El CNI admet que va temptejar com a confident l’imam de Ripoll
Els serveis secrets van contactar amb el cap de la cèl·lula a la presó
Tal dia com ahir, de fa només tres mesos, un grup de joves terroristes liderats per l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, va sembrar d’horror, dolor i mort Barcelona i Cambrils. Arran dels atemptats van morir 24 persones, vuit de les quals els mateixos gihadistes. Precisament ahir, coincidint amb aquest aniversari, el CNI va confirmar el que alguns sospitaven: els serveis d’intel·ligència espanyols van contactar amb el religiós durant la seva estada a la presó de Castelló, on va estar ingressat amb una condemna pertràfic de drogues entre el 2010 i el 2014. El que no expliquen és si l’imam va acceptar l’oferta i va treballar a les ordres del CNI.
Abdelbaki es Satty no ho pot explicar perquè va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar, quan tres integrants de la cèl·lula acabaven de fabricar els explosius amb què pretenien provocar una gran matança als peus d’un gran monument de Barcelona. Ok Diario va ser el mitjà que dijous va avançar la vinculació de l’imam amb el CNI. Un portaveu dels serveis secrets va apuntar ahir que ells no van ser els únics que van temptejar el religiós: “També ho van fer la resta de forces de seguretat de l’Estat”, en referència a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional. En qualsevol cas, els responsables dels serveis d’intel·ligència van insistir que no tenen res a amagar en relació amb els seus contactes amb Abdelbaki es Satty, que van tenir lloc en el marc de la lluita antiterrorista i que, si algun estament judicial els demana que detallin aquesta relació, ho faran. O acudiran a la comissió de Secrets Oficials del Congrés, si els hi demanen.
En qualsevol cas, treballar amb confidents no és cap delicte. Totes les policies i serveis secrets disposen de protocols que regulen la relació amb aquests informadors. I si, com sembla, Abdelbaki es Satty va treballar per al CNI, o va poder fer-ho també per a la Policia o la Guàrdia Civil, tampoc no tenien l’obligació d’explicar-ho, tret que durant la instrucció que dirigeix el jutge de l’Audiència Nacional, Ferran Andreu, aquest ho hagués sol·licitat. Que se sàpiga, als Mossos d’Esquadra, almenys, no els hi han preguntat. I no hi ha oberta cap peça separada al jutjat que tracti sobre aquesta qüestió. Sí que hi ha, per part del jutge, un interès especial a reproduir tots els moviments de l’imam. La seva vida sencera. La investigació dels atemptats la van començar els Mossos, però després de l’evidència de les connexions internacionals de la cèl·lula, el jutge Andreu va crear un grup en què treballen de manera coordinada Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. L’última reunió es va mantenir la setmana passada, i les actuacions són secretes.
Han passat tres mesos dels atemptats, però ja en les primeres setmanes, fins i tot en les primeres hores, van aparèixer veus oficials que qüestionaven com era possible que un grup d’adolescents de Ripoll haguessin preparat uns atemptats sense que els serveis d’informació dels Mossos ho haguessin detectat. Durant aquells dies complicats, la policia de la Generalitat es va defensar públicament de les acusacions més greus. Van negar que l’imam hagués estat confident dels Mossos, com també es va insinuar, van insistir que desconeixien els seus antecedents per tràfic de drogues o que hagués estat investigat en una causa per terrorisme. També van negar que la CIA, de manera oficial, els hagués advertit, mesos abans, del que passaria el 17 d’agost a la Rambla.
Durant aquells dies es va revelar la trajectòria judicial i penal de l’imam. Va néixer al Rif, va intentar introduir 121 quilos d’haixix a Espanya, el seu nom va aparèixer a l’agenda de telèfons d’un dels detinguts pels atemptats de l’11-M, se li va punxar el telèfon en el marc de l’operació Chacal per terrorisme i, quan es va oferir com a imam a Bèlgica, el 2015, un policia va sospitar i va preguntar-li a un mosso si sabia alguna cosa del religiós. L’agent català va respondre la veritat: que no els constava res. La resta, en aquests tres mesos, no han reconegut mai oficialment que el coneixien. Fins que ahir ho fes el CNI.
La investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils es manté secreta a l’Audiència Nacional