La guillotina del 384 bis i el PNB
L’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal gravita des de fa mesos al voltant del conflicte polític de Catalunya. Aquest article diu el següent: “Ferma una ordre de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix càrrec mentre duri la situació de presó”.
Si Turull és processat pel delicte de rebel·lió i torna a entrar a la presó, se li aplicarà l’article 384 bis, i quedarà suspès del càrrec públic que ocupi. Suspès, no inhabilitat: aquesta precisió és molt important. El mateix pot dir-se dels altres dirigents sobiranistes que avui conserven l’acta de diputat i poden ser acusats de rebel·lió en les pròximes hores pel Tribunal Suprem.
El jutge Llarena ha accelerat la instrucció quan ha sabut la candidatura de Turull a la presidència. Al seu torn, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han intentat investir Turull molt ràpidament perquè pogués anar a declarar avui davant el Suprem com a president electe de la Generalitat, amb la consegüent dramatització del conflicte polític. No és el mateix empresonar i suspendre un diputat del Parlament de Catalunya que carregarse el president in pectore de la Generalitat.
La frenètica partida d’escacs entre el jutge Llarena i els sobiranistes principals l’ha desbaratada la CUP negant-se a facilitar l’elecció de Turull en el primer escrutini, amb el vot afirmatiu dels seus quatre diputats. Els fraticelli ja no estan en condicions de seguir l’estratègia ondulant de David Fernàndez i Quim Arrufat en la legislatura 20122015. La CUP va perdre més de la meitat dels diputats en les eleccions del mes de desembre passat, les seves bases estan tenses i Turull no deixa de ser un home de l’aparell de la vella Convergència. Després d’haver pronunciat davant el Parlament un discurs de notori biaix autonomista, Turull compareixerà avui davant del jutge com a candidat
L’article que pot suspendre Turull, si és empresonat, va ser recorregut pel PNB als anys vuitanta
en dificultats. Si Llarena ordena que entri a la presó, demà no podrà ser present en la segona votació, encara que el processament no sigui ferm i l’article 384 tardi uns quants dies a activar-se.
La guillotina del 384 bis podria ser objecte de forta controvèrsia. Aquest article forma part de la legislació antiterrorista dels anys vuitanta. El 384 bis va ser recorregut pel Partit Nacionalista Basc i Convergència i Unió davant el Tribunal Constitucional, i aquest va interpretar (sentència 199/87) que “per definició, la rebel·lió es fa per part d’un grup que té el propòsit de l’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional”.
El PNB té moltes ganes d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2018, però la guillotina del 384 bis podria incrementar la seva incomoditat. La decisió que adopti avui el jutge Llarena és fonamental. Llarena s’ha convertit en el gran guionista de la política espanyola.