Un dia de bo­da

ELS DIRECTORS D’INTOCABLE, ERIC TOLEDANO I ERIC NAKACHE, TORNEN AMB UNA COMÈDIA CORAL QUE FUNCIONA COM UN RELLOTGE

La Vanguardia - Què Fem - - CINEMA - BLAI MORELL

El gran pú­blic els co­neix a par­tir d’aque­lla mag­ní­fi­ca lloa a la jo­ie de viv­re que era In­to

ca­ble, però Eric Toledano i Oli­vi­er Nakache ja ha­vi­en di­ri­git abans tres pel·lí­cu­les, co­mè­di­es o a què no es va pres­tar gai­re aten­ció al nos­tre pa­ís en el mo­ment de la se­va es­tre­na, com Aque­llos dí­as fe

li­ces, amb la qual guar­da cer­ta si­mi­li­tud el film que aquí ens ocu­pa, o que di­rec­ta­ment mai no van veu­re la llum al nos­tre pa­ís. I va ser pre­ci­sa­ment a par­tir d’Intocable que co­men­ça­ria el seu ca­mí tri­om­fant i al ma­teix temps la se­va “male­dic­ció”. En­tre co­me­tes, sí (quants directors ven­dri­en la se­va àni­ma al di­a­ble per fer al­gun dia una pel·lí­cu­la com la pro­ta­go­nit­za­da per Omar Sy i Fran­çois Clu­zet), per­què qual­se­vol nou pro­jec­te, per es­pe­rat que fos, la tin­dria com a punt de re­fe­rèn­cia obli­ga­to­ri (allò de la sim­pli­fi­ca­ció que po­sa­va de ma­ni­fest en aques­tes lí­ni­es amb mo­tiu de la crí­ti­ca de Los arc­hi­vos del Pentá­go­no) a l’ho­ra de fer com­pa­ra­ci­ons.

Els va pas­sar amb Sam­ba i pos­si­ble­ment els pas­sa­rà amb la no­va pro­pos­ta, una co­mè- dia coral que funciona com un me­ca­nis­me de re­llot­ge­ria per­fec­ta­ment re­vi­sat.

Una Fran­ça en mi­ni­a­tu­ra

Una fes­ta de la co­mi­ci­tat que té com a epi­cen­tre fo­na­men­tal una fes­ta de ca­sa­ment, un es­ce­na­ri no pre­ci­sa­ment ori­gi­nal, però que do­na prou joc per cons­truir una història que gi­ra al vol­tant del mà­xim res­pon­sa­ble d’una em­pre­sa que or­ga­nit­za bo­des i que té el ros­tre de Je­an-Pi­er­re Ba­cri.

Per al bon fun­ci­o­na­ment del film és fo­na­men­tal, pre­ci­sa­ment, l’elec­ció de Ba­cri per a un pa­per, el de ron­di­nai­re de bon fons, que li va com un ves­tit a mi­da: l’es­go­tat però pro­fes­si­o­nal director d’una or­ques­tra que es­de­vé una me­na de Fran­ça en mi­ni­a­tu­ra i que des­a­fi­na tant o més que el per­so­nat­ge que in­ter­pre­ta un ex­cel·lent Gi­lles Le­llouc­he, un can­tant d’allò més ca­na­lla vin­gut a menys que es creu una es­tre­lla.

Però és aquí on es­tà el seu se­cret: nin­gú no és per­fec­te, i com més sa­pas­tre és el per­so­nat­ge, més riu el pú­blic. Amb no­més un pol­sim de mala llet –des­na­ta­da, ai­xò sí– i as­su­mint els mí­nims ris­cos, els reis de la jo­ie de viv­re de­mos­tren de nou que la so­vint in­sul­ta­da –com si ser lleu­ger fos un pe­cat mor­tal– comèdia po­pu­lar fran­ce­sa, capaç no no­més de fer pas­sar una bo­na es­to­na a l’es­pec­ta­dor, si­nó fins i tot ele­va­da a ins­tru­ment per me­su­rar el pols de la so­ci­e­tat fran­ce­sa, con

Aques­ta di­ver­ti­da comèdia fran­ce­sa mos­tra els pre­pa­ra­tius d’un gran ca­sa­ment.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.