Les pizzes casolanes són un dels plats estrella del Reina Margherita, un italià autèntic i de qualitat situat a la Barceloneta.
EL RESTAURANT REINA MARGHERITA ELABORA TOTES LES SEVES PIZZES SEGONS EL MÈTODE ITALIÀ
Al passeig de Joan de Borbó, envoltat dels típics restaurants de cuina marinera –i, en molts casos, adreçats al turisme–, sorprèn trobar el Reina Margherita, un restaurant pizzeria, italià autèntic i de qualitat, en què les pizzes brillen especialment.
El nom de Reina Margherita prové, segons la tradició, d’una estada a Nàpols de la reina d’Itàlia, Margarida de Savoia, durant la qual un cuiner va crear una pizza condimentada amb tomàquet, mozzarella i alfàbrega, que coincidia amb els colors de la bandera italiana. D’aquestes històries mai no se’n pot comprovar l’autenticitat, però en tot cas ha servit per donar nom a un tipus de pizza i també a aquesta pizzeria, que en el seu interior llueix un ampli mural representatiu, amb la reina, els joglars i el golf de Nàpols de fons. Cura en les elaboracions Es tracta d’un local molt petit, presidit per un gran forn en què preparen les excel·lents pizzes i que també disposa d’una àmplia terrassa exterior. Tot i que la carta ofereix pastes, amanides i altres especialitats, el plat estrella és la pizza, feta segons el mètode napolità tradicional, que ha anat passant de generació en generació, i tenint per model L’Antica Pizzeria da Michele, la famosa pizzeria de Nàpols. Un dels secrets és la utilització de llevats naturals i deixar la massa en repòs tota la nit, amb què s’aconsegueix una fermentació perfecta que facilita la digestió.
La majoria dels productes que utilitzen són italians, com ara el tomàquet Mutti i la farina Caputo. Però, curiosament, la mozzarella està elaborada aquí per una empresa relacionada familiarment amb el propietari, però amb llet de búfala procedent de la zona de Nàpols, de manera que poden garantir que, tot just pro- duïda, arriba fresca al restaurant l’endemà.
En aquesta visita vam optar per compartir una stracciatella, presentada sobre un senzill llit de ruca, que vam trobar boníssima. La stracciatella, que curiosament comparteix nom amb el conegut gelat i també amb el d’una sopa casolana romana a base d’ou batut, està feta amb mozzarella esfilagarsada, barrejada amb nata líquida. I podem donar fe que la que serveixen al Reina Margherita és de primer nivell.
A l’hora de decidir la pizza, vam deixar que ens en recomanessin un parell: la de salsiccia e friarielli, que va resultar espectacular, i una capricciosa molt bona també, però no tan sorprenent. A més, compten amb una bona selecció de postres artesanals i amb més d’una variant de tiramisú, però vam voler el clàssic, que va estar al nivell que s’esperava. Inspiració italiana La carta de vins és curta però ben dissenyada, i compta, naturalment, amb vins italians; permet demanar-ne en copes. Vam optar per un molt correcte Valpolicella, tot i que unes quantes línies més avall de la carta hi apareixia un temptador Barolo, per a aquelles ocasions en què es pugui gastar una mica més.
El local és senzill i el personal és italià, i aquesta sigui la llengua vehicular del lloc, fet que li dóna un aire d’autenticitat i que, en més d’un moment, et fa sentir transportat a Nàpols. És, sens dubte, un local imprescindible per als amants de la pizza, i més concretament de la pizza napolitana.