat, prodigiosa, però sosté amb fermesa el timó d’un Barcelona que navega amb objectius clars en un oceà agitat. “Allà rau gran part del misteri que un equip funcioni o no. Que el grup vegi que tu els ajudaràs a ser millors. En el mateix moment en què entres al vestidor ja t’estan examinant i valorant”, va raonar el tècnic en una de les seves comptades entrevistes. Sense temps ni recursos per preparar-lo, va suspendre el primer examen, però la progressió des d’aquella Supercopa està sent òptima. Tranquil·lament.