Coneixement i saviesa

Explica el premi Nobel Edvard Moser a Lluís Amiguet, a La Contra, que en ciència calen idees originals, que són les que ajuden a canviar el món, i que després, per contrastar-les o refutar-les, potser cal investigar durant 10 o 15 anys. La ciència ha bastit un sistema força sòlid i organitzat que permet construir coneixement. Per fer-ho, cal que tothom qui ho mereixi tingui accés a una formació que capaciti, orienti i estimuli. També cal temps, equips i equipaments per investigar. I polítiques científiques que calculin la combinatòria de les possibilitats de repercussió i l’excel·lència de les propostes de línies de recerca que contribueixin millor al bé comú i hi donin suport. Per fi, cal garantir que tot allò de nou no es podrirà en l’olimp de la comunitat científica, sinó que es transmetrà de seguida a la societat, que en definitiva és qui paga la festa i té dret a beneficiar-se’n. És bàsic aconseguir aïllar tot aquest sistema dels interessos mesquins i la burocràcia per fer-lo àgil, productiu i just.

Si parlem de menjar, del coneixement per fer-lo i consumir-lo, són imprescindibles tant aquests paràmetres del progrés científic com les idees revolucionàries capaces d’inaugurar nous paradigmes, però sense menystenir mai l’incommensurable fons de coneixement que representen la infinitat de pageses, artesans i cuineres casolanes que al llarg de la història i a cada racó de món han desenvolupat solucions tan imaginatives com delicioses perquè ens alimentem de manera sana i sostenible. Representen el principal reservori de saviesa, i qualsevol alternativa que no els contemplés seria inútil.