Di­ver­sió per com­par­tir

EL BAR VE­RAT DE SAN­TA CO­LO­MA DE GRA­ME­NET APOSTA PER UNA CUI­NA PO­PU­LAR DE QUA­LI­TAT

La Vanguardia - Què Fem - - R S URANTS - ÒSCAR GÓ­MEZ

Mar­ra­na i su­cu­len­ta, por­ca i crui­xent. En el ca­mí d’es­de­ve­nir to­tè­mi­ca, l’ore­lla por­ci­na es cou len­ta­ment fins que se li es­to­va l’àni­ma col·là­ge­na. Con­ver­ti­da en tre­mo­lor ani­mal, car­tí­lag fun­dent, es ta­lla en ju­li­a­na am­pla (de ca­da ore­lla, tres pe­ces) i es ves­teix de crui­xent tot pas­sant pel ro­ent de la fre­gi­do­ra. El re­sul­tat és una mos­se­ga­da de lleu­ge­ra re­sis­tèn­cia ex­te­ri­or, cor cre­mós i al­ta pre­sèn­cia uma­mi. El con­tra­punt d’aques­ta abas­se­ga­do­ra me­lo­dia mar­ra­na és la pi­can­tor mo­de­ra­da del kimc­hi (sal­sa ve­ge­tal core­a­na) amb un efec­te de rei­ni­ci ins­tan­ta­ni a les pa­pil·les.

Un plat si­de­ral con­ce­but al Llu­er­na (el res­tau­rant es­tre­llat per la Mic­he­lin que com­par­teix instal·la­ci­ons de cui­na amb el Bar Ve­rat) que com­par­teix car­ta amb al­tres plats de per­fil po­pu­lar i un punt vi­at­ger. En­tre aquests, el ve­rat cí­tric (tam­bé nas­cut al Llu­er­na), les cro­que­tes de ceps o de ca­la­mar­sons en tin­ta i els fa­là­fels, que són la ver­sió mo­ru­na i aci­gro­na­da de la mos­se­ga­da crui­xent (sal­sats amb io­gurt i men­ta).

Cau­sa li­meña amb sal­mó i gua­ca­mo­le emul­si­o­nat, que en bar­re­jar-se s’acos­ta a una en­sa­la­da rus­sa. Im­pres­cin­di­bles els por­ros –sem­blen fla­mets!– amb es­ca­betx i toc sa­la­brós de ce­ci­na. Cui­na per di­ver­tir-se

La pa­re­lla Víc­tor Quin­ti­llà (cui­na) i Mar Gó­mez (som­me­li­er, cap de sa­la) han po­sat en mar­xa aquest pro­jec­te de cui­na. Ens ex­pli­quen que és des­pre­o­cu­pa­da, de pro­duc­te, de pro­xi­mi­tat i per com­par­tir. “In­ten­tem fer un res­tau­rant pro­per per a tots els pú­blics, que si­gui di­ver­tit i as­se­qui­ble”, una idea que com­ple­men­ta bri­llant­ment el Llu­er­na. Es man­te­nen a San­ta Co­lo­ma de Gra­me­net, ciu­tat de què són se­nye­ra gas­tro­nò­mi­ca –di­rí­em que sen­se pro­po­sar-s’ho, però amb un cert or­gull un cop ha suc­ce­ït–. Una vi­la que, a vint minuts en metro del cen­tre de Bar­ce­lo­na, se sap gran i tam­bé un xic menys­pre­a­da. Ser­vei atent

Al lo­cal, hi tro­ba­reu un ter­ra vi­tri­fi­cat i tau­les blan­ques, re­par­ti­des al vol­tant d’una bar­ra al­ta que ver­te­bra l’es­pai. L’am­bi­ent bu­lli­ci­ós, grà­ci­es a la in­cor­po­ra­ció re­cent de pa­nells ane­coics al sos­tre, re­sul­ta més cò­mo­de au­di­ti­va­ment; un gran en­cert. Equip jo­ve i efi­ci­ent, amb mol­tes ga­nes. Ho ex­pli­quen tot amb aque­lla mi­ra­da de “pre­gun­ta’m més, que t’es­tic es­pe­rant”. Bra­vo. Preus ra­sants per a una qua­li­tat al­pi­na: me­nús de 17,5 a 30 eu­ros, in­clo­sos els so­pars! Al­tres es­pe­ci­a­li­tats

La mus­so­la ( ca­zón) ado­ba­da té la carn mus­cu­la­da del tau­ro­net per­fu­ma­da amb co­mí i oren­ga. El re­sul­tat és de­li­ci­ós i su­au. Més punkys són les ti­res de po­llas­tre, talls allar­gas­sats i ar­re­bos­sats amb xips es­mi­co­la­des. Un crui­xent es­pec­ta­cu­lar per su­car en sal­sa thai (agre­dol­ça). Re­tor­nem al pun­tet so­fis­ti­cat amb el ve­rat breu­ment sa­lu­dat amb bu­fa­dor (su­cós, ten­dre, aro­mà­tic) amb sal­sa te­riyaki i en­vi­na­grats. Tam­bé amb el gar­rí en ter­ri­na, amb ce­be­tes con­fi­ta­des, par­men­ti­er i suc de ros­tit.

A les postres reg­na la sen­zi­lle­sa vi­su­al: la majoria són en got de pro­duc­ció ra­ci­o­nal. Sensacional la cre­ma de pas­tís de for­mat­ge, ama­ni­da amb ga­le­ta es­mi­co­la­da i sal­sa­da amb cou­lis de frui­ta ver­me­lla.

BAR VE­RAT

●●●● ●

AV. PALLARESA, 104. SAN­TA CO­LO­MA DE GRA­ME­NET. TEL.: 936 814 080. HORARI: DE DT. A DS., DE 13.30 A 15.30H I DE 20.30 A 22.30H. PREU MITJÀ: 20€. MENÚ: DE 17,50 A 30€.

Bar­ve­rat.com

L’equip del res­tau­rant dins el lo­cal. A so­ta, l’ore­lla, un dels plats re­co­ma­nats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.