Cassiers escenifica l’Europa ambigua davant els refugiats
El director flamenc porta ‘Grensgevald’ al Temporada Alta
Després de la solució final nazi, la crisi dels refugiats. El director flamenc Guy Cassiers va presentar l’any passat al festival Temporada Alta Les benignes, una fascinant adaptació de la immensa novel·la de Jonathan Littell sobre l’horror nazi. I avui Cassiers (Anvers, 1960) torna al Teatre Municipal de Girona amb Grensgeval (El cas de la frontera) per posar en escena –amb cinc actors, 16 ballarins, imatges del Bosch i pantalles que mostren la saturació d’informació actual– un altre tema feridor i que continua sense solució: la crisi dels refugiats. I, sobretot, l’actitud d’Europa i els europeus davant ella. Dos temes, el de la solució final nazi i el de la crisi dels refugiats actual, units per a Cassiers per una qüestió que el preocupa especialment al seu teatre: el llenguatge, el que van utilitzar els nazis per deshumanitzar els jueus com a paràsits, de manera que el seu extermini ja no va resultar tan difícil, i el que s’utilitza avui amb els refugiats, amb termes com tsunami.
Grensgeval, una peça molt física, es basa, explica Cassiers, en textos sobre la tragèdia dels refugiats que la Nobel de Literatura Elfriede Jelinek escriu des de fa tres anys en un blog. Jelinek, explica el director flamenc, utilitza el tradicional cor de la tragèdia grega, que fa contínuament en aquest cas “comentaris a la situació política i social d’avui, donant punts de vista sobre les notícies que un veu cada dia a la nit, sigui una fotografia o una història narrada per un refugiat”. Històries que Jelinek absorbeix de les notícies i tradueix a la veu que, segons la seva opinió, utilitza ara Europa amb el tema. Un llenguatge que reforça l’ambigüitat del nostre comportament cap als refugiats, unes paraules que ens ajuden a protegir-nos i no haver d’abordar la situació.
Grensgeval està dividida, explica Cassiers, en tres parts: “La primera mostra la situació als vaixells dels emigrants. Els europeus en parlen des de molt lluny com si fossin déus que reflexionen sobre el tema, freds, sense identificar-s’hi realment. La segona part mostra la confrontació quan els refugiats arriben a Europa i els europeus han de compartir l’espai. La tercera part és l’aïllament que hi ha quan els refugiats són col·locats en un lloc concret mentre esperen i pensen què els passarà, si podran quedar-se o seran tornats”.
Tres moments en què actors i ballarins mantenen una relació diferent: “Inicialment els actors tenen el control de la situació i els ballarins estan molt limitats a les seves accions. Després, a la trobada, les disciplines exploten, és un xoc per a tothom i les eines que utilitzaven es perden. Al final, en l’aïllament, la identitat es perd, ja no veiem diferència entre actors, ballarins i elements visuals”.
Però el tema principal, remarca Cassiers, “és la força del llenguatge i el llenguatge de la força”. “Al meu teatre el llenguatge és un element important per ajudar a imaginar un tema i Elfriede Jelinek escriu fa tres anys el blog justament perquè veu que en els mitjans i en la política el tema dels refugiats no és explicat correctament. A Bèlgica per exemple hi ha polítics que parlen dels refugiats com d’un tsunami que desconcerta Europa. Si parles d’aquesta manera tan visual, espantes la gent. A Jelinek el preocupa com el llenguatge pot imposar una direcció concreta, com manipula la gent a l’hora d’absorbir la informació. La realitat és manipulada a través del llenguatge,
“A Jelinek el preocupa com el llenguatge manipula la gent a l’hora d’absorbir la informació”
i aquest és un dels grans temes amb què ens confronta”.
Una autora que no només ataca mitjans o polítics, diu Cassiers, sinó que “mostra la responsabilitat individual sobre el tema, ens confronta amb la manera esquizofrènica com ens comportem en una mena de compàs d’espera i amagant-nos a casa nostra pensant que si tanquem la porta no sabem el que passa fora”. A més, per al director, Jelinek posa el continent davant el mirall: “Parlem molt d’Europa des del punt de vista econòmic, en el qual les relacions entre els països estan molt desenvolupades, però culturalment, èticament i moralment res no s’ha desenvolupat. Davant una nova situació, no sabem com reaccionar. Jelinek mostra que si volem un futur per a Europa hem de comunicar-nos i generar un diàleg artístic i ètic per crear una identitat i ser responsables sense perdre la identitat de cada un”, conclou.