La Vanguardia (Català)

Lliçons d’alcaldia

L’estrena al TNC de ‘Parlàvem d’un somni’ es converteix en una classe magistral d’un Maragall visionari

- Maricel Chavarría

“Quin moment! Quina concentrac­ió de simbolisme­s!”, diu Ada Colau a l’estrena de Parlàvem d’un somni. Se la veu una mica sobrepassa­da. És dijous al TNC. A escena, aquesta xerrada entre Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany que ha versionat i escenifica­t Jordi Coca a partir de les converses que el 1983 van sostenir el llavors alcalde de la ciutat i la seva regidora de Cultura, i que van ser publicades a Diàlegs a

Barcelona.

Com era de preveure, la vetllada acabarà constituin­t un màster d’alcaldia. Lliçons d’un batlle visionari que tenia llavors els pocs més de quaranta que té ara Colau, i un gran bagatge i vast coneixemen­t de la seva ciutat. I, bé, la determinac­ió per portar el complex projecte de progrés que tenia entre mans.

“Tindrem problemes amb els de fora i amb els de dins”, li adverteix la seva amiga intel·lectual. Però res no l’aturarà i el resultat serà la Barcelona olímpica.

Xavier Albertí, director del TNC i artífex del projecte, dona la benvinguda a Colau; també va a trobar-la Diana Garrigosa, que ha baixat del taxi amb Pasqual Maragall, tot i que el president es reserva fins a l’últim minut per entrar a la sala Tallers. “No, no aplaudiu”, demana la seva dona a un públic emocionat.

Una vetllada amb testimonis d’aquella altra època. Colau, a la fila 5, amb Xavier Trias unes butaques enllà; Ernest i Pasqual Maragall a l’altra banda, i com a prohoms d’aquell temps, el filòsof Rubert de Ventós i l’economista Bricall.

“No fa gaire Josep Maria Bricall em deia que Catalunya, sense Barcelona, seria com l’Alt Adiggio del nord d’Itàlia, al Tirol, una mena de curiositat respectabl­e”, diu Capmany en escena. El diàleg actoral entre Güell i Intente –que resol amb dignitat el compromès paper de Maragall–, sona de vegades forçat. Monòlegs que tan bon punt aborden el cronista Ramon Muntaner del segle XIV o fan referència al Cambó que va muntar l’àtic amb jardí en una Via Laietana “que s’obria per a gent important...”.

Coca s’ho fa venir per relatar una història política i social de la ciutat. I posa en boca dels personatge­s textos que difícilmen­t haurien estat embastats així en la vida real. Intervenci­ons a cops necessàrie­s, com la defensa de Maragall d’una Barcelona metropolit­ana, en què no hi posa tant d’èmfasi l’equip d’Ada Colau. O com el fet que a Pujol “no li va interessar mai un país de ciutats fortes”. Textos, en fi, que busquen respostes a preguntes del present... l’encaix de Catalunya a Espanya.

“L’avi Maragall fa una proposta a Espanya des de Barcelona. Diu: entén els teus fills, acosta’t al mar, mira el que som realment...”. “Però era una altra Barcelona...”, li respon la regidora a l’alcalde abans de recitar uns versos de Joan Maragall: “Quan jo era petit / vivia arraulit / en un carrer negre. / El mur era humit, però el sol hi era alegre”. I Pasqual, l’autèntic, s’anticipa en veu alta des de la platea amb la seva prodigiosa memòria de poemes i cançons.

A mitja funció marxa. Però la seva lliçó brilla i il·lumina la platea a les fosques fins que cau el teló. A Colau se li gira feina.

 ?? DAVID RUANO / TNC ?? Òscar Intente i Anna Güell com a Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany a la sala Tallers del TNC
DAVID RUANO / TNC Òscar Intente i Anna Güell com a Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany a la sala Tallers del TNC
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain