El Res­tau­rant Rilke pro­po­sa una cui­na ca­ta­la­na re­fi­na­da i mo­der­na, amb plats de mit­ges ra­ci­ons, en un pis de l’Ei­xam­ple.

RAFAEL PEÑA I JAI­ME TE­JE­DOR TRE­BA­LLEN PLE­GATS AL RILKE, UBI­CAT EN UN PIS DE L’EI­XAM­PLE

La Vanguardia - Què Fem - - NEWS - AN­NA TORRENTS

Pi­quem a l’in­tèr­fon amb la sen­sa­ció que, més que a un res­tau­rant, de­ma­nem l’en­tra­da a un spe­ake­asy clan­des­tí. Ens obren la por­ta sen­se dir res i, pu­ja­des les pri­me­res es­ca­les, ens tro­bem da­vant d’un ma­jes­tu­ós prin­ci­pal del car­rer Ma­llor­ca. Com tam­bé pas­sa amb l’Alkimia de Jor­di Vilà, el Rilke in­ti­mi­da: no es­tem acos­tu­mats als llocs d’ai­re se­cret. Un cop dins, però, la fa­mi­li­a­ri­tat i la ca­li­de­sa de l’es­pai i de l’equip ens gua­nya de mi­ca en mi­ca, fins al punt de fer-nos sen­tir que som a ca­sa d’un bon amic, d’aquells que sa­ben d’art i po­e­sia. Ins­pi­rat en al­tres temps Ens ex­pli­quen que el nom de Rilke pre­tén evo­car un món de­li­cat que en­cai­xa amb el lo­cal. Som a l’an­tic re­be­dor i men­ja­dor d’una fin­ca se­nyo­ri­al de fi­nal del se­gle XIX que fins i tot con­ser­va un pa­ti amb es­tà­tua in­clo­sa. L’in­te­ri­o­ris­me, a càr­rec de Yo­lan­da Vi­lal­ta, com­bi­na co­lors verds i ver­mells amb ve­llut a les pa­rets, cris­talls de co­lors als sos­tres i làm­pa­des de llum tè­nue. El pas­sat tam­bé hi és pre­sent en ele­ments his­tò­rics con­ser­vats, com ara part del mo­bi­li­a­ri i de la vai­xe­lla dels anys vui­tan­ta de l’an­tic res­tau­rant que s’hi ubi­ca­va, el Belt­xe­nea. Un lo­cal amb his­tò­ria que apos­ta per una cui­na re­fi­na­da i mo­der­na, però sen­se es­tri­dèn­ci­es. I que es­tà ela­bo­ra­da a qua­tre mans, les de Rafael Peña (as­ses­so­ra­ment) i Jai­me Te­je­dor (en el dia a dia), un tàn­dem cre­a­tiu que com­bi­na or­dre i aven­tu­ra. Menys ra­ci­ons, més sabors La car­ta pro­po­sa ela­bo­ra­ci­ons en mit­ges ra­ci­ons (23 sa­lats i 5 postres) en què es re­co­ma­na tas­tar tres o qua­tre plats sa­lats per per­so­na més les postres. Una me­na de me­nú de­gus­ta­ció obli­gat que en­can­ta­rà als gas­trò­noms en­cu­ri­o­sits.

Co­men­cem amb un tàr­tar de to­nyi­na i crè­me fraîc­he ser­vit en fu­lla d’en­ci­am que ens pre­pa­ra per als en­trants: ve­rat amb al­ber­gí­nia –in­tens gust fu­mat–, trin­xat de pa­ta­ta i mon­ge­ta del gan­xet –dens i gus­tós; aga­fa cos grà­ci­es al ro­vell d’ou con­fi­tat– i el molt re­co­ma­na­ble ca­ne­ló de fai­sà amb fo­ie i bei­xa­mel de ros­tit. Sal­ses den­ses i re­tro­gus­tos allar­gats, que ma­ri­dem amb un Bal­ta­sar Gra­cián.

De l’apar­tat de peix, de se­gui­da ens cri­den l’aten­ció els ca­la­mars a la car­bo­na­ra amb trom­pe­tes, molt ori­gi­nals i amb iden­ti­tat prò­pia, que di­ver­tei­xen les pa­pil·les amb els fi­deus fets de ca­la- mar. Tam­bé es­co­llim dos plats de ca­ça: el su­cós co­lo­mí ros­tit a baixa tem­pe­ra­tu­ra i la ter­ri­na de ve­de­lla amb car­xo­fa, crui­xent i gla­ce­ja­da. Postres tra­di­ci­o­nals Aten­ció a les postres del Rilke i, so­bre­tot, als vins dol­ços (im­pres­cin­di­ble tas­tar el 20 Man­za­nas, de DO As­tu­ri­as). A la car­ta re­cu­pe­ren es­pe­ci­a­li­tats com el flam de sa­frà i l’acom­pa­nyen de ge­lat de ta­ron­ja amar­ga i es­pu­ma d’amet­lles. Tam­bé re­ten ho­me­nat­ge al bor­rat­xo amb rom cre­mat, amb chan­tilly de mas­ca­vat i lli­ma, i sor­pre­nen amb les tex­tu­res de l’ave­lla­na i la xo­co­la­ta.

Amb ca­da cu­lle­ra­da dol­ça, l’es­pai es fa més nos­tre i som una mi­ca més a ca­sa. Per­què els gus­tos del pre­sent, ben tre­ba­llats, po­den des­per­tar tam­bé re­cords del pas­sat.

A la car­ta tro­ba­reu ela­bo­ra­ci­ons re­fi­na­des de cui­na ca­ta­la­na. A so­ta, el fan­tàs­tic ca­ne­ló de fai­sà amb fo­ie.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.