Com l’aviram que penjava a les parades
Jordi Basté ho tenia clar quan va començar a rumiar en la seva segona novel·la a quatre mans amb Marc Artigau: volia fer un homenatge als mercats. I per fer-ho, com que es tractava de continuar la sèrie del detectiu Albert Martínez que van encetar l’any passat amb Un home cau, no se li va acudir res més que, tal com ell recordava de petit d’anar a comprar a la Boqueria amb la seva àvia, penjar la víctima d’un ganxo com penjaven els ànecs i els pollastres de la seva infantesa. Així comença la nova aventura del detectiu gastrònom, Els coloms de la Boqueria (Rosa dels Vents), que, a diferència del Carvalho de Vázquez Montalbán, “no cuina, li agrada menjar als restaurants”, aclareix el radiofonista de RAC1.
La feina la tenen ben repartida: a partir d’una planificació del 70% o el 80% de la trama, Basté escriu el primer capítol i Artigau el segon, i així van fent, polint, discutint i redreçant la narració conforme avança. “Ara he entès allò que em va dir Rafel Nadal, que el personatge creix a mesura que vas escrivint”, diu el periodista, que s’encarrega de la part del detectiu narrador. Per la seva banda, el dramaturg escriu els capítols de la Mònica, una noia que vol ser actriu i que fa marrada en la seva carrera professional.
Quan els faig notar que la contraprotagonista es diu com la rival de Basté a les ones matinals, tots dos queden parats perquè no ho havien pensat; el periodista escriu immediatament un missatge d’aclariment, mentre que Artigau n’assumeix tota la responsabilitat. El coautor coneix bé el món del teatre i aprofundeix en les misèries humanes, “que són presents en aquest món, però que són comunes a tots els àmbits”, es defensa.
La morta, la que només començar la novel·la apareix dessagnada penjant d’un ganxo d’una parada de la Boqueria, és una actriu popular, que està fent funció al Romea –a tocar del mercat–. Ahir al matí, els que en la realitat despatxen a la parada Avinova contemplaven tranquils l’enrenou de fotògrafs retratant els autors, i els passavolants que li demanaven una foto a Basté. Ni els dependents ni l’amo, el senyor Capdevila, no sabien encara que el lloc ha estat l’escenari fictici d’un crim, però tampoc es van estranyar gaire: a la Boqueria n’han vist de tots colors.
Malgrat la història de sang i fetge, els autors remarquen que és una novel·la que “parla del valor de l’amistat i dels seus límits”. Basté confessa que és molt difícil tenir amics a partir dels 50 i que li agrada reflexionar sobre els conceptes de solitud i d’independència de l’individu. I afegeix que s’ho passa molt bé escrivint. “Cada dia em passo sis hores parlant i necessito escriure”, se sincera, i diu que s’avé molt amb Artigau “perquè té molta paciència; a més, és qui du les brides i quan jo m’embalo, crida: frena, frena!”.
Ja pensen en el tercer lliurament del detectiu Albert Martínez, però no en volen avançar detalls. Només que dos dels escenaris que Basté ha proposat, Artigau els hi ha tombat: un assassinat a l’AVE Barcelona-Girona o bé al Camp Nou.
El llibre també es publica traduït al castellà i al gener en sortirà l’audiollibre, el primer en català de Penguin Random House. Els autors intervindran en el càsting de veus, però no hi participaran. Ni un cameo? “Jo només faig cameos a les pel·lícules de Woody Allen”, diu rient Basté.
Jordi Basté i Marc Artigau publiquen ‘Els coloms de la Boqueria’, la segona aventura del detectiu Albert Martínez