Pai­sat­ge blanc per al corb ne­gre

BA­RÓ D’EVEL ES PO­SA A BUS­CAR EMO­CI­ONS ES­SEN­CI­ALS EN PA­RE­LLA EN LA IN­TI­MI­TAT D’UN CIRC PLE D’AB­SURDS I EN COM­PA­NYIA D’UN ANI­MA­LOT

La Vanguardia - Què Fem - - T TE TR - RA­MON OLI­VER

Que les con­vul­ses i la­men­ta­bles cir­cums­tàn­ci­es (mala­ment rai, quan les co­ses es por­ten ai­xí) que han con­du­ït a la di­mis­sió del seu director ar­tís­tic no ens ho fa­cin obli­dar: el Lliu­re inau­gu­ra, aquests di­es, la no­va tem­po­ra­da. I l’úl­ti­ma tem­po­ra­da dis­se­nya­da per Llu­ís Pas­qual pro­met ser una molt bo­na tem­po­ra­da, fins i tot en­ca­ra que per cul­pa de l’en­re­nou s’ha­gi que­dat sen­se un dels seus es­pec­ta­cles es­tre­lla (el Lor­ca di­ri­git pel ma­teix Pas­qual).

I, per do­nar el tret de sor­ti­da, el Lliu­re obre les por­tes, des­prés de la pre­sèn­cia fu­gaç a l’úl­tim Grec –tres fun­ci­ons que van ser­vir com a es­cal­fa­ment, però que ja van dei­xar cons­tàn­cia de l’ori­gi­na­li­tat i l’atrac­tiu de la pro­pos­ta–, al nou mun­tat­ge de Ba­ró d’Evel, que, com sa­beu molt bé si us agra­da una mi­ca el món del circ, és aques­ta com­pa­nyia mig fran­ce­sa (per la part que li to­ca a la Ca­mi­lle) i mig ca­ta­la­na (pel que fa a aquest Blaï que s’ha cri­at a la pis­ta, per­què és el fill de Tor­tell Pol­tro­na) a la qual sem­pre li ha agra­dat om­plir les car­pes i els en­ve­lats amb imat­ges oní­ri­ques per les quals es pas­se­gen ca­valls al trot i aus del plo­mat­ge més va­ri­at: re­cor­deu Bès­ti­es o Le sort du de­dans. DE I AMB CA­MI­LLE DE­COURTYE I BLAÏ MA­TEU TRI­AS. BA­RÓ D’EVEL. LLOC: TE­A­TRE LLIU­RE GRÀCIA. MONT­SENY, 47. ME­TRO: FON­TA­NA (L3). TEL.: 932 387 625. DA­TA: DEL 27/9 FINS AL 1 4/10. HO­RA­RI: DJ. I DV., 20.30H; DS., 19H; DG., 18H. PREU: 15-29€. 15% DE DTE. Te­a­tre­lliu­re.com

Però, a la re­cer­ca de l’es­sen­ci­a­li­tat, no s’han obli­dat dels seus amics alats: el corb Gus aca­ba te­nint tant de pro­ta­go­nis­me com ells ma­tei­xos dins d’un es­pec­ta­cle que tam­poc aca­ba sent tan blanc (fins aquí puc par­lar). Però que re­sul­ta ve­ri­ta­ble­ment in­clas­si­fi­ca­ble, per­què nin­gú que l’ha vist pot ex­pli­car exac­ta­ment de què va, en­ca­ra que tot­hom sem­bla ha­ver-s’ho pas­sat molt bé ve­ient-lo.

De fet, tam­poc quan la Ca­mi­lle i en Blaï in­ten­ten ex­pli­car al­gu­na co­sa a l’es­ce­na­ri en­tre­vis­tant-se l’un a l’altre se’n sur­ten; ar­ti­cu­lar pa­rau­les amb cert sen­tit no és el seu fort. I, mal­grat tot, dei­xen molt cla­ra la com­pli­ci­tat que exis­teix en­tre tots dos, men­tre bus­quen la ma­ne­ra de des­fer un nus im­pos­si­ble de ca­bles i més ca­bles (un mal­son que tots hem pa­tit) i les co­ses co­men­cen a po­sar-se ne­gres.

A AQUES­TA COM­PA­NYIA MIG FRAN­CE­SA I MIG CA­TA­LA­NA SEM­PRE LI HA AGRA­DAT OM­PLIR LES CAR­PES I ELS EN­VE­LATS AMB IMAT­GES ONÍ­RI­QUES

FO­TO: FRAN­COIS PAS­SE­RI­NI

En Gus i la Ca­mi­lle for­men un tàn­dem molt ben avin­gut.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.