El Rei invoca la Constitució en l’entrega dels premis Princesa d’Astúries
randstad tiene un algoritmo que combina 20 millones de datos para encontrar talento.
“La Constitució significa democràcia i llibertat”. El Rei va tancar ahir amb aquesta frase el seu discurs en la cerimònia de lliurament dels premis Princesa d’Astúries en què, a més de referir-se al 40è aniversari de la Carta Magna, va celebrar sobretot els valors cívics que encarnen els guardonats, a qui va qualificar de “far d’esperança i llibertat”. Un any després que, al mateix escenari del teatre Campoamor d’Oviedo, proclamés que “Catalunya és i serà part essencial d’Espanya”, el Rei, allunyant-se deliberadament de referències polítiques, va recuperar el to humanista. Les paraules més repetides van ser l’esmentada llibertat, el saber i el compromís social, unes referències aplicables a les diferents personalitats que ahir van passar a engrossir la ja nodrida nòmina de premiats i també tots els que des de diferents àmbits, incloent-hi el de la política, estan al servei de la societat.
La cerimònia de lliurament dels premis, que van néixer fa 37 anys i que van suposar el bateig institucional del llavors príncep d’Astúries, podria canviar de protagonista l’any que ve amb el debut de la princesa Elionor, cridada a ser qui pronunciï el discurs amb què, tal com va fer el seu pare, comenci a marcar el seu camí com a hereva al tron. En tots aquests anys, primer com a príncep i des del 2014 com a monarca en espera que la seva filla agafi el relleu, el Rei sempre ha llançat, des d’Oviedo, el missatge de la necessitat d’una societat basada en els valors cívics i morals. Així ho va repetir ahir a la clausura de la sempre emocionant cerimònia de lliurament. “Amb els premiats no només compartim la seva extraordinària obra, sinó també el que simbolitza: el valor del coneixement, l’altruisme, la superació personal, la voluntat i la determinació d’arribar a una existència millor”.
El filòsof dels Estats Units Michael J. Sandel, premi de Ciències Socials, va obrir el torn de discursos dels guardonats defensant una justícia orientada al bé comú en què els governs puguin intervenir per evitar els excessos de l’economia de mercat i les desigualtats socials. Va recordar emocionat l’origen sefardita de la seva dona i com va decidir, en un viatge estudiantil a Espanya, dedicar-se a la filosofia. El Rei va dir d’ell que el seu pensament “crític i informat ensenya als ciutadans com s’ha de treballar plegats per una societat més racional i més feliç”. La periodista mexicana Alma Guillermoprieto, cronista de les lluites centreamericanes dels anys vuitanta, premi de Comunicació i Humanitats, va alertar sobre els riscos d’un periodisme allunyat de la realitat. “Sense un periodisme poderós i ben pagat, el món entrellaçat seria impossible”, va dir abans rendir un emocionat homenatge als periodistes assassinats; “en maten un per intimidar-nos a tots”. D’ella el Rei va dir que va aconseguir posar en relleu “la grandesa de viure amb dignitat enmig de les desgràcies més grans”.
La investigadora i exploradora nord-americana Sylvia A. Earle, compromesa amb la salut dels oceans i premi de la Concòrdia, va alertar sobre la destrucció dels fons marins. “Sense blau no hi ha verd, sense el mar no hi ha vida”, va assegurar en la seva apassionada intervenció. El Rei va destacar d’ella la lluita permanent contra la contaminació dels mars. El director de cinema italoamericà Martin Scorsese, premi de les Arts i el més popular dels guardonats, va respondre amb emoció les moltes mostres d’afecte rebudes aquests dies. Les seves paraules van ser les seves pel∙lícules: una lliçó de vida i una demostració que la humilitat és la base de la grandesa dels genis. Scorsese, que va citar Luis Buñuel com un dels seus mestres, es va mostrar preocupat pel futur del ci-
nema i va demanar de fer confiança als joves per continuar creant. “Quan tot torna al seu curs, l’art continua al seu lloc, encara vigent, encara present, al marge de les influències i les modes populars”, va assenyalar el director després de reflexionar sobre el menyspreu d’alguns poders al valor de la creació artística. El Rei va afirmar que el cineasta “fa explotar la pantalla amb emocions pures i dures”. A més d’aquests quatre oradors, van rebre premis l’oenagé Amref Health Àfrica (Cooperació Inter- nacional), que es va fer acompanyar de l’activista contra la mutilació genital Nice Nailantei Leng’ete, vestida amb vestit massai; els alpinistes Reinhold Messner i Krzystof Weilicki (Esports), i el paleontòleg suec Svante Pääbo (Investigació Científica i Tècnica). L’escriptora francesa Fred Vargas, mereixedora del premi de les Lletres, no va poder assistir a la cerimònia per motius de salut.
La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, i cinc ministres; la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en nom dels tres poders de l’Estat, van acompanyar el Rei en la cerimònia de lliurament de premis.
En la cerimònia hi van ser presents el secretari general del PP, Pablo Casado, i el líder de Ciutadans, Albert Rivera.
Al carrer alguns grups antimonàrquics van protestar per la presència del Rei, mentre milers de ciutadans, repartits pel camí que uneix l’hotel Reconquista, on s’allotgen els guardonats, i el teatre Campoamor, on se celebra la cerimònia, van premiar els protagonistes de la jornada amb la seva presència. A aquests ciutadans el Rei els va traslladar el mèrit d’haver construït els últims quaranta anys una societat basada en la convivència i “en la diversitat dels seus orígens, cultures i territoris”.
MARTIN SCORSESE “Quan tot torna al seu curs, l’art continua al seu lloc, al marge de les modes populars”
ALMA GUILLERMOPRIETO
“Sense un periodisme poderós el món entrellaçat seria impossible”
SYLVIA EARLE
“Sense blau no hi ha verd, sense mar no hi ha vida; els oceans ens donen l’oxigen”